El preu d'informar: 50 periodistes assassinats a tot el món durant el 2020

Una mà que tapa l'objectiu d'una càmera és potser la imatge que més defineix la importància de la premsa per documentar allò que es vol silenciar. Són mans de policies, de governants, de grups criminals, de grans empreses. Cal recordar que el dret a una informació precisa i fiable és un dret fonamental recollit a la "Declaració universal dels drets humans". Ja fa temps, però, que informar lliurement sense crosses ni riscos és pràcticament impossible. Que un professional pugui exercir sense ser censurat, perseguit, amenaçat o agredit és una condició que va lligada a la salut d'una democràcia. I de salut, en aquest aspecte, no anem gaire bé. Cada any, Reporters Sense Fronteres ens recorda quin preu es paga, en alguns països, per exercir aquesta funció imprescindible en qualsevol societat. La periodista especialitzada en cobertura de conflictes i vocal de l'organització, Mayte Carrasco, ho sap perfectament: "El periodista és l'enemic número u. Una idea que s'ha escampat no únicament als països on hi ha governs autoritaris, sinó també en països de pau i amb governs democràtics". I les xifres ho diuen tot. Durant el 2020, van ser assassinats 50 periodistes al món -més d'un miler els últims deu anys-, i dos de cada tres en països de pau. Un d'aquests és Mèxic, el lloc més letal per a l'exercici de la professió. Un país on la violència i la corrupció impregnen tots els àmbits de la vida. Míriam Ramírez és periodista d'investigació especialitzada en temes de corrupció a l'estat de Sinaloa. El 2017, uns sicaris van assassinar Javier Valdez, el responsable del diari "Ríodoce", on treballava. "No era conscient que estava en risc perquè normalitzava el que va passar al meu company i perquè també havia normalitzat la situació de violència tan greu que estem vivint". La Míriam, igual que el periodista Carlos Manuel Juárez, va ser acollida a Barcelona durant uns mesos gràcies al programa impulsat per la Taula de Mèxic, que ajuda des d'aquí periodistes i defensors dels drets humans amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona. Carlos Manuel Juárez va haver de marxar del país "per les amenaces que va rebre per la feina d'investigació que feia a l'estat de Tamaulipas sobre vulneracions dels drets humans". Per aquests dos professionals, tot i el context tan advers, el periodisme és una forma de resistència: "És l'única forma que tenim d'afrontar els problemes que tenim al nostre país: la corrupció, els feminicidis, la violència i les desaparicions". El que queda clar és que, amb cada veu eliminada, es perd una manera de veure el món. Perquè cada atac a un periodista envia un missatge molt clar a la ciutadania: que la recerca de la veritat i el dret a ser informat no estan protegits. I en l'època de les notícies falses i de la intoxicació, això hauria de ser una prioritat. Si no, els Donald Trump de torn continuaran tapant objectius amb total impunitat.

El preu d'informar: 50 periodistes assassinats a tot el món durant el 2020

El balanç anual de Reporters Sense Fronteres reflecteix el risc dels periodistes de convertir-se en objectiu, especialment en països com Mèxic