Ana Tijoux: "Em declaro antipatriarca, anticapitalista i anticulpa"
Retrat d'una conversa
Ana Tijoux: "Em declaro antipatriarca, anticapitalista i anticulpa"
Solidaris

Ana Tijoux: "Em declaro antipatriarca, anticapitalista i anticulpa"

Retrat d'una conversa

Anna Tijoux: "Em declaro antipatriarca, anticapitalista i anticulpa"

Vaig a buscar Ana Tijoux a la recepció de Catalunya Ràdio. Està mal asseguda, mig de perfil, en un extrem del sofà. L'esquena encorbada. Els cabells foscos i llargs li tapen la cara coberta.

Va de negre. La mascareta, del mateix color. En una mà hi té el mòbil. El whatsapp, obert. A l'altra, una llibreta. Escolta una nota de veu. Quan em presento, s'apressa a escriure el que acaba de sentir, com si després de prémer el play les paraules se li escapessin i no les pogués retenir. L'acompanya el Mitri, el seu mànager.

Ana Tijoux desprèn una energia honesta. Neta. Expansiva. El cos li parla a través dels ulls, que tenen una força immensa.

Em diu que no porta gaire bé les restriccions socials i afectives, els rostres tapats, els somriures ofegats. Ella que sempre busca el diàleg, que observa, que interpel·la. Parlar d'Anna Tijoux és parlar de compromís. "Està ficada en quatre-centes mogudes diferents", diu el Mitri.

Filla d'exiliats xilens torturats per Pinochet, va néixer a Lilla, a França. La seva mare, Maria Emilia Tijoux, és sociòloga. El seu pare, Roberto Merino, professor de Ciències Polítiques. A França, el hip-hop va ser el seu refugi. I exclama: "el rap era la patria de los expatriados!". A casa seva sempre es parlava de política perquè "ser hija de exiliados es parte de la construcción de quien soy, de mi identidad. De cómo veo el mundo y de cómo lo quiero construir".

Quan es va instaurar la democràcia a Xile, la família hi va tornar. Tenia 14 anys. Amb el grup Makiza va aconseguir un èxit fulgurant. El 2006 va començar la seva carrera en solitari. I amb el seu segon àlbum,"1977", li va arribar la seva primera nominació als Grammy. Pels serièfils, la cançó del mateix nom va formar part de la banda sonora de "Breaking Bad". De nominacions, en vindrien moltes més. Ana Tijoux ha creat himnes, cançons denúncia, que es fixen els marges, en els oprimits, en les víctimes de les múltiples violències que sacsegen el món global.

El feminisme que l'interpel·la és el feminisme popular i de classe. Li dic que "Antipatriarca" és ja un símbol del moviment. Igual que "El violador eres tú", del col·lectiu xilè Las Tesis. "Esa performance nos atravesó a todas porque la mayoría hemos sufrido violencia". I m'enumera una llista d'agressions que moltes dones, igual que ella, hem experimentat: "Cuando tenía 6 años, un tipo me mostró sus genitales, un tipo me tocó los pechos, el tipo que te mete la mano, el tipo que te pega si no le contestas". I Ana Tijoux es declara "antipatriarca, anticapitalista i anticulpa". Perquè la culpa corseca. I les dones la carreguem de manera permanent.

Viu a Barcelona des de mitjans de juliol. S'hi ha instal·lat perquè diu que és una ciutat que li agrada i que s'hi sent bé. Aquí ha d'acabar el seu nou disc. Des del mes de març només ha fet dues actuacions. Troba a faltar la creació col·lectiva perquè l'ajuda a créixer i els concerts, que són diàlegs. I critica el tracte que ha rebut la cultura en temps de plaga "porque es lo que menos interesa en este sistema económico".

A Xile hi anirà per Nadal perquè no concep un Nadal sense màniga curta. I Xile ha canviat. De l'esclat social a la liquidació de la Constitució imposada per la dictadura. I se la nota satisfeta quan pensa en la sacsejada que ha viscut el país perquè sap que "una de las cosas mas hermosas que ha pasado en Chile es la recuperación de la palabra "política" que fue una palabra que nos fue quitada".

I les seves cançons, com "Rebelión de octubre", han estat la banda sonora als carrers, han acompanyat les protestes igual que les de Víctor Jara. Memòria i dignitat. Li dic que nosaltres aquí també en sabem una mica, de "tardors calentes". I em respon parlant de parets, de balcons i de les pancartes que hi pengen com la de "Llibertat presos polítics" "y eso te dice mucho de una ciudad porque las paredes hablan". La conversa és enriquidora. Ens intercanviem els telèfons. Quan obrin els bars "iremos a tomar un trago".

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut