Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Solidaris

El retorn dels talibans: "Preferim que ens matin a haver de portar burca"

Més de 18 milions d'afganesos necessiten ajuda humanitària. Durant el 2019 i el 2020 van ser la segona nacionalitat a sol·licitar asil en territori europeu

Actualitzat
TEMA:
Afganistan

Nadia Anjuman era poeta. Tenia 25 anys quan va morir assassinada a mans del seu maltractador. Nascuda a la ciutat afganesa d'Herat, la literatura l'apassionava. La Nadia estudiava secundària quan els talibans van arribar al poder per primera vegada. Som el 1996. L'extremisme la va deixar engabiada i sense somnis.

Nadia Anjuman, poeta
Nadia Anjuman, poeta (TW Yakavita)

Tot i això, es va jugar moltes vegades la vida per assistir a les classes clandestines organitzades per professors universitaris als baixos del que, aparentment, era una escola de confecció. Aquí, les noies sí que tenien permès anar-hi per aprendre a cosir.

Els poemes d'Anjuman parlen de llibertat, d'opressió, de resiliències. Aquests mesos, amb la caiguda de Kabul i l'inici de la segona part del malson talibà, els seus versos han tornat a fer-se presents i virals.

"Estic engabiada en aquest racó, plena de malenconia i de pena... Les meves ales estan tancades i no puc volar. Soc una dona afganesa i me n'he de lamentar."

Els perseguits en el nou Afganistan

Les gàbies han tornat a l'Afganistan. Sobretot per a les dones, per a la dissidència, per als qui no combreguen amb el fonamentalisme. Ana Ballesteros és doctora en Estudis Àrabs i Islàmics per la Universitat Autònoma de Madrid i investigadora associada al CIDOB:

"El que hem alliberat a l'Afganistan és un maltractador. I els estem dient a les dones que hi convisquin."

Dones afganeses
Dones afganeses (Catalunya Ràdio. Sergi Roca)

Ballesteros apunta que hi ha altres col·lectius perseguits pels extremistes, com les persones LGTBI i alguna de les minories ètniques del país:

"Els hazares són un dels grups que estan en més perill. Són xiïtes, progressistes i han col·laborat amb el govern anterior. Els talibans els consideren uns traïdors."

Emergència humanitària

L'Afganistan ha viscut els últims 40 anys ofegat per múltiples conflictes: cops d'estat, purgues comunistes, la invasió soviètica, una guerra civil entre faccions mujahidins. La llista continua, als anys noranta, amb la irrupció dels talibans i, posteriorment, la intervenció de la coalició internacional, liderada pels Estats Units, després de l'11S. Ana Ballesteros és clara:

"Les circumstàncies no han permès que la societat afganesa es desenvolupi. Un estat que ha estat tantes dècades en conflicte és molt difícil que pugui canviar."

Dona i nen a l'Afganistan
Dona i nen a l'Afganistan (Catalunya Ràdio. Sergi Roca)

La situació de la població, extenuada per tants anys de violència, ja estava al límit abans que hi arribessin, de nou, els talibans. Dilara Ekman, responsable d'incidència política i participació social de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, hi posa xifres:

"Més del 30% de la població pateix una greu crisi d'inseguretat alimentària i més de 18 milions de persones necessiten ajuda humanitària. Hi ha gairebé 3 milions de desplaçats interns."

El testimoni de la Rohafza

Rohafza Rezaee té 27 anys i és llevadora. Viu a Barcelona des de finals del 2017. Va néixer a Kabul en una família nombrosa, de 9 germans. Són de l'ètnia hazara i, per tant, objectiu dels talibans.

"Dues de les meves germanes eren professores i els meus cunyats treballaven per al govern. Estan en perill."

Un d'ells era comandant. L'altre tenia un negoci de venda de gasolina a la província de Helmand. Els talibans l'han retingut i l'hi han confiscat tot. Fa unes setmanes un bombardeig nord-americà contra objectius fonamentalistes en aquella zona li va destrossar la casa. Sortosament la germana, amb els fills petits, va poder fugir cap a Kabul. Ara totes dues estan amagades. I canvien de lloc pràcticament cada dia:

"Fa un mes que no hi parlo directament. Només el meu germà sap on són i com estan."

Rohafza Rezaee, afganesa a Catalunya
Rohafza Rezaee, afganesa a Catalunya (Catalunya Ràdio. Mercè Folch)

Des de ben jove, la Rohafza tenia clar que volia marxar de l'Afganistan. Els conflictes inacabables, els matrimonis forçats i la falta de llibertat li van fer emprendre el camí de la migració:

"Vaig néixer amb la guerra, vaig créixer amb la guerra, vaig estudiar amb la guerra i vaig treballar amb la guerra. No ho podia suportar."

