Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Solidaris

Els joves migrats sols busquen el seu lloc a Catalunya: "Si no t'ajuda algú, estàs perdut"

La reforma de la llei d'estrangeria agilitzarà la concessió de permisos de residència i de treball a joves migrats. A Catalunya se'n beneficiaran unes 5.300 persones

Actualitzat

Kasr al-Kabir és una ciutat marroquina, situada al nord-oest del país al curs mitjà del riu Loukkos i molt a prop del port pesquer de Larraix. Alcazarquivir, com es diu en castellà, arrossega des de fa molt temps greus problemes socials i econòmics.

Alts índexs d'atur i d'inseguretat, que aboquen molts joves a jugar-se la vida al mar en bots de fireta. Yousseff Dahan no volia formar part del paisatge esquerdat per la violència i les drogues. Als 16 anys va pujar en una pastera:

"Vaig demanar al meu pare que em pagués el viatge però no va voler. Al primer intent, la pastera va explotar i vam tornar nedant. L'endemà hi vam tornar i la pastera es va aturar al mig del mar."

Al Yousseff el va rescatar Salvament Marítim d'Algesires. Era l'any 2018, quan l'arribada de pasteres a les costes espanyoles era constant. Aleshores va començar un periple per diferents centres de menors a Andalusia i al País Basc, fins que el van traslladar a Barcelona.

Quan va complir els 18 anys, va arribar el desemparament. No hi havia places en pisos per a majors d'edat. Sense xarxa, el Yousseff va començar a ocupar pisos i a fer feines en economia submergida. De cambrer. D'ajudant de cuina. De peó al camp. Dos anys en una situació absolutament precària perquè tenia els papers però no podia treballar legalment:

"Dormia on podia. Cases abandonades. Pisos sense aigua ni llum. M'amagava de la gent. El carrer és molt difícil. Si no tens algú que t'ajudi, estàs perdut."

Un dia va entrar en un pis per poder dormir sota un sostre. El propietari el va enxampar i el va denunciar per robatori amb violència. El jove insisteix que només volia un espai per arrecerar-se, que no ha robat mai. El seu expedient, però, ha quedat tacat. I no sap, encara, de quina manera el pot afectar la denúncia amb el canvi de reglament.

Sara Agulló, advocada de la FEPA, Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits, sap que els antecedents penals en principi exclouen alguns joves de les millores en la llei. Tot i així, considera que s'ha de lluitar fins al final presentant recursos. Per l'advocada, s'ha al·legar que el sistema els abocava, en moltes ocasions, a la delinqüència per sobreviure.
 

El projecte Sostre 360º

La Fundació Eveho treballa per donar resposta a les necessitats de nens, d'adolescents i de joves vulnerables. Ofereixen residències i inserció laboral a extutelats i els acompanyen en el camí cap a l'emancipació.

També col·laboren amb el projecte Sostre 360º, impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, destinat a joves sense llar. Gràcies a aquesta iniciativa el Yousseff va poder tornar a un lloc segur. Nil Martínez és educador social i coneix bé la trajectòria de superació del Yousseff:

"El cas del Yousseff és el d'un jove amb ganes de fer coses, d'estudiar, de treballar. Però que es va trobar amb una situació vulnerable quan va complir els 18 anys."

Nil Martínez, educador social a fundació Eveho
Nil Martínez, educador social a la fundació Eveho (Catalunya Ràdio)

Un sistema que provoca, segons la investigadora sènior del CIDOB Blanca Garcés Mascareñas, que siguin joves amb perfils vulnerabilitzats. I ho són per la duresa dels processos que han hagut de passar en origen, a la frontera i, sobretot, un cop arriben aquí, quan es topen amb l'engranatge burocràtic que els vulnera els drets fonamentals.

El Yousseff fa 4 anys que no veu els seus pares. Diu que prefereix no parlar-hi cada dia perquè els enyora moltíssim. Al Yousseff li agrada estudiar. Ha fet una formació com a mosso de magatzem. I ara se n'està traient una altra de vinculada al món del comerç. No vol tornar al Marroc fins que no aconsegueixi acaronar el futur que tant ha somiat:

"Tinc somnis grans. M'agradaria tenir el meu propi negoci, un supermercat, un magatzem, el que sigui. Viure com una persona normal. I ho aconseguiré."

El cas del Badis

Als 16 anys Badis Nacer també va pujar a una pastera. A Orà, a Algèria, no hi ha futur per a joves com ell. Quan li pregunto per aquesta ciutat a tocar del Mediterrani se li il·luminen els ulls. Fins al tercer intent no va poder arribar a les costes d'Almeria.

Al primer viatge, les onades se'ls menjaven. Al segon, els controls policials eren infranquejables. Al tercer, i després de 16 hores al mar, ho van aconseguir. A Algèria va deixar els avis, que van criar-los a ell i al seu germà. Els seus pares van morir quan ell tenia 2 anys.

"He estat en 6 centres de menors diferents. Ara que ja tinc 18 anys, visc en una residència amb tres nois més. Soc feliç."

Al Badis, igual que al Yousseff, li agrada formar-se. Ha fet un curs de manipulació d'aliments. Remarca que ha tret "molt bones notes". El seu somni és obrir un restaurant de cuina algeriana. És un apassionat dels fogons i de les albergínies. Nil Martínez constata que una de les experiències més dures per a aquests joves és deixar la família enrere:

"Cal recordar que aquests nois deixen una història familiar al darrere, i amb això no hi ha cap mena d'empatia."

Badis Nacer i Yousseff Dahan
Badis Nacer i Yousseff Dahan (Catalunya Ràdio)

I no únicament això. Sinó que topen de cap amb els laberints burocràtics i legals. El Badis explica que si hagués sabut tot el que li tocaria passar, no hauria pujat a l'embarcació.

Amb la reforma de la llei d'estrangeria confia que li pugui sortir un contracte de treball que li permeti inserir-se a la societat com un ciutadà més, amb drets i deures. L'escriptor irlandès Colum McCann, autor de l'excel·lent novel·la "Apeirògon", que trobareu a l'Altra Editorial en català, diu això:

"Hem de reconèixer la humanitat en els altres. No ens hem d'estimar, ni tan sols cal que ens agradem. Ens podem odiar, però ens hem d'entendre."

I cal entendre que estem davant de joves de 14, 15 o 16 anys. Valents, sí. També molt fràgils. Nens, en definitiva.

ARXIVAT A:
MigracionsMenorsDrets humans
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut