Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Solidaris

Dones al sector de la construcció: "No en contracto perquè els homes es distraurien"

Només hi ha un 9,6% de dones, segons l'Observatori Industrial de la Construcció. La gran majoria treballen en tasques administratives o en feines altament qualificades

Actualitzat

L'Iris, l'Ariadna, la Yanet i la Sandra volen ser paletes. Totes tenen unes situacions personals molt delicades i unes espatlles tan carregades que quan els va sortir la possibilitat de fer un curs d'auxiliar de paleta s'hi van llançar de cap.

"Estàvem molt estancades a nivell personal, no estàvem bé. Totes portem la nostra motxilla individual, la mateixa merda, i el curs ens ha servit per tenir rutina i expectatives laborals."

El grup Efebé, la Fundació Laboral de la Construcció i la Fundació Ared, que atén dones en situació de vulnerabilitat, van posar en marxa aquesta formació pionera de 3 mesos amb pràctiques incloses per donar oportunitats d'inserció a dones en risc d'exclusió social.

Desnonada amb tres filles a càrrec, el cas de l'Iris

Es diu Iris. Té 41 anys i viu en una pensió a Ciutat Vella. Està separada i té 3 filles de 20, 15 i 5 anys. Es va assabentar del curs gràcies a un amic del barri:

"Em van desnonar. Fa cinc mesos que estic vivint a l'habitació d'una pensió amb les meves filles. No tinc cap ingrés. El meu exmarit m'ajuda quan pot amb 10 o 20 euros. Un amic meu em va parlar d'aquest curs i no vaig dubtar."

Iris Olaria, separada, desnonada i amb tres filles a càrrec
Iris Olaria, separada, desnonada i amb tres filles a càrrec (Catalunya Ràdio - Mercè Folch)

En els darrers cinc anys l'Iris ha treballat en l'atenció a persones dependents. Una feina gratificant, explica, però mal pagada i per la qual has d'estar molt forta psicològicament:

"Vaig agafar una depressió. I per això vaig haver de deixar la feina, perquè no podia centrar-me. No veia la llum per enlloc."

Fer aquesta formació, assegura, l'ha motivat. Li agrada, sobretot, la part d'electricitat i de pintura. I li ha permès conèixer unes companyes amb qui ha creat un vincle molt fort. L'Ariadna, de 38 anys, és una d'elles.

Buscar una sortida després de la presó, el cas de l'Ariadna

Viu al Raval de Barcelona amb el seu fill de 7 anys, els pares i un germà petit:

"Jo no estava bé. I trobar les meves companyes i el professorat que ens ha acollit amb els braços oberts ha sigut molt positiu per a mi."

L'Ariadna va arribar al curs gràcies al consell d'una amiga a qui va conèixer a la presó:

"Abans havia treballat en magatzems. Per problemes familiars vaig haver de deixar la feina. També vaig estar a la presó. L'any passat vaig sortir en llibertat."

Ariadna Terés, 38 anys, busca un nou camí després de sortir de la presó
Ariadna Terés, 38 anys, busca un nou camí després de sortir de la presó (Catalunya Ràdio - Mercè Folch)

De l'ofici li agrada tot. I voldria continuar la formació i trobar una sortida professional. Té el suport dels de casa però són conscients que la realitat és tossuda:

"Encara no s'ho acaben de creure, que em vulgui dedicar a la construcció, perquè és un món d'homes. Es posen contents quan els ensenyo què he fet, però em diuen: "A treballar, no t'agafaran mai."

Raquel Felicó ha fet l'acompanyament de les dones que han participat en aquest curs. És tècnica d'inserció de la Fundació Ared:

"Hem detectat molt d'interès per part de moltes dones però encara hi ha certs temors de dir: 'però això ho puc fer?, puc dedicar-m'hi?, realment necessiten dones?' Nosaltres també tenim uns estereotips en relació a aquestes feines."

Raquel Felicó, tècnica a la inserció de la Fundació Ared
Raquel Felicó, tècnica d'inserció de la Fundació Ared (Catalunya Ràdio - Mercè Folch)

De nissaga de paletes, però sense opcions. El cas de la Sandra

L'ofici de paleta ha format part de la vida de la Sandra des del temps dels avis, que feien totxanes. El pare i un tiet també es van dedicar al sector de la construcció. I a ella li hauria agradat tirar per aquesta via en la seva època d'estudiant:

"Quan nosaltres estudiàvem, les escoles, si eres noia, et derivaven a professions més femenines: administratives, infermeres. Als nois, cap a formacions més masculines, com electricista o mecànic... Però, i si no ho volies fer?"

Sandra Nolla, 44 anys, pateix una forta depressió
Sandra Nolla, 44 anys, pateix una forta depressió (Catalunya Ràdio - Mercè Folch)

La Sandra ara té 44 anys. Abans de la pandèmia treballava d'administrativa. Una feina molt rutinària i monòtona:

"I arriba un dia en què dius: aquest matí no m'aixeco. I vaig caure en una depressió. A això es va sumar que l'empresa on havia estat treballant els últims 12 anys em va acomiadar a la tornada de les vacances de Nadal."

Tot i aquesta situació, la Sandra va decidir fer cursos per reciclar-se. Fins i tot li va sortir una feina de 9 mesos gràcies a Barcelona Activa. Però la pandèmia ho va aturar tot. La depressió es va agreujar:

"I llavors va ser quan dic: 'Em deixaré ajudar.' Vaig anar als serveis socials i els vaig dir: 'No vull ajuda per menjar, no vull ajuda econòmica, només vull ajuda per trobar feina.'"

I l'ajuda li va arribar en forma d'oportunitat de fer el curs d'auxiliar de paleta. La formació l'ha fet sortir del pou en què estava:

"M'agrada fer coses manuals. I és una feina variada. Ara pots tirar un cable o posar una moqueta. I això, a nivell mental, és molt positiu."

La Sandra ara mateix no té ingressos. Viu dels estalvis.

Formada a Colòmbia i sense oportunitats. El relat de la Yanet

Fa dos anys i mig que viu a l'Hospitalet de Llobregat. La Yanet té 48 anys i és colombiana. Ha deixat tres filles al país. Va arribar a Catalunya amb una formació de tècnica en construcció d'edificacions. A Colòmbia no va poder exercir:

"La meva parella d'aleshores no volia que treballés a l'obra."

Un cop aquí va intentar trobar feina en aquest sector però no se'n va sortir, i menys sent dona:

"Vaig anar a demanar feina a un empresari que tenia pisos. I em va dir: "Dones, no en vull. El grup d'homes que tinc treballant es distraurien."

Yanet Rubiano, 48 anys, colombiana, sense papers ni ingressos
Yanet Rubiano, 48 anys, colombiana, sense papers ni ingressos (Catalunya Ràdio - Mercè Folch)

La Yanet no té papers, ni tampoc cap ingrés. I va arribar al curs d'auxiliar de paleta derivada de Càritas. Li agrada la pintura i els acabats de paret. I confia poder trobar feina aviat per enviar diners a les seves filles.

Un sector d'homes: les dones no arriben al 10%

Només el 9,6% dels treballadors en el món de la construcció són dones
Només el 9,6% dels treballadors del món de la construcció són dones (Unsplash - Ralph Ravi Kayden)

En el sector de la construcció, en el tipus de tasques que es desenvolupen a peu d'obra, aixecant murs, fent morter, traient runa... pràcticament no hi ha rastre de dones. Segons l'informe "Dones en el sector de la construcció" que ha publicat l'Observatori Industrial de la Construcció, les dones representen el 9,6% del total de persones ocupades en aquest àmbit. Ells són els manobres, els fusters, els instal·ladors, els pintors. La majoria de dones que hi treballen, més d'un 60%, ho fan en tasques administratives o en feines altament qualificades, com arquitectes o enginyeres. A Catalunya hi ha més de 17.000 dones que treballen en aquest sector.

ARXIVAT A:
AturPobresaFeminismeArquitectura
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut