"Fast fashion", la cara oculta de la roba barata

T'agrada anar a la moda a preus baixos? Ets víctima de l'anomenat "fast fashion" i això té més consequències de les que creus
La roba barata genera un negoci de milers de milions

El negoci de la roba genera 3 bilions de dòlars anuals i dona feina a 75 milions de persones al món

La indústria tèxtil és la segona més contaminant del món després de la del petroli. Cada any es venen 80.000 milions de peces de roba al món i només l'11% es recicla. És l'anomenat "fast fashion", roba barata i de baixa qualitat que és interessant per a les butxaques dels consumidors, però que té un impacte ambiental i econòmic que sol passar desapercebut.  

El grup Inditex va ser pioner a implantar els canvis de col·lecció dos cops per setmana i la resta de marques van seguir les seves passes. Amb aquesta estratègia, les grans cadenes van destruir el concepte de "temporada", que lligava la roba a les estacions.

La sobreproducció va obligar a deslocalitzar per abaratir costos i a instal·lar fàbriques en països com l'Índia, la Xina, el Marroc i Turquia, que ho van veure com una oportunitat de fer créixer les seves economies.

La polèmica va esclatar la primavera del 2013. L'ensorrament de l'edifici Rana Plaza a Bangladesh va deixar al descobert la misèria i les precàries condicions laborals que imperaven a la indústria tèxtil.

A l'accident hi van morir 1.300 persones, i més de 2.000 hi van resultar ferides, la majoria dones que tenien un salari de 28 euros al mes amb jornades de més de 12 hores.

Treballadors i medi ambient, les víctimes del "fast fashion"

El negoci de la roba genera 3 bilions de dòlars anuals i dona feina a 75 milions de persones al món. Però les condicions laborals no són l'únic problema. Comprem 34 peces de roba a l'any de mitjana per persona. El consumidor potser paga només 30 euros per uns texans, però l'impacte ecològic és enorme. El cotó d'uns texans necessita 7.000 litres d'aigua per créixer, l'equivalent al que una persona beu durant 10 anys.  

A banda de requerir molts recursos naturals, la indústria tèxtil es responsable del 20% dels productes químics que s'aboquen a l'aigua. El cultiu de cotó concentra el 18% dels pesticides que es fan servir al món i el 25% dels insecticides. L'ambientòloga Núria Nubiola alerta que aquests productes químics acaben a l'aire que respirem:

"Encara que donem la roba perquè es reaprofiti, és de tan mala qualitat que no se'n pot fer res. Ja no hi ha indústria de segona mà, i tampoc la poden fer servir les ONGs. El resultat és que aquestes peces acaben en abocadors i incineradores. Si no són de cotó natural, estan carregades de pesticides que de l'abocador van al medi natural i de la incineració van a l'aire que respirem. Quan comprem la roba, ni hi pensem." 

Consumidors cada cop més responsables

Molts ciutadans es neguen a formar part d'aquest engranatge i reclamen poder comprar roba sostenible i respectuosa, tant amb els treballadors com amb el medi ambient.

La informació no és fàcil de trobar ni transparent. Les etiquetes no són del tot fiables perquè hi ha marques que fan trampes i, afegint un petit detall a la peça de roba, l'etiqueten com a "Feta a Europa".

En alguns casos l'entramat de producció és tan complicat que ni la mateixa empresa sap qui cus la seva roba. Posem per cas que una empresa amb botigues a tot el món ha de fer una comanda. Aquesta empresa en contracta una altra i li dona un termini de producció. El termini normalment és tan difícil de complir que aquesta segona empresa no té més remei que subcontractar-ne una altra. Mesures de control com les auditories han demostrat ser poc útils per posar-hi ordre. Les legislacions dels països on es fabrica la roba tampoc no hi ajuden.

Aquest vídeo de l'ONG Setem explica la complexitat del procés:

El consumidor conscienciat té en la tecnologia un aliat clau per trobar informació i empreses que sí que estan sensibilitzades. 

A Austràlia un grup de ciutadans es va unir per crear l'app Good on you, on es poden consultar marques internacionals i comprovar si la seva producció és respectuosa en l'aspecte social i mediambiental.

Un altre exemple és la campanya Roba neta (CRN), una coalició internacional d'ONGs, consumidors i sindicats que va néixer als Països Baixos el 1989 i que està activa a 10 països europeus. Roba Neta treballa en defensa dels drets laborals al sector tèxtil mundial. La seva web és una bona font per saber més coses sobre les condicions en què es fabrica la roba que portem.

A Holanda es va crear la Fair Wearfoundation, en què diverses empreses es van unir per fer les coses ben fetes i entendre com funcionava la cadena. I a Suècia, el llibre "Lagom", de l'escriptora Lola A. Akerstrom, ha posat damunt la taula el debat sobre la quantitat de roba que comprem.

Coneixeu alguna altra iniciativa que treballi per conscienciar sobre el model de consum de roba? Què feu amb la roba que ja no necessiteu? Expliqueu-nos la vostra experiència amb un missatge a través del perfil de Twitter o Facebook del "Solidaris".

ÀUDIOS RELACIONATS