Famílies del món de la cultura contra l'abisme: "Ens ha costat anar a Serveis socials"

La cultura és un dels sectors que més han patit les restriccions imposades per la Covid. Un sector que ja venia malmès i debilitat des del 2008, víctima d'una crisi sistèmica i institucionalitzada que obliga una bona part dels professionals a viure en el terreny de la precarietat i de la incertesa. El Felipe és dissenyador, dramaturg i escriptor. La Pavlina és ballarina i psicòloga. Tenen dos fills. La Francisca, de quatre anys, i el León, de 10 mesos. Abans de la pandèmia no havien de patir per arribar a final de mes. Treballaven organitzant esdeveniments culturals de gran format. Ara, estan sense ingressos. "Que com ens arreglem? Estem sempre al límit, a tres dies del no-res, en una situació extrema. Vivim molt el dia a dia perquè no podem fer res més. Anímicament, no ens podem preocupar més del compte. Els nens no tenen res a veure amb tot això." Mentrestant, des de casa estant intentant impulsar diversos projectes, que confien poder materialitzar quan torni el que alguns s'entesten a qualificar de normalitat. I és que la música en directe ha tingut una caiguda en la facturació del 90%, segons l'Anuari de la Música; els teatres de Barcelona reconeixen pèrdues de més de 30 milions d'euros, i el Gremi de Cinemes de Catalunya ha alertat que cada setmana que les sales estan tancades es deixen de facturar 450.000 euros. Solidaritat entre treballadors El Felipe i la Pavlina han rebut l'ajuda de la plataforma Actua Ajuda Alimenta, creada per l'actriu Nora Navas i el músic Sergi Cochs, que reparteix cistelles d'aliments per als professionals de la cultura afectats per tants mesos sense feina. Nora Navas explica que van voler fer el primer repartiment de cistelles des del Teatre Lliure. "Jo vaig sortir del Lliure el 13 de març de l'any passat i, la primera vegada que vaig tornar-hi a entrar, el teatre estava ple de caixes de menjar, de voluntaris i de gent del sector." Preparació de les cistelles d'aliments per a professionals del cinema que ho necessiten Reinventar-se per superar l'embat pandèmic Actrius, músics, tècnics, ballarins han hagut de buscar alternatives per intentar sobreviure. L'Oriol Farré, de Gossos, ha treballat durant uns mesos de missatger i reclama que no s'oblidi els tècnics, imprescindibles perquè un espectacle funcioni. "Dins del món de la cultura sempre veiem un cantant, un ballarí, un actor. Al darrere de cadascun d'ells hi ha els tècnics, que han estat els grans oblidats. La majoria estan fent de llauners, de paletes, de repartidors. Estan fent el que sigui." L'actriu Mercè Martínez treballa en una fàbrica de components electrònics després d'haver esgotat una bona part de l'atur i els estalvis. Confia que aviat podrà tornar als escenaris. "L'any que ve, jo ja tinc feina, i, si no passa una altra catàstrofe, la penso fer. Sé que el que estic fent és momentani i que tard o d'hora tornaré a treballar d'actriu, que és el que em mou, el que em fa feliç i per al que serveixo. Tot i que les soldadures les faig molt ben fetes. Però em surt molt millor estar damunt d'un escenari." El "narcocapitalisme" de la cultura en un sol clic Ja fa un any del confinament que ens va deixar sense primavera. Durant tres mesos, els dispositius tecnològics ens van permetre moltes coses: comunicar-nos amb la família, treballar a distància i tenir estones d'esbarjo cultural en streaming. La pandèmia ha accelerat el consum d'oci digital i ens ha canviat els hàbits. Només un exemple. Durant el confinament, la plataforma Netflix va guanyar més de 15 milions de subscriptors. Els rituals ara passen més pel sofà que no pas per una sala de cinema. L'assagista cultural Ingrid Guardiola coneix molt bé aquest fenomen. "Hi ha unes fórmules que utilitza el capitalisme perquè siguem mandrosos i estiguem a casa consumint cultura en un sol clic." La realitzadora creu que és molt important sortir al carrer i combinar el consum cultural més passiu amb les formes més tradicionals. "Ens hem de despertar d'aquest 'narcocapitalisme', un capitalisme que t'entreté, però que t'adorm, que t'arrecera en el teu entorn privat i et desconnecta de l'espai públic i de la comunitat." La cultura com a eix vertebrador de la societat La cultura sempre és un refugi. Ho ha estat i ho és en aquests temps de llibertat vigilada, ens permet sobreviure i pair tot el que ens està passant. Una societat sense cultura es queda sense els fonaments més bàsics. Sense l'esquelet no hi ha res que se sustenti. El sector necessita dignitat. I aquesta dignitat s'hauria de veure en uns pressupostos que arribin a la xifra del 2%.

Famílies del món de la cultura contra l'abisme: "Ens ha costat anar a Serveis socials"

Molts professionals del sector, com l'actriu Mercè Martínez, han deixat els escenaris per una fàbrica o per fer de repartidors, paletes o el que calgui