Santiago Niño-Becerra: "Per què els sous són tan baixos a Espanya?"
L'economista posa el dit en una de les ferides més profundes de l'economia espanyola
Santiago Niño-Becerra: "Per què els sous són tan baixos a Espanya?"
Revolució 4.0

Santiago Niño-Becerra: "Per què els sous són tan baixos a Espanya?"

L'economista posa el dit en una de les ferides més profundes de l'economia espanyola

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'economia ha patit amb escreix els efectes de la pandèmia, però després del sotrac global del març, hi ha gairebé tantes remuntades com països i models econòmics. La majoria d'estats europeus han resistit l'embat: l'atur a la Unió Europea a l'octubre va ser del 8,4%. Però les mitjanes poden ser enganyoses com ho demostra el fet que a Espanya la taxa es va enfilar fins al 16,2%, el doble. L'atur juvenil encara s'allunya més de la mitjana dels nostres veïns comunitaris. Per què el mercat laboral és el taló d'Aquil·les de l'economia espanyola?

El problema, segons l'economista Santiago Niño-Becerra, és la productivitat: 

"El model productiu espanyol està basat en el valor afegit baix i és molt intensiu en el factor treball. De cada 3 euros del producte interior brut (PIB), un el genera el turisme i l'hostaleria. Si pels efectes de la pandèmia venen molt pocs turistes que, a sobre gasten poc, l'atur puja, i puja molt."

La productivitat és la mare dels ous i condiciona el nivell dels salaris que, per poder ser competitius, pateixen una devaluació que substitueix l'antiga devaluació que es feia amb les monedes.
 

La baixa productivitat també impedeix la posada en marxa d'iniciatives com la setmana de 4 dies, una proposta que va fer Pablo Iglesias, vicepresident del govern espanyol, i que de seguida van criticar públicament diversos ministres:

"No veig possible la setmana de 4 dies a Espanya. En productivitats baixes, l'única manera de generar valor és a base de temps i a base d'hores. Per passar de 5 a 4 dies a Espanya, s'haurien de rebaixar encara més els sous."

Qui ho diu, que no hi ha diners? 

Per salvar els plats trencats de la pandèmia, els bancs centrals estan imprimint diners a dojo. Per tant, segons Becerra, de diners en sobren: 

"Hi ha un excés de diners, i la prova és que s'està comprant deute públic amb interessos negatius, és a dir, has de pagar perquè et guardin els diners." 

Quin és el problema, doncs? Que els diners no estan a les butxaques que toquen: 

"Els diners els tenen grans fons d'inversió o bancs que tenen accés als bancs centrals. Les persones del carrer, que són les que haurien de tenir els diners, no els tenen. La reactivació econòmica per aquesta banda és molt difícil." 
 

El futur postpandèmia

El Regne Unit ha començat a vacunar la seva població. Tot i que ja es veu la llum al final del túnel, la recuperació de l'economia espanyola es preveu llarga i feixuga.  

El Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea preveuen que serà l'economia més afectada pel coronavirus.  

"Espanya és un país pobre i els ajuts que es poden donar als autònoms o a l'hostaleria són molt baixos. Com diu la gent jove, el pronòstic dona molt mal rotllo."

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut