Escoles i segregació: "Com has acceptat fer de mestra en una escola com aquesta?"

Patrícia Rey és mestra i l'actual directora de l'Escola Samuntada de Sabadell. Un centre públic al barri de la Creu Alta, allunyat del centre de la ciutat i a tocar de l'hospital Parc Taulí. L'entorn convida a la calma. La Patrícia, que té 40 anys, va arribar a l'escola el 2008 per fer una substitució: "Els comentaris d'alguns companys van ser: "On vas? Estàs boja? Com és que has acceptat la plaça en un lloc així?" En aquells temps l'Escola Samuntada tenia molt mala publicitat, portava penjada l'etiqueta d'escola guetitzada: "A Sabadell hi havia gent que no la coneixia o la coneixien amb l'estigma d'escola d'ètnia, dels gitanos. I no era cert perquè teníem un percentatge molt divers en tots els sentits, també" Patrícia Rey, directora de l'Escola Samuntada (Catalunya Ràdio) La Patrícia recorda que hi havia alumnat nouvingut, també hi anaven a parar nois i noies amb problemes conductuals que no s'havien adaptat a altres centres, i alumnat sord. Grups amb realitats difícils i amb necessitats educatives especials. Aquesta heterogeneïtat va convertir l'escola en un lloc gens atractiu per a les famílies del barri de la Creu Alta. Segregació a Catalunya Segons l'informe de la Fundació Bofill "Estat i evolució de la segregació escolar", Catalunya és el segon territori de l'Estat més segregat després de Madrid, i el vuitè de la Unió Europea. Les conseqüències de la segregació per a les criatures poden arribar a ser importants. Quan es concentra alumnat vulnerable en un centre, poden tenir, als 15 anys, resultats acadèmics equivalents a 2,5 anys menys d'escolarització que la mitjana. La cap de recerca de la Fundació, Mònica Nadal, explica les conseqüències d'aquesta realitat: "Si una part de l'alumnat s'escolaritza al marge de les dinàmiques dominants de la societat catalana, no parlarà la llengua, no se sentirà identificat, i això genera problemes de desafecció i de fractura social" La revolució Magnet El 2013, després d'un canvi en l'equip directiu, l'Escola Samuntada s'involucra en el projecte Magnet, una iniciativa impulsada per la Fundació Jaume Bofill i el Departament d'Educació, entre altres entitats, que potencia l'aliança entre un centre educatiu i una institució científica de referència. L'objectiu: reforçar el projecte pedagògic i lluitar contra la segregació escolar. Pati de l'Escola Samuntada de Sabadell (Catalunya Ràdio) La primera col·laboració va ser amb l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Ara el seu soci és la Corporació Sanitària Parc Taulí. Es va apostar per un ensenyament més vivencial i ric en llenguatges. Les assignatures fragmentades i els llibres de text van anar desapareixent de les dinàmiques quotidianes. I amb aquesta nova fesomia, l'escola va anar guanyant adeptes i visibilització: "La millor publicitat que pot tenir una escola són les famílies" El cas de l'Elena i la Sara Elena Ibáñez té 42 anys i és conserge a l'Ajuntament de Sabadell. Té dues filles: la Muriel, que farà 5è de primària, i l'Alba, que començarà 2n d'ESO. L'Elena va saber de l'Escola Samuntada gràcies als seus cunyats, que ja hi portaven els fills: "Vaig pensar que aquí només hi havia riquesa: com més cultures diferents, més aprenentatge. I això, a mi, em semblava meravellós" Sara Milla i Elena Ibáñez, mares de l'Escola Samuntada (Catalunya Ràdio) Sara Milla és administrativa i té 45 anys. El seu fill Fèlix farà segon de primària. Per a la Sara, la Samuntada no va ser la primera opció fins 24 hores abans de presentar el formulari: "Quan el meu fill havia d'entrar a P3 l'escola encara arrossegava l'estigma. Havia sentit a parlar de la Samuntada com un lloc gens recomanable" Seguint els consells d'una amiga, la Sara va decidir anar a la jornada de portes obertes. Un cop va veure l'escola i la implicació de l'equip docent va canviar d'opinió. Actualment, a l'Escola Samuntada tenen llista d'espera i les classes, ara sí, estan compensades, com constata Patrícia Rey: "Abans no teníem nens i nenes del barri de la Creu Alta. Ara sí, i tot està més equilibrat" La feina de l'Institut Domus d'Olivet de Canovelles Canovelles és un municipi del Vallès Oriental de més de 16.000 habitants. Té uns índexs alts de segregació escolar, com recull l'informe de la Fundació Jaume Bofill. Tots els centres de primària i de secundària estan considerats d'alta o de màxima complexitat. L'Institut Domus d'Olivet n'és un exemple, de màxima complexitat. Es tracta d'un centre de dues línies, que ofereix de 1r a 4t d'ESO. Des de fa deu anys, està en barracons. Aquest any a les aules de 1r d'ESO el 40 per cent de l'alumnat té necessitats educatives especials. Es tracta d'estudiants nouvinguts, també provinents de famílies amb rendes baixes o amb alguna discapacitat. L'Institut col·labora amb la Fundació Guné amb l'objectiu de crear vincle entre l'escola i les famílies, la majoria d'origen subsaharià. El director de l'Institut, Jaume Muriel, remarca: "Amb els alumnes s'intenta treballar la importància de l'aprenentatge. També ho fem amb les famílies, però és el que més costa" Pel director, tots els esforços van adreçats a aconseguir que els alumnes amb més dificultats aprovin el graduat escolar. També estan en contacte amb els que volen continuar els estudis postobligatoris: "Membres de la Fundació Guné acompanyen els alumnes a fer la preinscripció i matrícula. Perquè si hi han d'anar sols, no hi van. I la família tampoc els acompanya perquè no hi donen importància" El testimoni de la Fatoumata La Fatoumata Barry té 16 anys i és exalumna de l'Institut Domus d'Olivet. Els seus pares són originaris del Senegal i de Mauritània. Té tres germanes. La Fatoumata va arribar a Canovelles quan tenia 8 anys. Després de fer la primària a l'Escola Congost va entrar la l'Institut: "Era un centre amb molta varietat i moltes cultures. Tenia moltes ganes de començar l'ESO. Estava molt il·lusionada. Els dos primers anys van ser molt bons" A 3r d'ESO la situació de la Fatoumata fa un tomb. La canvien de classe, no coneix ningú i no s'hi sent a gust. A més, alguns dels seus companys abandonen els estudis. Tot això, sumat a la situació de vulnerabilitat que viu a casa, fa que es plantegi deixar-ho tot: "Sentia que no podia més. Em venia molt gran. A més, els problemes familiars... tot es va ajuntar... i no podia més". Sant Jordi a l'Institut Domus d'Olivet (Institut Domus d'Olivet) Per a Jaume Muriel, la implicació i l'empatia del professorat és clau per treballar en un centre d'aquestes característiques. Mònica Rubio va ser mestra d'economia i emprenedoria de la Fatoumata, i gràcies a ella va seguir: "La Mònica va ser un suport molt gran. Em deia: 'Fatoumata, vine a classe, tu pots, tu pots'. Agraeixo tot el que va fer perquè gràcies a ella em vaig treure el graduat" La Fatoumata no començarà batxillerat. Vol fer un cicle d'activitats físiques i esportives al medi natural, però a casa no s'ho poden permetre. Pacte contra la segregació Per combatre la desigualtat i per oferir una educació de qualitat en equitat a totes les criatures de Catalunya, el març del 2019 es va aprovar el pacte contra la segregació escolar. És una iniciativa del síndic de greuges que van signar el Departament d'Educació, més d'un centenar d'ajuntaments i agents de la comunitat educativa. L'acord ha tingut la seva primera concreció aquesta primavera amb el decret d'admissió i programació de l'oferta educativa que ja es començarà a desplegar aquest curs. El Pacte va rebre crítiques per no ser prou agosarat o per aportar més diners a les escoles concertades que matriculessin més alumnat vulnerable. Tot i així, Bernat Ferrer, un dels impulsors del col·lectiu d'escoles contra la segregació, opina que és un pas important per canviar les configuracions desequilibrades dels centres: "El pacte estableix una sèrie de mesures que ja estaven reconegudes a la llei però que ara es fa l'esforç per aplicar-les. Una és que la matrícula viva (alumnes que arriben a mig curs) vagi a parar sempre a les escoles de màxima complexitat, cosa que genera una espiral de segregació. Això aquest curs ja no hauria de passar" Segons Mònica Nadal, caldrà posar-hi tots els mecanismes, però es poden començar a apreciar canvis d'aquí a uns cinc anys.

Escoles i segregació: "Com has acceptat fer de mestra en una escola com aquesta?"

Catalunya és el vuitè territori de la Unió Europea amb més segregació escolar