Avui hem escoltat Luis Bárcenas al Congrés dels Diputats, i Victòria Alvarez i Manuel de la Rosa al Parlament. Han dit poc, i res que no haguéssim sentit. Els mires i just quan posen èmfasi en alguna declaració o fan un silenci burleta, t'adones que tot plegat, tant la corrupció del PP com l'anomenada "operació Catalunya" contra l'independentisme català, està ple de mentides. És llavors que ens fa la sensació que l'expectativa creada per aquella mena de morbo que té interrogar qui té o ha tingut poder, es desfà com un bolado, i, a falta de res de nou, els mitjans expliquem o reproduïm el que intuïm o sabem que són mentides.
La pitonissa Pilar Abel, de Girona, fa anys i panys que diu que la seva mare li va dir que és filla de Salvador Dalí. No sabem si la mare va mentir, confonia el desig amb la realitat o va ser Dalí qui es va fer més que mai el boig amb la mare de la nena. Ara una jutge de Madrid farà que es desenterri Dalí del Museu de Figueres i que extreguin cèl·lules de les seves restes per comparar l'adn de l'artista amb el de la pitonissa. Hi ha alguna cosa ancestral que ens fa anguniejar quan es remouein els morts, però alhora entenem les demandes de paternitat. S'entén que la Fundació Gala-Salvador Dalí i el Ministeri no tinguin gens de ganes ni de moure ni de remoure res, perquè són els hereus del pintor. ¿Qui diu veritat i qui, mentida? Si els resultats són negatius, la pitonissa Pilar Abel, haurà de canviar dràsticament de feina no per mentidera, sinó per fracàs professional.
Però de la jornada d'avui segurament el que ens impacta més és que el Tribunal Suprem dels Estats Units permeti l'aplicació immediata del veto als viatgers de sis països musulmans. I això que ara diem no que no és mentida.