Sobreviure a una reunió de veïns sense cometre cap delicte

Irònica i breu història quotidiana sobre les relacions entre veïns
Actualitzat

Confesso que fa 1 setmana que pujo 3 pisos fins a casa per les escales. No és culpa del Suchard, sino perquè evito l'ascensor. Pel temor a compartir trajecte amb un veí (i mantenir una conversa digna del Teletext), i sobretot pel full que hi ha penjat anunciant: "DIA 23 REUNIÓ DE VEÏNS". Cop de tensió, piano dramàtic, desmais.

Tancat en una sala, amb els virus de la grip ballant l'Aserejé, envoltat de gent que viuen la seva vida a l'altra banda del pladur de casa meva. Allà eduquen als seus fills, sopen, dormen, discuteixen, fan l'amor, fan caca, miren "El Hormiguero"... (no necessàriament en aquest ordre).

Amb ells viuré un dels fets que diferencien els animals de la vida intel·ligent: celebrar reunions de veïns.

Em presento sacsejant el paper de la convocatòria amunt i avall, demanant justícia. Ordre del dia:

1. Aprovació nous pressupostos. Un pressupost? Recordo que a mi em van dir: paga X de comunitat i PUNT. S'aprova el pressupost per majoria. Destaquen 2 veïns que no aixequen la mà ni per votar a favor, ni en contra.

2. Repàs de morosos. Perdó? Es pot no pagar? Ok. Vull un informe amb els noms dels morosos a la meva taula a primera hora! Vull saber els seus deutes, gustos, si reciclen, si fan cassolades... Aquesta informació m'obriria la possibilitat de converses no meteorològiques a l'ascensor:

- Sabies que els desgraciats del 2n 3a, no paguen la comunitat?

- Com?

- El que sents! Els del 2n 3a, són uns morosos!

- Ja...

- Jo ja m'ho he cobrat, pixant-me a la seva estora! Haha! Per cert, a quin pis vas?

- Al 2n... 3a.

- … ups... Doncs... Han dit que plourà...

Millor descartem l'informe a la meva taula a primera hora. No corre pressa. Es vota per unanimitat la via judicial contra els morosos (dos veïns continuen sense votar res).  Es contractarà un advocat. O sigui, pagar. Amb comissions: per a l'advocat, l'administrador, el president, el tresorer, un tal M. Rajoy que deu ser veí...

3. Nomenament president. Voluntaris poden alçar la mà. Mai s'havien clavat tantes mirades a l'uníson al terra: de ceràmica, color gris perla, amb incrustacions de granit. Davant l'absència d'una llista unitària, es renova l'anterior president. El mateix que cobra comissions, cretí insuportable, però millor això que pringar. S'aprova per unanimitat (excepte els 2 veïns).

4. Precs i preguntes. Aquí qualsevol merda és benvinguda. Una senyora demana la paraula. Es queixa que el terra llisca, és perillós i és fàcil caure (els seus 274 anys tampoc ajuden). Demana canviar el terra. Tothom es nega, però ella contraataca. Primer ensenyant fotos dels blaus de la cama i radiografies del maluc.

No aconsegueix suports i decideix allargar la reunió agònicament amb fotos de les vacances. L'esgotament fa que s'aprovi canviar el terra. I els marcs de les portes, el parquet i la fibra. S'ha aprofitat que és dimarts de Champions... minut 18...

I marxem. Abans, però, una última derrama pel jutge que confirma la mort dels 2 veïns que no alçaven la mà en cap votació. Aixecament de cadàver + entrepà, 300 euros. Aprovat per unanimitat.

El lloguer s'ha disparat, si, és el preu per escaquejar-se de les reunions de veïns. I compensa.