Els fills de la crisi es rebel·len amb la pandèmia: "Ens han robat la joventut"

Són un col·lectiu divers, a qui generacionalment s'etiqueta amb les últimes lletres de l'abecedari, i es troba en una situació de fragilitat absoluta. No és nou d'ara. Però la pandèmia ho ha accelerat, com constatem a "Solidaris". La Clàudia Campos té 18 anys, estudia batxillerat i vol ser periodista. Durant el confinament l'habitació i les xarxes socials van ser el seu refugi. Diu que s'han sentit criminalitzats: "Als joves sempre ens posen en el mateix sac. Quan hi havia festes il·legals ens deien que la culpa de la pandèmia era nostra perquè som uns irresponsables. No hi estic d'acord. No tots som iguals." L'Adriana Torroella, de 22 anys, es defineix com una noia de Madagascar, badalonina i afrofeminista. És educadora social i durant la primera onada va treballar en una residència de gent gran sense tenir experiència. Ara s'intenta guanyar la vida fent cangurs i classes de dansa: "S'idealitza molt la joventut. A mi em deien que quan fes els 18 anys podria fer el que volgués, que tindria llibertat. Era un moment que desitjava que arribés i, ara que hi soc, no hi ha res. M'han pres la joventut." Adriana Torroella i Mercè Folch (Catalunya Ràdio) El Marc Yáñez, de 27 anys, té un cicle formatiu de grau mitjà en comerç i ha començat la carrera de Comunicació a la UOC. Treballa en una botiga de roba: "Jo he nascut amb la paraula 'crisi'. No sé què és viure amb normalitat econòmica. La situació és molt greu. A mi de petit em deien: 'Estudia i tindràs un bon futur'. I hem estudiat, estem molt preparats i no hi ha feina." Mercè Folch, Clàudia Campos i Marc Yáñez (Catalunya Ràdio) Tots tenen una mirada a curt termini, sense expectatives, quan el que haurien de fer és començar a construir la vida pròpia amb condicions laborals, econòmiques i socials dignes. Repeteixen: "Ens han pres la joventut." Un sentiment molt estès sobretot des de la crisi del 2008. El problema, com assenyala la filòsofa Marina Garcés: "No és tenir futur, sinó no tenir ni tan sols un present on agafar-se." La salut mental, en joc La Covid els ha posat enormes obstacles per poder socialitzar en una època en què és vital compartir i expandir-se. La seva vida productiva, en el cas que existeixi, també està aturada. I tot això té conseqüències en la seva salut mental. Segons un informe de l'Agència Catalana de la Joventut, els joves són el col·lectiu que més va patir el confinament domiciliari i els que tenen un pitjor estat d'ànim per culpa d'aquesta situació. El concepte "joventut" Quan parlem de "joves" ens referim a una franja d'edat que és molt difícil de delimitar. Segurament és un dels conceptes més imprecisos que existeixen. Marina Garcés sap que ser jove indica un estat de trànsit entre la infantesa, és a dir l'etapa de tutela i dependència, i la vida adulta, la de l'emancipació. " Entremig hi hauria la joventut, que, ara més que mai, no sabem gaire bé quan comença ni, sobretot, quan acaba." Poques perspectives laborals Cal recordar també que Espanya és el país amb la taxa d'atur juvenil més alta de tota la Unió Europea. El 40 per cent dels joves menors de 25 anys no té feina. A Catalunya, l'atur juvenil triplica el del conjunt de la població. El seu paisatge, doncs, és el de la temporalitat amb feines precàries que surten majoritàriament de tres sectors: el comerç, el turisme i la restauració.

Els fills de la crisi es rebel·len amb la pandèmia: "Ens han robat la joventut"

Els joves són el col·lectiu que més ha acusat emocionalment el confinament domiciliari, amb un present precari i un futur incert