Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Solidaris

Els recursos minerals escassegen: "A les botigues no trobarem el que volem"

La població augmenta un 1% anual, i la depredació de recursos, el 3%

Actualitzat
TEMA:
Ecologia

Els recursos minerals del planeta són finits i actuem com si no ho fossin. L'actual model de producció i consum ens portarà a un col·lapse si no hi posem remei.

Alicia Valero és professora d'Enginyeria Mecànica a la Universitat de Saragossa, i investigadora a l'Institut CIRCE, el Centre d'Investigació de Recursos i Consums Energètics d'aquesta universitat, on dirigeix el grup d'ecologia industrial. Amb el seu pare, Antonio Valero, catedràtic d'Enginyeria Energètica, han publicat "Thanatia. Los límites minerales del planeta", a Icaria Editorial. Són experts en l'estudi del consum de recursos.

"Veiem que l'extracció de recursos minerals està augmentant de manera exponencial. La producció de coure es duplica cada 25 anys. En una generació en consumirem tant com en tota la història de l'ésser humà."

Per Valero, el que està passant amb l'anomenada crisi dels microxips i dels semiconductors és un avís del que ha de venir.

"Un microxip que pesa 3 grams està parant la producció d'un vehicle que pesa 1.000 quilos."

Alícia Valero
Alicia Valero (Heraldo de Aragón)

Minerals com el cobalt, el liti o el níquel són indispensables, per exemple, per a la fabricació de bateries elèctriques. Però no únicament serveixen per a això:

"Tots els aparells elèctrics i electrònics tenen una sèrie d'elements que són escassos a la naturalesa. I estan controlats per molt pocs països. Veurem problemes d'escassetat."

Si ens fixem en la tecnologia digital, al planeta hi ha actualment més de 14.000 milions de telèfons mòbils. Són aparells que tenen una vida mitjana que no supera els dos anys i que requereixen, en la seva fabricació, pràcticament tots els elements químics de la taula periòdica. Alguns d'aquests materials són convencionals. D'altres, com l'indi, estan en risc d'escassetat aquest segle. I n'hi ha que estaran limitats si la demanda creix com fins ara.

Si ens referim a la transició a les energies netes, Alicia Valero apunta que la construcció de plantes fotovoltaiques o d'aerogeneradors també depèn de minerals que no són gaire freqüents en la natura. Per tant, assegura, s'ha de tenir en compte a l'hora d'aplicar polítiques en aquesta direcció:

"Estem passant d'una dependència de combustibles fòssils molt contaminants a una multidependència de molts elements que a la natura són crítics."

Energia eòlica
Energia eòlica (Luca Bravo - Unsplash)

Davant d'aquesta realitat, la investigadora té clar que l'economia no podrà funcionar amb la mateixa lògica que ara, perquè el planeta té els recursos limitats.

"Si continuem amb el consum desaforat i irreversible de matèries primeres, no es podrà garantir la civilització actual més enllà d'un segle de vida."

Segons Alicia Valero, la població augmenta amb una taxa de l'1 per cent anual. I la depredació de recursos, del 3 per cent. No únicament hi ha més gent, sinó que la que hi ha, demana més. Per la investigadora, és insostenible.

"Ens haurem d'acostumar a no trobar el que volem a les botigues. I acostumar-nos a l'intercanvi, a no llençar el que pensem que és obsolet. Hem de tornar a les economies locals."

L'Alba i la Maria, activistes mediambientals

Maria Serra té 19 anys i és activista climàtica. Estudia Relacions Internacionals i viu a Barcelona. És portaveu de l'entitat Re-Earth.org i Earth Uprising International. Fa tres anys que lluita contra el canvi climàtic i la depredació del planeta:

"M'he criat amb un iPhone nou cada any. No conec res més que no sigui aquest capitalisme desmesurat. I treure'ns d'aquí, costa. El consumisme no és felicitat."

Maria Serra, activista climàtica
Maria Serra, activista climàtica (Maria Serra)

La Maria va començar amb l'activisme mediambiental de molt jove, amb només 16 anys. Amb la majoria d'edat ja complerta, lamenta que no hi hagi una opció política que doni sortida a les seves preocupacions i abordi amb claredat el seu futur i el de la seva generació:

"El mar pujarà igual, hi hagi la bandera que hi hagi. Com a país, no ho hem entès. Els joves ho intentem dir i som rebuts com uns ignorants."

Per la Maria, no hi ha res més perillós que una generació sencera sense esperança perquè no hi ha res a perdre.

Alba Guerrero és membre de l'Assemblea pel Clima de Sant Cugat. Té 20 anys i estudia dret. Comparteix amb la Maria la seva crítica al consumisme:

"Si els recursos són finits, entenem-los com a finits. Que ens deixin de vendre la idea que el que hem de fer és comprar il·limitadament perquè se'n beneficiïn uns pocs."

Alba Guerrero, activista climàtica
Alba Guerrero, activista climàtica (Alba Guerrero)

En aquest sentit, el científic ambiental Giorgos Kallis, especialitzat en economia ecològica i ecologia política i autor de l'assaig: "Límits: ecologia i llibertat", és molt clar:

"El sistema busca la seva estabilitat en el creixement exponencial. Aquesta és la malaltia del sistema actual. No podem continuar així."

Control dels recursos

La Xina és la fàbrica del món. I per això ja fa temps que domina una gran part dels elements i dels recursos minerals que seran essencials per a tot tipus de produccions. No únicament perquè disposa de jaciments al seu territori, sinó perquè compra aquests elements a l'Amèrica Llatina i a l'Àfrica i en controla el procés de refinat. Alicia Valero destaca:

"Com ja ha passat anteriorment, si els xinesos decideixen embargar determinades matèries primeres, Europa es convertirà en un mer espectador i s'aturarà l'economia. Qui tingui els recursos, dominarà el món."

Un domini que, com va passar amb el petroli a l'Orient Mitjà, ja és motiu d'inestabilitat i de conflictes en zones com el Sàhara Occidental, que té les reserves de fòsfor més gran del planeta. Un element fonamental per a la producció de fertilitzants. Alicia Valero conclou:

"Podem viure sense microxips, però no sense alimentació".

El mateix passa a l'Afganistan, que té recursos estratègics tan importants com el liti. Per aquest motiu, explica Valero, els xinesos han estès la mà als talibans: perquè al país hi ha reserves que els interessen.

ARXIVAT A:
Ecologia Medi ambient
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut