Menjar menys carn: el primer repte per salvar el planeta
Conversem amb l'escriptor nord-americà Jonathan Safran Foer, que publica "Podem salvar el món abans de sopar"
Menjar menys carn: el primer repte per salvar el planeta
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Sans i estalvis

Menjar menys carn: el primer repte per salvar el planeta

Conversem amb l'escriptor nord-americà Jonathan Safran Foer, que publica "Podem salvar el món abans de sopar"

Adam MartínActualitzat

La majoria dels llibres que s'acosten a la crisi mediambiental ho fan de manera acadèmica i sovint impersonal. No és el cas de l'assaig de Jonathan Safran Foer, on es planteja la urgència de prendre mesures contra el canvi climàtic des de la claredat i aportant solucions que els lectors podran posar en pràctica de manera immediata. Comença amb la primera nota de suïcidi de la història, escrita fa més de 4.000 anys a l'antic Egipte, on el presumpte suïcida demana a la seva ànima que li permeti llevar-se la vida.

Anem cap al suïcidi com a raça?

"Algunes vegades una confrontació amb la mort de cop i volta fa que ens adonem que volem estar vius. Estem matant el planeta, literalment, que vol dir que ens estem matant a nosaltres mateixos, tot i que no ho sentim d'aquesta manera. no sé si aquí ho heu experimentat, però als Estats Units, els últims mesos, tenim la sensació que la naturalesa de la història està canviant, d'un drama històric a un 'thriller'."

Menjar menys carn: el primer repte per salvar el planeta



Aquest és el centre de la qüestió. Tots sabem que ens dirigim cap al desastre, però ens llevem cada dia, anem a treballar amb el cotxe, mengem, i és molt difícil entendre que el llarg termini ha deixat de ser un llarg termini, sinó que és un curt termini en termes de la crisi climàtica.

"Sí, i a més és molt difícil recordar, o sentir, que hi tenim algun tipus de poder. Ens sembla que el canvi climàtic passa en llocs remots, i sentim que les solucions també són molt lluny, quan de fet ho tenim a sobre, està passant ara.

Però tenim molt més poder del que ens pensem, en termes dels efectes que tenen les nostres eleccions sobre el món real: podem agafar menys avions, menjar menys carn o conduir menys."

Una de les coses que expliques al teu llibre és que no podem entendre què està passant i que aquesta és una de les coses que fa difícil la possibilitat de fer canvis.

"Sí, faig servir la paraula 'creure'. Sabem, però no ens creiem el que sabem. Penso que molts de nosaltres, jo mateix, ens trobem en aquesta situació amb el canvi climàtic. Esclar que accepto el que diuen els científics, sé que no estan mentint; no hi ha ningú que pensi que els científics menteixen. El problema és que els nostres cors i les nostres ments han estat fets d'una manera que no ens deixen creure el que sabem, si això suposa sacsejar les nostres consciències."

Exactament, aquesta és la clau. Si ens ho creiem ho hem de canviar tot, el nostre esquema vital, la manera com comprem. Els canvis són massa grans per poder-los entomar?

"Crec que la por de pensar que ho hauríem de canviar tot és una de les raons que fa que ens neguem a creure. Però no ho hem de canviar tot.

No sé si menges carn o si agafes molts avions, però crec que molta de la gent que menja carn, que és la majoria de gent al món, es pot imaginar menjar-ne un 6% menys l'any que ve. No sona com una bogeria, no fa por, no és radical, no requereix que un reescrigui totalment la seva identitat.

Evidentment ens hem de reorientar lluny d'una cultura de consum exacerbat, on ens pensem que podem tenir tot el que vulguem, en la quantitat que vulguem, en el moment que vulguem, però penso que ens ho hem de mirar con un moviment progressiu a un ritme elevat: no cal que ens fem vegans, cal que mengem menys carn."

Menjar menys carn: el primer repte per salvar el planeta

A més, és una cosa que ja hem fet abans, com en el cas de períodes de guerra en què vam haver de reduir de manera dràstica el consum de carn.

"Sí, per això aquesta guerra és més difícil. La sentim distant, abstracta, no existeixen figures icòniques, tot i que comencem a tenir-ne algunes com Greta Thumberg. El problema més gran és que aquesta és una guerra que estem lliurant contra nosaltres mateixos. Ningú altre destruirà el planeta, serem nosaltres; i ningú més el salvarà, serem nosaltres, i és més fàcil convertir en dolent algú altre que haver-se d'enfrontar de manera profunda amb un mateix, amb els seus hàbits i la seva història."

Proposes que fem quatre canvis que modificarien de manera important el que està passant, però poses l'accent sobretot en els hàbits alimentaris. Quins canvis hauríem de fer?

"Jo no proposo res, només comparteixo la informació científica. És una distinció molt important, perquè hem de tenir clar des del primer moment que tot això no és una opinió, no és una perspectiva, són fets científics amb els quals el 97% dels científics estan d'acord.

Hi ha quatre coses que fem com a individus que importen molt més que la resta: volar en avió, conduir, tenir fills i menjar productes d'origen animal. Com menjar és una decisió que prens almenys tres cops al dia i, per a gairebé tothom, és una elecció sense limitacions: tenim molta llibertat a l'hora de decidir què menjarem. Per tant, és un lloc molt poderós per on començar."

Si diem a la gent que han de menjar menys carn, tothom es pregunta "I què menjo, si no?"

"Ningú diu que no puguis menjar carn, el que es diu és que has de reduir-ne dràsticament el consum. Hi ha moltes maneres de fer-ho: en pots menjar en un sol àpat al dia, pots menjar-ne cada tres dies, o pots menjar-ne sempre, però en quantitats petites, com feien els nostres pares i avis, fent-lo servir com una guarnició que acompanya altres aliments, com verdures, llegums o cereals."

I què hi ha de fer pedagogia entre les persones que han de prendre decisions, com els polítics?

"No crec que els puguem convèncer i potser hauríem de deixar de provar-ho. Però és possible forçar-los: hi ha moltes maneres de forçar un polític. Abans deia que hi ha quatre activitats que són més importants que altres. No he esmentat una que és encara més important que aquestes: votar. Votar és l'acte més important per a qualsevol persona preocupada pel medi ambient. Necessitem líders que reflecteixin els nostres valors i que ens empenyin en la direcció que volem."

Menjar menys carn: el primer repte per salvar el planeta

Depenem massa dels científics? Ens han explicat què està passant, hem trigat molt a creure'ls, hem trigat molt a entendre'ls, però potser ara confiem massa en ells perquè trobin una solució màgica

"En part, potser no en depenem prou, en termes del que ens diuen, i reaccionant en funció del que ens diuen. Vaig trobar molt efectiu quan Greta Thumberg va dir al Congrés dels Estats Units: 'No soc aquí per parlar, soc aquí perquè escolteu els científics.' Però tens raó, hi ha una forma de negació científica molt estranya que consisteix a creure que ja s'inventaran alguna cosa i que així ho solucionarem tot. El més curiós és que mai sents aquesta gent dient que per això hem d'invertir trilions de dòlars en recerca científica."

 

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut