Colòmbia, l'Argentina i Irlanda són tres dels països que han despenalitzat l'avortament en els últims anys. En tots els casos la societat civil ha fet pressió fins que la classe política s'ha vist obligada a aprovar els canvis legislatius.

Però encara queden molts llocs al món on interrompre un embaràs és impossible dins del marc legal i cal recórrer a la clandestinitat amb els perills que això comporta.

Àfrica, el continent on avortar és més complicat

A la gran majoria de països està molt limitat i només es permet en casos de violació, incest, incompatibilitat amb la vida del fetus o algun altre supòsit similar. En llocs com Egipte, el Congo o Madagascar, per exemple, està totalment prohibit.

Amèrica, avenços i retrocessos simultanis

El continent americà té moltes situacions diferents. A l'Amèrica Central, hi ha països on avortar està completament prohibit com ara el Salvador, Nicaragua, Hondures o la República Dominicana. Al sud, al Paraguai o Veneçuela només està permès si qui gesta corre perill. I en països com l'Argentina fa poc que s'ha legalitzat.

Al nord està permès al Canadà i, de moment a tots els Estats Units. Aquest país, que fa 50 anys que el té legalitzat, podria fer passos enrere segons unes filtracions periodístiques que s'han sabut fa pocs dies.

A principis d'estiu, el Tribunal Suprem ha de dictaminar si és o no un dret que s'ha de protegir a tot el territori i sembla que la sentència ho negaria. Això faria que automàticament hi hauria 13 estats on es prohibiria interrompre l'embaràs.  

A Àsia, depèn molt del país on visquis

A les Filipines o a Laos està prohibit completament. En altres llocs com l'Afganistan i Birmània només es permet per salvar la vida de la mare, o es demana el permís de la parella per practicar l'avortament, com al Japó. En canvi, en altres estats com Tailàndia es pot accedir a interrompre l'embaràs d'una manera més lliure.

Oceania, dret garantit amb algunes excepcions

Malgrat que la gran majoria de persones gestants tenen garantit l'accés a l'avortament en el continent, hi ha punts negres com Papua Nova Guinea, Kiribati o Tonga on està prohibit o molt restringit.

Europa, alguns forats al mapa

L'avortament és un dret garantit per a la majoria de dones europees, però hi ha alguns països molt petits on encara no s'ha legalitzat. A Malta, San Marino i Andorra està prohibit practicar un avortament en qualsevol circumstància. A més, a Polònia, des de fa un any, s'han restringit molt els supòsits en què es pot fins a fer-ho gairebé impossible.

Legislació espanyola a punt d'una reforma

La legislació espanyola recull que interrompre l'embaràs és un dret universal i una prestació sanitària més, inclosa dins de la cartera de serveis de la sanitat pública.

Una persona pot avortar simplement per voluntat pròpia fins a la setmana 14 de gestació. Fins a la setmana 9 pot triar entre dos mètodes per fer-ho: el farmacològic i l'instrumental. Ara per ara (tot i que això es vol canviar), a partir d'aquell moment i fins a la 14, només es pot optar per l'opció instrumental. Més enllà de la setmana 14, ja hi ha d'haver una justificació darrere la decisió d'avortar per poder-ho fer.

Qui atén les persones que volen interrompre un embaràs són les llevadores, que informen de tot aquest protocol en una primera visita que es fa d'urgència el mateix dia o l'endemà del dia que se sol·licita.

Després d'entregar aquesta informació, s'ha de citar la pacient al cap de tres dies per seguir el procediment. La llei obliga a aquest període reflexió i no permet fer la interrupció de l'embaràs el primer dia. Si la sol·licitant té entre 16 i 17 anys, amb la llei actual necessita permís dels progenitors per tirar endavant la seva decisió.

El govern central està treballant en una reforma legislativa que presentarà ben aviat i que vol, sobretot, treure aquests condicionants de la legislació vigent.  

Per fer més segur encara el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, en l'últim mes també s'ha aprovat a l'estat espanyol que sigui delicte assetjar treballadors i pacients de les clíniques acreditades per fer avortaments.

Malgrat que els representants del sector i les entitats feministes se n'alegren, consideren que, perquè aquest canvi lesgislatiu sigui eficient, caldria marcar un perímetre clar que encerclés les clíniques on no es pogués fer cap tipus d'acció de protesta.

Falta d'equitat territorial a Catalunya

A Catalunya anualment hi ha unes 20.000 interrupcions voluntàries de l'embaràs. És una xifra que es manté estable des de fa anys. Tot i que l'accés a l'avortament està garantit per llei, fins fa uns mesos hi havia algunes zones on sotmetre's al procediment quirúrgic era impossible sense haver de recórrer molts quilòmetres.

Aquesta situació ja s'ha revertit a les vegueries de Lleida, Terres de l'Ebre i la Catalunya Central. Encara queda pendent resoldre aquesta mancança a l'Aran i a l'Alt Pirineu.

L'objecció de consciència dels professionals en moltes ocasions ha estat l'escull per poder oferir aquesta prestació de manera equitativa a la població.

Des de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes expliquen que aquest és un dret individual i fonamental però que no pot col·lidir amb el dret a accedir a l'avortament quan es desitja o es necessita. Per això estan investigant si s'estan fent objeccions institucionals sota pressions de la direcció de centres determinats.

A més a més, la Generalitat està a punt de presentar un nou protocol interdepartamental per a la salut sexual i reproductiva i vol incidir tant en la informació a la ciutadania com en la formació dels professionals en relació amb l'avortament.