Les millors sèries de la dècada

Acomiadem la dècada del desembarcament de les plataformes de "streaming", i del "binge-watching" compulsiu, amb les millors ficcions que ens ha donat "la televisió". 10. Girls 2012-2017 Tot i que em dol que ocupi el lloc gairebé natural de "Fleabag" al meu TOP personal, penso que la seva trajectòria i evolució cap a la maduresa s'ha de reconèixer amb un lloc al podi. El que comença sent un retrat estrident de la joventut hipster de Nova York acaba convertint-se en un viatge madur i reflexiu cap a l'etapa adulta. Al llarg de sis temporades, Lena Dunham comparteix sense complexos les seves pors, ambicions i somnis amb la història intermitent d'un grup d'amigues de 20 anys, totes amb un rol diferent a l'hora d'enfrontar-se a les seves responsabilitats. Un exercici d'autocrítica per part de l'autora que converteix "Girls" en un gran exemple si parlem de transformació de personatges. 9. Rick and Morty 2013-Futur De vegades em plantejo què passaria si Justin Roiland i Dan Harmon haguessin pogut plasmar les seves observacions al·lucinògenes però brillants en una sèrie de carn i ossos, i la conclusió és que captaria un espectre de públic molt més ampli (no m'imagino els meus pares veient animació) i potser n'estaria parlant tot el món. Com una perversió de "Back to the future", les aventures multidimensionals d'un avi científic i el seu net són el caldo de cultiu més efectiu per fer una crítica social violentament àcida, sense deixar de banda reflexions filosòfiques que et poden deixar pensant durant dies i un sentit de l'humor políticament incorrecte no apte per a tots els públics. La renovació massiva per a 70 capítols més que li va dedicar Adult Swim l'any passat està justificada. 8. Black Mirror 2011-Actualitat És impossible no reconèixer l'habilitat de Charlie Brooker per cridar l'atenció i fins i tot provocar debat. La seva antologia sobre els perills de la tecnologia social i de la intel·ligència artificial mereix obviar que últimament s'ha deixat seduir més per la quantitat que per la qualitat i reconèixer que amb les primeres temporades va aconseguir obrir-nos els ulls com plats. No són moltes les sèries que poden presumir d'haver-se avançat al futur més enllà dels Simpsons, lol, i només per com ens fa somiar als capítols "The entire story of you" o "San Junipero" i per les seves ganes de fer-nos jugar amb la interactiva "Bandersnatch" cal defensar-la sense peròs. 7. Boardwalk Empire 2010-2014 Tan elegant que fins i tot una pallissa a mort pot ser sagnantment estètica. Ambientada a l'Atlantic City dels anys 20, en ple auge de la llei seca, va significar el debut televisiu de Martin Scorsese, que va dirigir-ne el capítol pilot. Steve Buscemi interpreta el tresorer Nucky Thompson, disposat a fer negoci amb la prohibició de l'alcohol costi el que costi. I en el món de la màfia i la corrupció, el cost està massa relacionat amb la vida, així que, com a "Game of Thrones", més val no encapritxar-se amb cap personatge. Terence Winter, que ja ens va seduir amb els seus guions als Sopranos, ens torna a regalar diàlegs per rellegir i escenes d'una cruesa espectacular. La realització és 100% cinema i la banda sonora no té preu. 6. Peaky Blinders 2013-Actualitat Passejar pels carrers bruts de Birmingham esquivant bales i ganivetades sempre és un bon pla. Des de la seva estrena, la BBC va garantir que no seria una sèrie de gàngsters més, i des d'aleshores ens ha fet testimonis de l'evolució imparable de la família Shelby. Ambientada als anys 20, retrata el crim organitzat de l'època, marcat per les guerres territorials, la mort i la corrupció. El seu màxim exponent és l'actor Cillian Murphy, que posa les seves faccions reptilianes al servei del líder Tom Shelby, implacable i amb una ambició sense límits. A més dels seus ulls blaus, també ens sedueixen amb una posada en escena ostentosament cinematogràfica i una banda sonora contemporània que hi contrasta de luxe. Està previst que tingui, com a mínim, dues temporades més, i no se m'escapa que això podria acabar perjudicant la sèrie en global, però sigui com sigui les primeres temporades sempre seran dignes de recomanar. 5. Succession 2018-Actualitat Inspirar-se en "El rei Lear" de Shakespeare no és res nou, però Jesse Armstrong ("In the loop") ho fa amb una acidesa i mala llet difícils de comparar. Tot comença quan el patriarca de la família Roy fa 80 anys i anuncia el relleu del control del seu gran imperi de mitjans de comunicació, que converteix els quatre fills en carronyaires capaços de qualsevol aliança i traïció per heretar el tall més gros d'un patrimoni multimilionari. Diàlegs sense escrúpols carregats de violència, interpretacions de pell de gallina i una tensió "in crescendo" que fa patir com la tapa d'una olla exprés a punt de sortir pels aires. Podria torçar-se, però si la 3a temporada prevista per al 2020 s'acosta al nivell de la segona, ens espera una guerra familiar èpica. 4. Fargo 2014-Actualitat Les adaptacions d'una obra mestra sempre em fan tremolar, però la carta de presentació de Noah Hawley al primer capítol ja deixava clar que funcionaria com un homenatge més que digne al clàssic dels germans Coen. Tot i que ells han declarat que no en són fans perquè creuen en històries de menys recorregut, la sèrie captura amb precisió el seu sentit de l'humor negre i ens regala protagonistes que, tot i ser nous, ens resulten sospitosament familiars. L'alineació d'actors, igual que els paisatges nevats de Minnesota, també és estel·lar: Martin Freeman, Billy Bob Thornton, Kirsten Dunst, Patrick Wilson, Ewan McGregor, Carrie Coon... Seguint el format antològic, l'any 2020 se n'estrenarà la 4a temporada, ambientada a Kansas als anys 50. 3. True detective 2014-Actualitat Un trencaclosques psicològic i filosòfic molt estimulant a partir d'un cas d'assassinat vist des de dues línies temporals i diferents perspectives. Tenint en compte que es tracta d'una antologia, aposto sense dubtar per la primera temporada, que també ens regala un duel interpretatiu immillorable entre Matthew McConaghey i Woody Harrelson, amb una direcció, guió i banda sonora espectaculars. Cinc anys després, encara tinc gravat a la retina el pla seqüència que el director Cary Fukunaga es va marcar al quart capítol. Pel que fa a la continuació de la sèrie de Nic Pizzolatto, la desmereixen una segona temporada pel meu gust pretenciosament rebuscada fins al punt de fregar l'inaccessible, però que remunta amb una tercera que, tot i no estar a l'altura de la primera, repeteix amb èxit la fórmula. 2. Mad Men 2007-2015 Don Draper: "L'èxit s'obté destacant, no encaixant." I això és el que va fer Matthew Weiner amb aquest drama d'època preciosista que ens parla del capitalisme salvatge i les esquerdes del somni americà des del gratacel d'una agència publicitària a la Madison Avenue de Nova York. Va aconseguir que molts i moltes ens enamoréssim d'un protagonista que no passaria ni el test feminista més lax? Sí, perquè eren els anys 60 i... No, no ens enganyem, la seva manera de tractar les dones marcada òbviament pel context fa venir nàusees, però els seus diàlegs i campanyes brillants ens el faran recordar com un dels personatges televisius amb més talent i ambició. 1. Breaking Bad 2008-2013 Per la seva trama, pel seu repartiment, per l'evolució dels personatges, les localitzacions i la fotografia, la banda sonora, la transgressió del llenguatge cinematogràfic... Per tot i més, Vince Gilligan ha aconseguit el seu tron a la història de la TV amb una obra mestra de premissa, si voleu, poc sofisticada: un professor de química a qui li detecten un càncer terminal decideix aplicar els seus coneixements científics a la creació de la metamfetamina més pura del mercat. A partir d'aquí es fa la màgia i hi trobem una sèrie preparada per seduir des de les generacions més joves fins a les més adultes amb el seu univers hipnòtic, que encara perdura en una altra de les grans sèries de la dècada, l'"spin-off" "Better call Saul". I queden grans obres mestres pel camí, però cal ser valent i no recórrer a fer mencions d'honor trampa a ficcions com "The Americans" o el retorn de "Twin Peaks", perquè aleshores seguirien quedant fora trossos de sèries com "Louie", "Parks and Recreation" o "Curb your enthusiasm". Seleccionar implica renunciar, i si seguís escrivint títols com "Sherlock", "Happy Valley" o "The virtues", estaria restant punts a aquest dur exercici. De fet, però, ningú no m'ho prohibeix, més enllà del meu propi compromís, i realment no crec que passés res si acabés aquest recull enumerant compulsivament sèries d'aquesta dècada que val molt la pena veure. Així, sense cap ordre, a la brava! "Game of Thrones", "Scape at Dannemora", "The Knick", "Hannibal", "Rectify", "Halt and catch fire", "Homeland", "Penny Dreadful", "Hit&amp;Miss", "Unbelievable", "Bojack horseman", "P'tit Quinquin", "Over the garden wall", "After life", "The Kominsky method", "Killing eve", "Years and years", "The young pope", "Bodyguard", "Homecoming", "Big little lies", "The haunting of Hill House", "The missing", "The terror", "American Crime Story", "Feud", "Inside Nº 9", "Master of none", "Better things", "Broad city", "Atlanta", "Chernobyl", "Community", "Adventure time"...

Les millors sèries de la dècada

Un TOP 10 que inclou ficcions d'èxit com "Breaking Bad", "Black Mirror" o "Fargo"