Mustafà Rachid i Mohamed Fellakhi. Tenen 27 i 23 anys i són del Marroc
Mustafà Rachid i Mohamed Fellakhi. Tenen 27 i 23 anys i són del Marroc
Solidaris

Almenys 2.000 joves migrants intenten travessar la frontera per Portbou en dos anys

La Policia Nacional posa xifres a una realitat que es va començar a notar a finals del 2019. Són nois, com el Mustafà i el Mohamed, arribats en pastera que porten un o dos anys a la Península

Actualitzat

Es diuen Mustafà Rachid i Mohamed Fellakhi. Tenen 27 i 23 anys i són del Marroc. Han passat bona part de la nit al ras al costat de l'església de Santa Maria de Portbou. A les quatre de la matinada han plegat el sac de dormir i amb la motxilla a coll han intentat creuar la frontera a peu.

A Portbou hi estan de pas. Els gendarmes els han descobert i han hagut de desfer el camí. La policia francesa els ha deixat a la benzinera Cepsa, situada en territori català just abans de passar la frontera en direcció França.

El Mustafà no és la primera vegada que intenta creuar. Ho ha provat tant a peu com en tren. En un dels turmells hi té sang i butllofes en carn viva. Fa una setmana que està encallat a Portbou.

"Avui, a les quatre de la matinada, hem anat per la carretera. Aquest matí, ho hem provat amb el tren. La gendarmeria no ens deixa passar. Diu que si no tens la nacionalitat no pots. I jo vull creuar perquè vull anar a Itàlia o Alemanya."

Al Marroc el Mustafà no hi té ningú. Per això va decidir venir a Europa. El periple migratori l'ha portat a Turquia, Sèrbia, Itàlia, Bèlgica, França. Fins fa quatre mesos, va estar buscant feina als camps de Múrcia però no en va trobar.  

Pertinences abandonades a Portbou
Pertinences abandonades a Portbou(Catalunya Ràdio - Mercè Folch)

Qui sí que tenia feina era el Mohamed. A Bordeus treballava, sense contracte, en una planxisteria. Fa més de mig any que està estancat a Espanya. Va venir per arreglar uns papers i ara no el deixen tornar. A França l'espera la seva parella, la Líria:

"Vull entrar per les muntanyes de Portbou i sortir a Cervera de la Marenda. Ho vaig fer una vegada i em van agafar. A la segona, tampoc vaig tenir sort. Si Déu vol ho aconseguiré a la tercera. Vull retrobar-me amb la meva xicota."

Portbou, un escull per arribar a França

El Mustafà i el Mohamed formen part del flux constant de migrants que des de fa aproximadament uns tres anys s'ha fet visible a Portbou. Es tracta de joves vinguts en pastera que porten un o dos anys vivint a la Península. Arriben al municipi en trens en direcció a Cervera de la Marenda, sobretot al vespre i en caps de setmana amb la intenció de creuar la ratlla. El sotsinspector de la Policia Nacional José Herrero hi posa xifres:

"Des del maig del 2020 han passat per Portbou uns 2.000 migrants, que nosaltres tinguem constància. Són uns 100 nois al mes"

Estació de tren de Portbou
Estació de tren de Portbou(Catalunya Ràdio - Mercè Folch)

Tal com vaig poder comprovar a l'estació, és en aquests vagons on puja la policia per fer el que anomenen "identificacions selectives". El dia que jo hi era van fer baixar sis nois, els van demanar la documentació i se'ls van emportar cap a comissaria per comprovar si tenien papers.

En dies de molta afluència, alguns aconsegueixen escapar i córrer vies enllà per passar pel túnel dels Belitres que connecta amb França, amb el risc que això suposa. Al costat francès ja hi ha hagut dos morts a les vies per atropellament. David Cerdán és el representant dels treballadors ferroviaris de Cervera per part del sindicat CGT.

"L'estiu passat, a Argelers, prop de Cotlliure, hi va haver dues persones envestides, que van morir. Hi ha hagut altres impactes però per sort sense conseqüències tan dramàtiques."

Túnel de Belitres
Túnel de Belitres(Catalunya Ràdio - Roger Santaló)

Precisament, el Mohamed i el Mustafà expliquen que tenen amics que han mort atropellats pel tren a França mentre fugien dels gendarmes. Els sindicat de maquinistes espanyols també està preocupat per la seguretat d'aquests nois. Diuen que és habitual trobar-ne voltant per les entrades dels túnels i que els fa por fer-los mal.

Adif i Renfe no tenen res a dir sobre la qüestió. Al tercer intent, els dos joves pugen a un tren en direcció a Perpinyà. Aquesta vegada la policia no els ha aturat i ja són camí de Marsella.

Els veïns, l'única xarxa d'acollida

Portbou ha estat històricament un lloc de trànsit, de pas, d'exilis forçats en temps de guerra. Marcat per una geografia eixuta i ondulant, es troba a només dos quilòmetres de territori francès. Avui dia, la fesomia i els orígens dels que passen cap a l'altra banda, o com a mínim ho intenten, ha canviat.

Pels carrers del poble, de poc més de mil habitants, els veïns ja s'han acostumat a la presència de grups de dos o tres nois que dormen sota la Rambla o demanen alguna cosa per menjar. Des del balcó de casa seva, situada als afores del poble, l'Antònia Solsona Gasch els veu vagarejar. Té 77 anys i es mestra jubilada. La porta de casa seva sempre està oberta:

L'Antònia els ajuda seguint el patró que, des de sempre, va veure a casa amb els pares. No hi havia mai un no per a ningú:

"Crec que hi ha molta gent que els ajuda perquè Portbou és un poble de migració. I hi ha una memòria col·lectiva. De molts bars del municipi en surten entrepans de formatge, de truita i tonyina per a aquests nois."

Antònia Solsona i Maria José Navés a Portbou
Antònia Solsona i Maria José Navés a Portbou(Catalunya ràdio - Mercè Folch)

A Portbou no hi ha una estructura per acollir-los. Xavier Barranco, l'alcalde, diu que l'Ajuntament no té prou recursos econòmics, ni garanties legals per poder oferir-los allotjament:

"Són joves que estan de pas, que no volen quedar-se per evitar el retorn en calent. Nosaltres no disposem de cap espai que puguem posar a la seva disposició perquè no tenim recursos."

Entitats, com Càritas, supleixen el que, ens molt casos, hauria de fer l'administració. María José Navés Alonso va ser alumna de l'Antònia. Té 56 anys i es voluntària de Càritas Portbou:

"Són persones que no vol ningú. Els francesos ens el retornen. I els d'aquí no els volem. A Càritas els ajudem amb sacs de dormir i roba d'abric. El que ens falta és donar-los un lloc perquè puguin estar sota cobert."

Altres veïns són més reticents a la seva presència perquè alguns d'aquests joves, explica l'Antònia, s'han colat a les cases buscant aixopluc quan l'hivern colla.

"Amb tant de fred, no tenen res ni a on anar. Què fan? Si veuen un balcó que està assequible, hi pugen per dormir. Segurament remenen, agafen. I això fa por. De lladres n'hi ha hagut tota la vida. El que passa és que n'hi ha que ens roben i no ho sabem."

A la Catalunya Nord, tampoc no hi ha una xarxa per acollir-los un cop han creuat la frontera. Per això les entitats de banda i banda dels Pirineus s'han organitzat per ajudar-los. Ho fan en termes pràcticament clandestins, de resistència, perquè a la França de la igualtat i la fraternitat existeix un delicte anomenat "de solidaritat".

André Centene, membre de l'entitat Secours Catholique
André Centene, membre de l'entitat Secours Catholique(Catalunya ràdio - Mercè Folch)

L'André Centene té 71 anys i és membre de l'entitat Secours Catholique. Per davant de casa seva, una masia als afores de Banyuls de la Marenda, veu el pas de joves França endins:

"A França un migrant es considera un bandit, un terrorista, una persona que ha vingut a prendre la feina dels francesos. Hi ha nois que els veus passar dues o tres vegades, fins que un dia ja no els veus més."

De moment, la col·laboració entre entitats passa per fer díptics informatius amb els telèfons de les associacions. No compten amb el suport de cap administració.

ARXIVAT A:
MigracionsDrets humansCatalunyaFrança
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut