De malalts a activistes per la salut mental: trencar estigmes amb la pròpia història

La seva rialla, omple. Es diu Júlia Campos, té 28 anys i és d'Arenys de Mar, al Maresme. Des de petita ha tingut problemes de salut mental. Diagnosticada amb un trastorn límit de la personalitat en l'adolescència, ha sobreviscut a diferents intents de suïcidi. "Des de ben petita, els deia als meus pares que no volia continuar endavant. El meu trastorn m'afectava molt. Era molt impulsiva. Vaig perdre els amics. Em vaig quedar molt sola." Júlia Campos (Catalunya Ràdio, Mercè Folch) La Júlia, que es dedica a l'atenció domiciliària a la gent gran o altres dependents, explica que no li va ser gens fàcil trobar un lloc on se l'escoltés. Ha tingut molt males experiències amb psicòlegs que, per exemple, se li adormien en plena sessió. L'últim any i mig ha estat molt complicat. La seva millor amiga la va trair i ella va caure en una depressió profunda. No podia suportar el dolor: "A urgències no em van fer massa cas. Em despertava i me n'anava a dormir només pensant en deixar aquest món. Tu expliques el que et passa i et diuen: 'destí, domicili'. Vaig haver de posar la meva vida en perill perquè m'escoltessin." La Júlia ara se sent ben atesa i acompanyada perquè, gràcies a l'ajuda familiar, ha pogut accedir a professionals privats. Des del 2019 és activista contra el suïcidi a la plataforma Obertament. Treballa perquè ningú hagi de passar el que ella va viure i per conscienciar la societat d'un problema que pot afectar tothom. De fet, les dades són clares. 1 de cada 4 persones tindrà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida. El salt a l'activisme a la Júlia, l'ha transformat: "Ara em sento capaç de ser jo mateixa." Manel Atserias es defineix com un "activista rebel". És jurista i té 31 anys. Als 20, i mentre estudiava el tercer curs de la carrera de Dret, li van diagnosticar TOC, trastorn obsessiu compulsiu. I el primer que va fer va ser fer-ho públic. Els seus pares i el seu entorn van rebre aquest gest amb preocupació. Pensaven que aquesta exposició podria perjudicar-lo en la seva carrera. Per ell va ser una necessitat terapèutica poder exterioritzar el patiment acumulat: "Ara que sé el que tinc, vull expressar-me, vull obrir-me. I si això implica el preu de l'estigma i la discriminació, l'assumiré encantat de la vida." Manel Atserias (Catalunya Ràdio, Mercè Folch) En el seu entorn laboral, el Manel coneix molts companys i companyes que no estan disposats a verbalitzar que tenen episodis d'ansietat o d'estrès pel que això pot significar en la seva trajectòria professional. La debilitat no cotitza a l'alça. El Manel, fundador de l'Institut de Salut Mental de l'Advocacia, destaca la importància de parlar d'aquest tema sense etiquetes i d'aquesta manera combatre la mirada i les pràctiques inquisidores. Assegura que el seu salt a l'activisme l'ha alliberat. Ara bé, fa aquesta reflexió: "Qui faci el pas de parlar s'ha de sentir segur i preparat. El que em sap greu és quan hi ha persones que estarien disposades a explicar la seva experiència, però que no ho fan per temor al que diran. Aquí és on s'ha de lluitar." La pressió a la feina, un context competitiu i un caràcter massa perfeccionista van ser els detonants que, vistos amb la perspectiva del temps, van portar l'Albert Piquer a tocar fons. Informàtic de 48 anys i antic gestor de serveis d'una empresa de tecnologia, el 2010 va tenir el primer brot d'ansietat. No sabia què li passava. No podia posar nom a un profund malestar: "Tenia la sensació que m'anava a morir. A urgències, em deien: "Relaxa't. Surt de festa. Pren-te alguna cosa." Albert Piquer (Catalunya Ràdio, Mercè Folch) L'empresa on treballava el va acomiadar perquè, segons el seu criteri, havia deixat de ser una persona fiable. I va quedar fora del circuit professional. En aquell moment l'Albert sabia el que tenia, un diagnòstic ho avalava, però no disposava de les eines suficients per afrontar la nova etapa vital. De mica en mica, i amb el suport de diferents entitats, com Obertament, se'n va anar sortint. I ara coordina projectes socials relacionats amb la salut mental. És vicepresident de la Federació Veus. No obstant, abans de superar tots aquests obstacles, va haver d'afrontar el seu propi autoestigma. Un procés que absorbeix els prejudicis que imposa la societat i els fa propis en una dinàmica destructiva. L'Albert ha convertit l'activisme i la lluita contra l'estigmatització en el seu projecte vital. "Durant tants anys vaig associar la part negativa a la salut mental que ara dedico la meva vida a parlar d'esperança. S'ha d'eliminar el component negatiu perquè el que fa és afegir una càrrega al patiment." Per la Judit Miralda la salut mental té dues cares. Una de molt negativa, òbviament, però també una altra vessant positiva. El 2018, aquesta informàtica de Terrassa de 45 anys, el recordarà com el pitjor període de la seva vida. Una vida amb diferents etapes que la van marcar profundament i que van anar fent pòsit. La càrrega acumulada va sortir de mare en forma de depressió i d'ansietat generalitzada amb episodis d'agorafòbia i atacs de pànic. No sortia. No menjava. Va perdre 20 quilos: "D'alguna manera, gràcies a haver fet un pet, d'haver tocat fons, em va servir per tornar a renéixer i fer-ho molt millor. Aquesta és la part positiva que s'ha de reivindicar." Judit Miralda (Catalunya Ràdio, Mercè Folch) La Judit se'n va anar sortint gràcies al suport de tres bons amics. L'any passat es va fer activista per la salut mental. Està convençuda que cal anar a l'origen, a sensibilitzar criatures i famílies per trencar estigmes: "Quan passes a ser activista, passes de malalt a persona activa. Sempre hi hauria d'haver una cadira buida per als que encara no han arribat a fer aquest pas." Parlar des de la pròpia experiència, si aquesta va lligada al dolor, mai és fàcil. Sempre s'han de pagar uns costos personals. Tots quatre, la Júlia, l'Albert, la Judit i el Manel, els han assumit per poder promoure un canvi sociocultural i ajudar altres persones en la mateixa situació. Gràcies.

De malalts a activistes per la salut mental: trencar estigmes amb la pròpia història

Des del 2010 la plataforma Obertament lluita contra l'estigma i la discriminació que pateixen les persones amb algun problema de salut mental