Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Solidaris

El futur de l'atenció primària, la "Ventafocs" del sistema sanitari català

La saturació dels centres d'atenció primària de Catalunya evidencia les febleses d'un sistema malmès per les retallades i per dos anys de pandèmia

Actualitzat
TEMA:
Salut

Sis onades de covid a l'esquena, sumades a una dècada de retallades, de privatitzacions, d'infrafinançament i de fuga de talent, han deixat un paisatge devastat, sobretot a l'atenció primària; la "Ventafocs" del sistema sanitari, en paraules dels que hi treballen.

La Meritxell Sánchez-Amat té 45 anys i és metgessa de família al CAP Besòs des del 2007. Presideix el Fòrum Català d'Atenció Primària, el FOCAP, una plataforma nascuda el 2009 precisament per defensar aquest model.

"Estem surfejant la sisena onada com podem. La pandèmia ha posat de manifest que l'atenció primària no està tan cuidada com caldria."

Meritxell Sánchez-Amat, metgessa de família al CAP Besós, presideix el Fòrum Català d'Atenció Primària,
Meritxell Sánchez-Amat, metgessa de família al CAP Besòs, presideix el Fòrum Català d'Atenció Primària (Catalunya Ràdio (Mercè Folch)

Maria José Pinazo, delegada sindical del Sindicat de Metges de Catalunya i metgessa de família del CAP Torredembarra, assegura que cal mirar enrere per entendre el context actual:

"El que ens passa no és nou. S'arrossega des de fa molts anys. Abans de la pandèmia teníem sales plenes, llistes d'espera i visites cada cinc minuts. Estem molt pitjor però venim d'una situació que tampoc no era bona."

En un escenari de centraletes col·lapsades, de paperassa excessiva, de falta de presencialitat i de retards, el personal administratiu engoleix la frustració de la ciutadania. Ho constata María Ángeles González, metgessa de família del CAP Trinitat Vella:

"Tots estem patint, però sobretot les administratives. Se'ls ha quadruplicat la feina. Són les que donen la cara i les que reben tota la mala maror social."

Al personal d'administració dels CAP se'ls ha multiplicat per quatre la feina
Al personal d'administració dels CAP se'ls ha multiplicat per quatre la feina (CCMA)

Els pressupostos: només un 12% per a l'atenció primària

Aquest any la Generalitat destinarà 11.171 milions d'euros a la sanitat. Són 1.456 milions més respecte als últims pressupostos, un augment de la inversió d'un 15%.

A la primària s'hi destinaran 68 milions d'euros en concepte de reforç. A més d'altres partides compartides amb hospitals i atenció especialitzada. Aquests 68 milions inclouen la contractació de 500 metges de capçalera, un increment salarial dels professionals sanitaris i la incorporació de nous perfils professionals. Un apunt: segons la delegada sindical del Sindicat de Metges de Catalunya, d'aquí deu anys es jubilaran un 40% dels facultatius d'aquesta especialitat.

Del total del pressupost destinat a Salut, l'any passat l'atenció primària en va rebre un 12%. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que la despesa sigui del 25% per garantir un servei fort i estable, com també reclamen els sindicats i el FOCAP.

El govern ha promès complir amb aquest percentatge abans d'acabar la legislatura. El sotsdirector del Servei Català de la Salut, Ivan Planas, considera la primària un eix fonamental del sistema de salut:

"Sempre hem posat en valor la tasca que fa l'atenció primària i comunitària, el que passa és que de vegades l'anàlisi es fa de forma un pèl reduccionista, mirant només la part del pressupost que es destina a atenció primària."

La doctora Sánchez-Amat, en nom del FOCAP, lamenta que sempre sigui l'àmbit hospitalari el que s'emporti la part més gran del pastís. L'especialització, la tecnologia i els descobriments mèdics enlluernen. Mentrestant, l'afebliment en la primària té conseqüències en la salut de la població:

"Una atenció primària forta fa que els resultats de salut de la població millorin. Hi ha informes que diuen que tenir el mateix metge durant 15 anys redueix la mortalitat un 25%."

Cua davant del CAP Centre de Sabadell
Cua davant del CAP Centre de Sabadell (Catalunya Ràdio (Mireia Izard)

L'atenció primària és i hauria de ser el referent del pacient en el seu recorregut pel sistema sanitari. Però el context actual i el que s'arrossega encara fruit de la crisi del 2008 i de l'esporgada a consciència dels governs d'Artur Mas han donat pas a una realitat que, sumada a altres condicionants, ha fet que una part de la societat estigui allunyada d'aquest servei imprescindible per garantir la salut comunitària.

Per dir-ho ras i curt: l'atenció primària no té el prestigi que es mereix. La doctora Sánchez-Amat parla, en primer lloc, dels gestors, d'aquells que decideixen com es reparteixen els diners:

"Els polítics, els gestors, els que prenen les decisions, no coneixen els CAP perquè no hi han posat mai els peus. Se'ls hauria de preguntar: coneixes la teva metgessa de capçalera?"

Les mútues, l'hàbitat de la classe mitjana-alta

"Als barris populars tothom coneix l'atenció primària. En aquest país, les classes altes i mitjanes-altes tenen la idea que on hi ha una millor atenció és a la sanitat privada."

Vicente Ortun, catedràtic emèrit i contractat de la Universitat Pompeu Fabra i exdegà d'Economia del Departament d'Economia i Empresa, és un dels grans especialistes a casa nostra en economia i salut. Ortun assenyala que una peculiaritat del nostre sistema és que l'Estat ofereix als seus funcionaris i molts dels seus treballadors públics -professors, mestres, jutges, periodistes, alts càrrecs administratius, parlamentaris, militars o policies- una atenció primària a través de mútues. Els qui haurien de defensar la sanitat pública, diu Ortun, són els que menys la fan servir. Allò del prestigi.

Dos professionals del CAP El Clot de Barcelona
Dos professionals del CAP El Clot de Barcelona (ACN/Blanca Blay)

Aquesta desconnexió va calant en el global de la societat i en els professionals de la primària, que no són conscients del valor importantíssim que té la seva feina. Vicente Ortun adverteix que si no s'és conscient de la importància de l'atenció primària per al sistema sanitari, la primària es convertirà en l'assistència dels pobres.

A tot això s'hi ha de sumar que l'atenció primària va associada al valor de les cures. I les cures, en tant que feminitzades, no tenen prestigi ni cotitzen a borsa. La primària també resol els problemes de salut amb menys proves i menys tractaments. Per tant, genera menys beneficis econòmics.

Cap a quin model es va?

Meritxell Sánchez-Amat creu que el model d'atenció primària s'anirà afeblint perquè no hi ha una aposta decidida a nivell pressupostari. A més, afegeix, hi ha molts interessos privats que volen posar-hi cullerada.

Si no hi ha un posicionament clar de la ciutadania per defensar l'atenció primària, diu, es va cap al desmantellament d'un dels pilars fonamentals de l'estat del benestar:

"El model d'atenció primària s'està afeblint perquè no s'hi aposta i per la pressió de l'empresa privada per controlar tot el que és públic. I l'atenció primària és un obstacle que els barra el pas."

Per Meritxell Sánchez-Amat tothom té el dret a tenir una metgessa i una infermera. I això no agrada a determinats poders econòmics.

ARXIVAT A:
SalutCovid-19
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut