Seguint el rastre dels diners

Miro la darrera factura de la llum de casa i em faig un Sergio Ramos. MotoGP comença un any més a Qatar, en el quinzè aniversari de la cursa del golf Pèrsic, i ho fa en aquest majestuós circuit de Losail, a una vintena de quilòmetres de Doha, la capital. I ho farà amb llum artificial.

El país amb les bosses de gas més importants del món viu en l'abundància. Cada any trobes que l'"skyline" té nous gratacels (buits?) i bellugar-te entre l'interminable trànsit és de bojos. Et recomanen no tenir un accident amb cap d'aquests arrogants xeics de turbant blanc, immaculat, perquè perdràs segur. Cada nova temporada al·lucines amb nous centres comercials que recordes haver vist en construcció, amb treballadors de països pobríssims fent torns de 24 hores.

La gent originària del país està superprotegida; a la petita monarquia absoluta l'han acusada d'esclavisme en el tracte als treballadors, que, entre d'altres, construeixen els seus estadis per al Mundial de futbol. Quan t'acostes al circuit, a la sortida de l'autopista, veus com els operaris netegen els sostres del Lusail Multipurpose Hall, que va allotjar un mundial d'handbol...

MotoGP hi va trobar un filó, a Qatar. D'entrada, perquè van construir un circuit pensant en les motos, no en els fórmula 1. I un cop van estar ben ajustats al calendari, van decidir que invertirien 25 milions d'euros per il·luminar els 5 quilòmetres de pista per córrer-hi a la nit. Prou llum per abastir 3.000 llars o un carrer des de Doha fins a Moscou.

És immoral? És espectacle. Però no és l'únic indret al món on fan aquesta mena de despesa immoral sense importar-los si s'acabarà. I no oblidem que Europa està en crisi, de valors i monetària. I no cal mirar només projectes esportius que es presenten i no prenen forma; d'obra pública o pisos inacabats, en tenim molts d'exemples... El de MotoGP no és l'únic gran campionat --o del motor o esportiu en general-- que segueix l'olor dels diners, i així continaurà sent.