Safia El Aaddam a casa seva
Safia El Aaddam a casa seva
Solidaris

Els fills d'immigrants hereten el racisme que han patit els seus pares?

L'activista antiracista Safia El Aaddam denuncia a "Hija de inmigrantes" què implica néixer i créixer en una societat que no accepta els teus orígens

Actualitzat

Per la Safia escriure és una necessitat. Ho ha estat sempre. Les xarxes socials li serveixen per buidar-se. També per denunciar allò que ha viscut i viu com a filla d'immigrants d'origen amazic, una ètnia autòctona del nord d'Àfrica. La seva vida l'ha dibuixat l'experiència migratòria dels pares, les penúries econòmiques i els equilibris per encaixar en una societat que no t'accepta tot i haver-hi nascut:

"Pots haver nascut aquí, com és el meu cas, ser neta d'immigrants... que si et dius Mohamed o Safia tot són problemes: traves burocràtiques, l'estatus legal, el rebuig pel color de la pell ."

Després d'impulsar, amb èxit, diverses campanyes a internet pels drets de les persones migrants, la Safia ha escrit la primera novel·la, "Hija de inmigrantes", publicada a Penguin Random House. Una història que dedica a la seva mare, la Karima –un nom que significa bondat- i a totes les mares que han hagut de començar en un país nou:

"Crec que és molt important reconèixer la trajectòria de totes aquestes dones que arriben a un lloc nou i que són vistes com a dèbils o infantils. Però no ho són. Transmeten valentia i fortalesa."

El llibre també reconeix tots els fills i filles d'immigrants que, com la Safia, van haver d'assumir, abans d'hora, un rol adult per ajudar els progenitors a desenvolupar-se en una societat culturalment desconeguda:

"Hem fet de guies, d'advocats, d'intèrprets en una edat que no ens tocava. Que una nena de 7 o 8 anys hagi de portar aquesta motxilla i fer de mare dels seus pares té un cost emocional molt fort. Perds la innocència."

Coberta del llibre 'Hija de inmigrantes', publicada a Penguin Random House
Coberta del llibre "Hija de inmigrantes", publicada a Penguin Random House(Penguin Random House)

De fet, la novel·la està travessada per l'impacte de la migració i el racisme en la salut mental. La protagonista és la Lunja, una noia d'origen amazic nascuda a Segur de Calafell, igual que la Safia, que des de ben petita ha de conviure amb el rebuig:

"Són situacions que hem viscut tots els fills d'immigrants. Les burles a l'escola pels cabells, pel nostre nom –molts professors no fan l'esforç de pronunciar-lo bé-, per la henna a les mans, per no dur entrepà, per com vesteixes."

Tot això té un impacte en l'autoestima i pot desencadenar molts problemes. L'activista és contundent:

"L'escola no és un lloc segur ni per als fills d'immigrants ni per als nens i nenes pobres que viuen en l'exclusió social. No estàs preparada per veure que els teus companys tenen llibres i tu no."

Aquesta situació comporta que hi hagi molt abandonament escolar perquè, psicològicament, és molt difícil suportar-ho, conclou la Safia.

"No teníem ningú que ens ajudés a fer els deures, els nostres pares parlaven una llengua diferent, no teníem un espai per estudiar, una habitació pròpia. Lluitar contra això és molt difícil i molts nois i noies acaben fracassant."

No va ser el seu cas. Tot i els obstacles socials i econòmics, va graduar-se a la Universitat de Barcelona en Filologia Àrab. A la novel·la també reivindica la identitat amazic en un context, afirma, en què la pressió de la societat fa que es generin sentiments de rebuig cap a la pròpia cultura:

"L'amazic és la tercera llengua més parlada a Catalunya. He crescut en la invisibilitat de la cultura amazic. Un rebuig no únicament de la societat europea, sinó de la comunitat marroquina, perquè no som àrabs."

La lluita de la Safia i d'altres fills i filles d'immigrants és la recerca de l'equilibri entre la cultura dels pares, la cultura d'acollida i la pròpia identitat:

"No és gens fàcil fer de pont de dues cultures, sobretot si una rebutja l'altra."

Però no és l'única lluita:

"L'estigmatització, el racisme que han viscut els nostres pares també el vivim nosaltres. Això s'hereta."

Activista a les xarxes contra les polítiques d'exclusió

Amb 26 anys, Safia El Aaddam és una persona molt activa a les xarxes socials on ha engegat diverses iniciatives per denunciar les polítiques d'exclusió. La primera va ser a les eleccions de l'abril del 2019 pel dret a vot de les persones migrants i els seus fills:

"Amb la campanya #tecedomivoto vaig demanar a les persones autòctones que no volguessin votar que cedissin el seu vot als migrants que sí que ho volien."

L'activista antiracista Safia El Aaddam
L'activista antiracista Safia El Aaddam(Catalunya ràdio - Mercè Folch)

A la Safia li van cedir el vot i va poder exercir aquest dret. Perquè tot i que ella va néixer a Catalunya, ha trigat vuit anys a aconseguir la nacionalitat espanyola. A l'estat espanyol, la nacionalitat es transmet per llaços de consanguinitat i, per tant, si els teus pares no són espanyols, tu no la reps automàticament. L'has de sol·licitar. La Safia fa només dues setmanes que va poder tancar tot el procés legal. Amb el col·lapse a l'Oficina d'Estrangeria i la revenda de cites a través de les màfies, va impulsar la campanya #tecedounacita.

Amb l'estat d'alarma va activar #compraantiracista per ajudar la població migrant en situació irregular que va quedar desemparada amb el confinament.

"És una manera d'entrar al sistema per la porta del darrere. Si no em donen cap solució, doncs n'inventem una."

L'activista també fa d'educadora social i ajuda joves tutelats i extutelats. A "Hija de inmigrantes" denuncia la situació que es viu als centres de menors:

"Als centres passen coses molt greus i ningú en parla. Hi ha una vulneració de drets brutal en tots els aspectes. La gent que hi treballa no en parla perquè té por de quedar-se sense feina."

Actualment s'està formant en estudis de salut mental, migració i minories excloses socialment.

 

ARXIVAT A:
MigracionsPobresaDrets humansLiteraturaRacismeSant Jordi
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut