Sant Jordi era de Can Fanga?

Quan s'acosta Sant Jordi, si no em controlo, em començo a posar de mal humor, i -em consta- que no només em passa a mi. És veritat que és una festa magnífica, que és insòlit veure tantíssima gent abocada a les parades de llibres i roses, que és una festa única al món... tots els elogis són pocs. Però el mal humor d'alguns també és ben veritat. És difícil, a Barcelona, passar bé el dia anxovats entre la massa de cames i braços que atapeeixen el centre de la ciutat intentant comprar un llibre, ja sigui l'èxit de l'any o el d'en fa quatre, tant li fot quan ja és tard i l'atabalament és màxim.

Proposo dues solucions: o bé allarguem Sant Jordi un dia més i ens dividim la passejada com a bons germans, o bé ens centrifuguem fora de la gran ciutat. La qüestió és retornar a un Sant Jordi on tranquil·lament, i perquè es vol, es pugui mirar, remenar i comprar, i fins i tot demanar a l'autor estimat que et signi el llibre, sense pressa, ni pressió.

Tots admetem, sense dubtar ni un sol moment, que el fet que tots els autors del país siguin a Barcelona asseguts en taules de fòrmica tapades amb una roba, de vegades sota el sol, fomenta i amplia el tan criticat centralisme barceloní.

El centralisme dels de Can Fanga existeix, ben cert, però no existiria en igual mesura si autors, editors i compradors de fora de la gran ciutat fessin una aposta per lluir, exhibir, difondre els seus llibres, la seva literatura, les seves editorials, els seus vincles territorials, justament en els seus territoris.

Hi ha molts llibres lligats a la terra, i no precisament a l'asfalt de la gran ciutat. I no entenc per què els lectors del Pallars, el Solsonès, la Ribera d'Ebre o l'Empordà han d'anar a Barcelona si volen una firma dels seus autors preferits. O és que fora de la gran ciutat no hi ha llibreries que fan una funció essencial arreu del territori i que, segur, tenen una taula de fusta perquè els autors s'hi asseguin i, fins i tot, facin un beure amb els lectors? Proposo que els que no som mitòmans ­-perquè no ho som o per vergonya, que de tot n'hi ha- anem a passar Sant Jordi terra endins. Allà, sense autors, però ben tranquils.