Sola i amb 22 anys va travessar una ruta plena de riscos que la va portar a l'Iran, a Turquia i a Grècia, on va quedar bloquejada durant tres mesos al camp de refugiats d'Idomeni, a la frontera amb Macedònia. Tot i les condicions deplorables del camp, de dormir en una tenda damunt del fang, la Rohafza se sentia lliure. Una sensació que moltes de les seves amigues ja no podran sentir:

"Tinc moltes amigues de 19 i 20 anys que em truquen plorant i em diuen: 'Si ens obliguen a posar-nos el burca preferim que ens matin'."

A Barcelona, la Rohafza s'ha casat i té una filla de dos anys. S'està preparant per fer classes de català. Així podrà continuar amb els estudis d'integració social que va començar fa un temps.

Sobre el terreny

El periodista Sergi Roca és cap de la Secció d'Internacional dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio. La fotoperiodista Anna Surinyach és editora gràfica de la revista 5W. I amb la seva feina ens han ajudat a entendre l'impacte que ha tingut en la societat afganesa l'arribada al poder dels talibans. Primer van ser al Pakistan per conèixer la situació dels refugiats afganesos que hi sobreviuen.

Segons dades oficials n'hi ha registrats un milió i mig. I els que no figuren en cap paper oficial es calcula que podrien arribar a uns tres milions. Alguns viuen en assentaments des de fa 40 anys, com ha comprovat Anna Surinyach:

"Als afores d'Islamabad hi ha un assentament on viuen unes 500 famílies. Són refugiades dels anys vuitanta. Vam parlar amb una dona que ni tan sols recordava els anys que feia que hi era."

Camp de desplaçats afganesos a les afores d'Islamabad. Hi viuen unes 500 famílies, la majoria van arribar als anys 80 al Pakistan.
Camp de desplaçats afganesos als afores d'Islamabad. Hi viuen unes 500 famílies, la majoria van arribar als anys 80 al Pakistan. (Anna Surinyach)

Un dels punts principals per accedir a l'Afganistan des del Pakistan és el pas fronterer de Torkham, al nord de Peshawar. Un cop superats tots els obstacles burocràtics, una carretera sinuosament perillosa marca la direcció cap a Jalalabad i cap a la capital, Kabul. Aquesta ruta, marcada pels atemptats i els segrestos, es coneix com la carretera de la mort. Segons els nostres corresponsals, s'hi respira una aparent, només aparent, tranquil·litat.

Perquè cal no oblidar que a Jalalabad, Estat Islàmic hi té la base d'operacions. La presència de talibans a Kabul és constant i es fan notar. Encarnen l'ordre i la seguretat. Sergi Roca, que ha estat al país amb el tècnic José Antonio Muñoz, descriu com s'exhibeixen:

"El que impacta de Kabul és quan es fa fosc. Els talibans van amb furgonetes pick-up amb metralletes al darrere i amb el dit al gallet com si haguessin de disparar a algú."

Sergi Roca a l'Afganistan
Sergi Roca a l'Afganistan (Catalunya Ràdio. Sergi Roca)

Per Anna Surinyach, la imatge gràfica que defineix la nova era talibana és a les parets dels centres de bellesa:

"Si primer van esborrar la imatge de les dones, ara les han pintat totes de negre. I això és una prova del que passarà al país, un fos a negre."

Salons de bellesa a Kabul. Els talibans volen esborrar la imatge de les dones al carrer.
Salons de bellesa a Kabul. Els talibans volen esborrar la imatge de les dones al carrer (Anna Surinyach)

El documental

"Afganistan, la tierra herida" és un treball audiovisual interessantíssim que recorre, de manera cronològica, 50 anys d'història del país: des del regnat de Zahir Shah, als seixanta, fins a temps actuals. La particularitat d'aquesta sèrie de 4 capítols és que, a banda dels testimonis, s'utilitzen imatges d'arxiu que permeten veure que la història es repeteix i que la població civil és la que sempre en surt més malparada. La periodista Mayte Carrasco, especialitzada en conflictes bèl·lics, n'és la codirectora juntament amb l'alemany Marcel Mettelsienfen:

"El personatge principal és l'Afganistan. Volíem que parlessin els afganesos perquè mai se'ls havia donat veu. I t'adones de com han patit. El seu sofriment no s'acabarà mai."

La invasió soviètica, el conflicte entre els senyors de la guerra, la irrupció dels talibans. Tot està documentat. Més del cinquanta per cent dels testimonis són dones i hi apareixen víctimes i botxins com Gulbudin Hekmatiar, un dels líders mujahidins conegut com "el carnisser de Kabul".

 

ARXIVAT A:
Talibans Afganistan

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut