Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Solidaris

Dedicar la vida als més vulnerables, la història de la Victòria Molins i la Parròquia de Santa Anna

La religiosa teresiana va impulsar el 2017 l'hospital de campanya d'aquesta parròquia de Barcelona per atendre les persones sense sostre

Actualitzat
TEMA:
Pobresa

La Victòria va pràcticament cada dia a l'hospital de campanya de Santa Anna, al Gòtic de Barcelona. Un projecte que el 2017 va posar en marxa juntament amb el rector i el vicari de la parròquia, seguint el missatge del papa Francesc. El pontífex va fer una crida per convertir almenys una església del centre de les grans ciutats, en un hospital de campanya on tothom qui ho necessités trobés el guariment de cos i ànima.

La idea, remarca Molins, és entendre que l'edifici no és tan important com el que hi ha dins. L'escriptora i també filòsofa es mostra orgullosa de viure i exercir una forma d'Església horitzontal.

"Estar al costat dels desafavorits, dels que no han tingut oportunitats a la vida, m'omple. Viure amb els pobres és una riquesa enorme."

Façana de l'Hospital de Campanya de Santa Anna
Façana de l'Hospital de Campanya de Santa Anna(Catalunya ràdio - Mireia Izard)

La pobresa i la marginació són cada vegada més visibles. Les conseqüències de la crisi econòmica del 2008, que encara s'arrosseguen, sumades a la pandèmia, han fet que moltes persones s'hagin quedat sense cap mena d'estructura per poder subsistir.

Sobretot, joves engolits per la precarietat, que són el perfil que més ha crescut a Santa Anna. En aquest sentit, Victòria Molins demana que es tinguin en compte les necessitats reals:

"Amb el tema de l'habitatge, s'està fent una política desastrosa. L'urbanisme tàctic està molt bé. És necessari, però no urgent. El que és urgent és solucionar que la gent no dormi al carrer."

Interior de l'hospital de Santa Anna
Interior de l'hospital de Santa Anna (Catalunya Ràdio - Mireia Izard)

Una vida dedicada als altres

Fa 25 anys que Victòria Molins viu al barri del Raval de la capital catalana. Comparteix vida, compromís i pensions amb les germanes Pilar i Anna en un entresòl auster i senzill situat al carrer de la Cera, a tocar de la ronda de Sant Pau.

La Victòria ens rep de bon matí una mica neguitosa. Diu que no ens podrà dedicar el temps que voldria perquè té hora al metge, que li ha donat una visita d'urgència. Ens fa passar a la sala d'estar. Cinc butaques de diferents colors ens donen la benvinguda. La Victòria pateix del cor. Fa tres mesos la van operar d'una greu lesió cardíaca i va estar hospitalitzada en estat crític:

"Em van avisar que estava a punt de morir. Jo li vaig dir a Déu que tenia moltes ganes de veure'l però que teníem tota l'eternitat per davant. Em va fer cas i m'ha deixat una temporada més." 

El dia abans de l'entrevista, els metges voluntaris que atenen les persones acollides a l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna la van veure esgotada, amb dificultats per respirar. Li van fer un electrocardiograma i la van emplaçar a veure el seu especialista.

Victòria Molins i el Manuel, un dels acollits per l'Hospital de campanya
Victòria Molins i el Manuel, un dels acollits per l'Hospital de campanya(Catalunya ràdio - Mireia Izard)

La Vicky, com li diuen afectuosament els que la coneixen, té dos problemes al cor: una insuficiència mitral. I sorneguera com és, assegura que no li agrada gaire aquesta disfunció, perquè no està massa a favor de la mitra, aquesta peça de vestir que els màxims representants de l'Església es posen al cap en l'exercici del seu ministeri. L'altra afectació es que té el cor massa gran.

"Per tenir 85 anys, estic bé. Tinc ànim i il·lusió i moltes ganes de moure'm. Visc la penúltima etapa de la vida amb una felicitat molt gran."

La Barcelona de finals dels vuitanta

Victòria Molins és religiosa teresiana des dels 19 anys. Els viatges que va fer a l'Amèrica Llatina i a l'Àfrica la van transformar completament. Allà va topar amb una església senzilla, sense estructures piramidals, on la vida de les persones és el que importava. En tornar a Catalunya va conèixer la religiosa Genoveva Masip, una monja que la va influir completament en el seu recorregut vital. Amb ella va començar a treballar al carrer en una època, finals dels anys vuitanta, en què la sida i l'heroïna feien estralls en la joventut:

"És l'època més dura que he viscut. Se'm van morir 31 joves als braços d'aquesta malaltia."

Per treballar en aquests contextos, hi afegeix Molins, cal un màster en fracassos. Els anys que ha passat visitant les presons ho testimonien:

"He acompanyat moltes persones empresonades, els he donat solucions quan n'han sortit. I de cop i volta han tornat a recaure. Quan passa això, et sents humanament fracassat".

L'Església del papa Francesc

Victòria Molins confia molt en la tasca que està fent el papa Francesc al Vaticà. Sobretot centrada a investigar la taca ignominiosa dels abusos sexuals a menors dins l'Església, que tant dolor ha causat en les víctimes.

"S'ha de fer molta neteja i crec que el papa Francesc l'està fent. És molt gros tot el que ha passat. Crec, també, que aquesta neteja li costarà la vida."

La religiosa valora que, per fi, un pontífex vulgui escoltar totes les persones que formen part de l'Església, també aquelles que sempre són a peu de carrer. I Molins ho diu en referència al sínode que ha convocat el papa Francesc per posar en comú opinions i remar cap a una Església més connectada amb la societat. Molins explica que, en el seu cas particular, les seves reflexions s'encaminen cap a la millora de la situació de la dona dins l'estament eclesiàstic.

ARXIVAT A:
PobresaEsglésia
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut