Els anarquistes Manuel Escorza i Dionís Eroles van ser protagonistes de la violència revolucionària a la Barcelona de 1936-37. El "Sentits" de Catalunya Informació, amb Adolf Beltran, ha recollit testimonis de familiars i d'historiadors i també documents sobre ells. Aquí els podeu escoltar i revisar.
La culpa no s'hereta: ningú no és responsable dels errors o dels crims dels pares o dels avis. Tanmateix, deu ser impossible viure sense sentir-se'n afectat i voler saber-ne la veritat. Almenys, és impossible per a Nuri Escorza i també per a Roland Eroles. Ells són els "fills dels botxins" anarquistes de la rereguarda a Barcelona durant la primera fase de la guerra civil.
Injustament o no (i això volen ells escatir), els seus avantpassats són considerats per diversos testimonis i historiadors com dos dels principals responsables de la repressió durant aquells mesos terribles de 1936 i 1937: el cop militar havia desfet l'estat de dret, la Generalitat era més un nom que no pas un poder i als carrers de Barcelona i de moltes poblacions catalanes dominaven els revolucionaris anarquistes. En aquest temps, Manuel Escorza va ser el cap del Servei d'investigació de la CNT, encarregat de tasques d'espionatge, informació i repressió; i Dionís Eroles el cap de serveis de la Comissaria general d'ordre públic de la Generalitat.
Nuri Escorza és la filla del primer; Roland Eroles té una relació més llunyana amb el revolucionari temible: Dionís era cosí germà del seu pare. No només per això la implicació emocional és diferent: Roland va néixer 25 anys més tard de la desaparició inexplicada de Dionís a Montauban, França, el 1940. La Nuri, nascuda el 1944 a Valparaíso, Xile, on els seus pares s'havien exiliat, va conviure amb el seu pare 22 anys, fins que es va casar i se'n va anar a viure a Buenos Aires. Dos anys després, va morir Manuel, que havia estat per ella un pare estricte i bo, un exemple de força de voluntat, que s'havia sobreposat a les seqüeles de la pòlio i a les penalitats de l'exili i havia fet carrera com a periodista cultural, respectat i temut. Fa uns pocs anys, aquesta imatge es va començar a esquerdar. Ara ella està decidida a saber qui va ser Manuel Escorza, abans de ser el seu pare. També Roland Eroles està investigant qui va ser i què va fer el cosí del seun pare, amb qui comparteix cognom. El "Sentits" de Catalunya Informació va reunir-los tots dos amb dos dels historiadors que coneixen millor l'anarquisme i la rereguarda en guerra. Són José Luis Martín Ramos, catedràtic d'Història Contemporània de la UAB i autor, entre altres llibres, de "La rereguarda en guerra. Catalunya 1936-1937" (L'Avenç), i Dolors Marín, doctora en Història Contemporània i investigadora del moviment anarquista, amb llibres com "Anarquistas. Un siglo de movimiento libertario en España".
Tot seguit, podeu escoltar i veure la taula rodona amb tots quatre protagonistes. A continuació, tant en aquesta pàgina com a d'altres seccions d'aquest arxiu, trobareu una entrevista amb Nuri Escorza i una altra taula rodona amb l'historiador Josep Maria Solé Sabaté, l'investigador Miquel Mir i l'escriptor Sebastià Alzamora, que va fer d'Escorza un personatge de la seva novel·la "Crim de sang".