YOU WIN -El millor- La coherència. Els personatges, interpretats per actors i actrius impecables, poden haver tingut destins més o menys cruels i més o menys justos, però és indiscutible que la majoria s'han desplegat amb una complexitat exquisida i han seguit arcs argumentals inesperats però coherents. Tot un repte en una sèrie tan coral. Els diàlegs alliçonadors. Tyrion s'emporta les sentències més eloqüents, però interlocutors com Little Finger, Varys, Sansa, Arya, Tywin o Jamie Lannister sempre han estat a l'altura i ens han deixat frases per a la posteritat.     Les batalles èpiques. Convertir la sala d'estar en un cinema no és a l'abast de moltes produccions, però "Game of Thrones" i els seus efectes especials ha estat capaç d'incendiar la pantalla i fer vibrar les parets de casa.     La superació del gènere. El lema de la cadena, "It's not TV, it's HBO", es pot extrapolar a "It's not fantasy, it's Game of Thrones". Més enllà dels dracs, caminants blancs i corbs de tres ulls, l'aventura basada en la saga de George R.R. Martin ens regala una lluita pel poder carregada de política, filosofia, estratègia militar i lleialtat familiar.     La comunitat. Amb amics, amb companys de feina, amb familiars, amb el cambrer que et posa el cafè per esmorzar... Els tentacles de la sèrie s'han extès de forma expansiva i ha aconseguit superar la magnitud del fenomen de "Lost". 100% intergeneracional, fa anys que omple hores de debats i no s'allunya en la competició dels temes de conversa dins els ascensors. Climatologia, tremola! La possibilitat d'un "spin-off" protagonitzat per un dels personatges més nobles de la saga. Abans, però, se n'ha garantit una preqüela ambientada segles enrere amb Namoi Watts encapçalant el càsting.   YOU DIE -El pitjor- Un final previsible i anticlimàtic, fins i tot més còmic de l'esperat, que safistarà els espectadors que han estat tota la temporada criticant els guions de Benioff i Weiss. Entre línies, però, es llegeix una dedicatòria simpàtica als fans que s'han pres la sèrie massa seriosament i l'han estat comparant constantment amb les novel·les de Martin.  La precipitació. És cert que 4 dels 6 capítols finals han durat una hora i quart, però sí que s'ha pogut percebre certa acceleració dels esdeveniments en comparació amb el desenvolupament de les temporades anteriors. L'estructura ha estat encertada, el ritme, no tant.     El fenomen hater. Twitter no hauria cremat més sota la flama dels dracs de Daenerys. L'odi cap al tram final, que pel que sembla qualsevol espectador podria haver escrit millor, ha arribat a l'extrem de recollir més d'un milió de signatures a Change.org reclamant que es refaci la 8a temporada amb "guionistes competents". Difícil superar el ridícul. Em quedo amb la reflexió d'Stephen King: "Hi ha hagut molta negativitat sobre la conclusió, però crec que és només perquè la gent no vol CAP final".   I've loved this last season of GoT, including Dani going bugshit all over King's Landing. There's been a lot of negativity about the windup, but I think it's just because people don't want ANY ending. But you know what they say: All good things... Stephen King (@StephenKing) 16 de maig de 2019 La incontinència a les xarxes. Twitter s'ha convertit en una arma de destrucció massiva per a tots aquells que no han tingut l'oportunitat de veure els capítols al dia, publicant morts sense pietat i mems totalment explícits.    https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"> Els fills del bosc. Una imatge val més que mil paraules, i em preocupa que aquests personatges, habitants originaris de Westeros, es recuperin a la preqüela. Dels pocs moments de la sèrie que m'han fet sentir vergonya aliena.