No es pot negar que els suplements nutricionals són un negoci a l'alça. La creixent preocupació per la salut i el protagonisme que s'adjudica a l'alimentació han afavorit l'aparició de tot tipus de complements i vitamines que prometen meravelles. Però, en quins casos n'hem de prendre? Tenen algun paper en una dieta sana? Abans de respondre aquestes preguntes, aclarim tres conceptes. Les coses clares: -  En principi, hauríem d'obtenir tots els nutrients que necessitem dels aliments que els contenen. I quan diem aliments parlem d'aliments amb alta densitat nutricional, no de productes comestibles. - No substitueixen una dieta equilibrada, més aviat la poden complementar. - No tots els suplements són iguals: Hi ha suplements que si ens passem no passa res greu, però n'hi ha que sí i que fins i tot poden ser tòxics. Com que no sempre ho sabem, hem de vigilar. Per tant, la regla és que, en general, mai ens hem de suplementar amb res si el metge o el DN no ens ho ha prescrit. Hem de prendre suplements? Queda clar que en aquest aspecte costa posar-se d'acord. Hi ha experts que opinen que no, i n'hi ha que diuen que sí. Els que diuen que no estan pensant en la població general, però quan es tracta de casos específics, com vegans o embarassades, aleshores ho veuen justificat. Els que opinen que sí que en necessitem es basen en el fet que la qualitat dels aliments que mengem ha baixat de manera radical i que ja no podem obtenir tots els nutrients que necessitem del menjar: l'agricultura extensiva no proporciona vegetals amb minerals ni vitamines ni fitoquímics suficients. Cal destacar que en els últims 100 anys els nivells de minerals al sòl de conreus ha baixat un 72% a Europa, un 76% a Àsia i un 85% als Estats Units (Dades de la cimera de Rio). A qui fem cas, doncs? La resposta és clara: al nostre metge o nutricionista. Mai és una bona idea autosuplementar-se! Preguntes que ens he de fer abans de prendre suplements: ·    Corro algun risc si prenc aquest producte? ·    Quins beneficis crec que puc obtenir amb aquest suplement? ·    Quina dosi necessito? ·    Té algun efecte secundari? ·    Com es pren, quan i durant quant de temps? Però, realment funcionen? Sí, i precisament per aquesta raó hem de vigilar. Si ens passem amb els que són innocus, senzillament farem un pipí molt més car. Però si ens passem amb alguns altres podem tenir problemes.   Qui n'hauria de prendre sí o sí? · Vegans i vegetarians (B12). · Embarassades (B9 folats). · Persones amb deficiències nutricionals importants o que estiguin fent dietes hipocalòriques o amb trastorns alimentaris. · Persones que prenen alguns medicaments que impedeixen l'absorció correcta de determinats nutrients). És recomanable que les embarassades completin la seva dieta amb suplements com el ferro o l'àcid fòlic (iStock) Amb quins hem de vigilar? · Vitamines hidrosolubles: C, B, per exemple. S'eliminen si ens passem. Però les liposolubles, A, D E i K, no. S'acumulen: un excés de vitamina A pot provocar marejos, visió borrosa o pitjor. Les embarassades no en poden prendre. També l'excés de vitamina K por reduir o inhibir l'efecte d'alguns medicaments anticoagulants. · Ferro: Mai ens hem de suplementar amb ferro si no ens ho ha prescrit el metge o un dietista nutricionista que tingui la informació de les analítiques corresponents. · Aliments enfortits amb minerals i vitamines: Solen ser aliments processats, o sigui, que seria com posar vitamines a la caca. · Antioxidants: No ens obsessionem amb tants antioxidants! Si ens passem, podem aconseguir l'efecte contrari del que busquem. I sí, poden servir per prevenir el càncer, però un cop ja tenim càncer poden empitjorar-lo. · Calci: Un excés de calci es pot acumular als teixits i pot generar que perdem calci dels ossos. Actualment s'estan revisant protocols: no donar tanta quantitat de calci, sinó ajudar a millorar-ne l'absorció, per exemple, suplementant amb vitamina D. Suplements relativament innocus · Vitamina C: Durant molt temps ha estat una de les vitamines més conegudes i que més prenia la gent. No és nociva, però amb mesura. L'ideal és obtenir la vitamina C dels aliments que la contenen i, si pot ser, amb altres ingredients que millorin l'absorció. · Vitamina D: Enforteix els ossos perquè ajuda a absorbir millor el calci, i és bona per a la salut del cervell i del sistema immune. Se sintetitza amb el sol, i sovint no rebem el sol que necessitem! Als aliments és difícil trobar-la en quantitats importants: n'hi ha al peix, ous, fetge de vedella o de bacallà, mantega, formatge, però en quantitats petites Per tant, podria ser una bona idea consultar al metge. · Omega 3: Bo per al cervell i la salut cardiovascular i també és antiinflamatori. El trobem sobretot al peix blau, però generalment no en mengem prou.