Segons l'últim informe d'Oxfam-Intermón, la pandèmia de la Covid-19 ens està portant a nivells de pobresa extrema inèdits. L'ONG alerta que la pobresa severa podria augmentar a Espanya en prop d'un milió de persones més i arribar així a superar els 5 milions de persones condemnades a viure amb menys de 16 euros al dia. Les conseqüències de la pandèmia seran devastadores? L'economista i col·laborador de "Revolució 4.0" Santiago Niño-Becerra es mostra notablement preocupat pel futur de l'economia catalana i espanyola. Lamenta que els polítics, de tots els colors, no estiguin explicant bé la realitat: "Oxfam-Intermón ha explicat molt més en el seu informe que la ministra d'Economia." Remarca que també aquest informe inclou indicadors a nivell europeu i es pot observar clarament que s'està produint una concentració de capital, que alhora porta a una concentració de riquesa. L'FMI ha publicat l'ampliació del seu últim informe alertant que es pot arribar a situacions permanents de degradació econòmica i social. Què hi podem fer, doncs? Niño-Becerra segueix insistint en la recepta de sempre, és a dir, perseguir el frau fiscal i instaurar la renda bàsica.   Falta de liquiditat, el gran problema Recorda, un cop més, que el conjunt d'ajuts que el govern espanyol va donar en el tercer trimestre del 2020 és el que el govern alemany està donant en un mes: "No hi ha color, Espanya és un país molt limitat." "Que l'Estat doni una pròrroga en el pagament d'impostos està bé. Que congeli el lloguers de botigues i locals està bé. Que avali crèdits està bé. El problema és que una pime, micropime o els autònoms no tenen 'cash', no tenen liquiditat i moriran per falta d'ingressos." Aquí, reitera, els donen 2.000 euros "mentre que el govern alemany els dona el 70% de la facturació". Possible "corralito" a la vista? El mes de gener passat el Centre Català de Negocis va publicar un estudi on pronosticava l'arribada d'un "corralito" a Espanya. Tot i que Niño-Becerra creu que d'entrada Espanya no és equiparable a l'Argentina perquè no té la mateixa estructura bancària, és una possibilitat que no es pot descartar: "Aquí el problema que es podria produir és que les pimes, autònoms i mitjanes empreses no puguin pagar el deute a proveïdors o als bancs. Si la morositat bancària es dispara, vindrà un 'corralito'. Em sembla possible." Ara bé, això vol dir que un banc faci fallida? No, "això és impensable", segons Niño-Becerra, que veu més factible que, en aquest supòsit, Espanya entri en un procés de rescat o suport per part del BCE. L'economista creu, però, que de cara als ciutadans això sí que tindria un reflex que podria ser de tancament de bancs, com va passar a Xipre: "A Xipre no hi va haver un 'corralito', allà es va limitar a 300 euros la quantitat que una persona podia treure al dia del banc. Això podria passar aquí si passa tot el que acabem de dir, amb la morositat de les empreses." El pitjor d'un "corralito", al seu parer, seria la imatge que projectaria Espanya a l'exterior. L'economista recorda que seguim dins de la crisi que va començar el 2007: "Entre 2012 i 2018 hem viscut a base d'injeccions econòmiques i ara tenim el coronavirus, però no és qui ha provocat una segona crisi sinó una acceleració de la crisi que ja vam començar el 2007."   La directora del BCE, Cristine Lagarde, ja va dir fa uns dies que una de les conseqüències que tindria això és que el salaris no pujarien a Europa. I Santiago Niño-Becerra se suma al mal pronòstic: "Si els salaris en termes generals no pugen i hi ha increment de preus en productes bàsics, com aliments, i alhora el capital es concentra en determinades mans, les implicacions socials que es poden produir són molt importants."