A la seva secció "MasterClass", el catedràtic d'Economia Santiago Niño-Becerra analitza les previsions econòmiques pessimistes que han fet darrerament entitats com el Banc d'Espanya. Al "Revolució 4.0" també ha fet la seva particular lectura de la fusió entre CaixaBank i Bankia.   Reobren escoles però el curs comença amb males previsions Si es disparen els contagis i es descontrola la pandèmia, caldrà tancar grups, i els nens i nenes s'hauran de quedar a casa, la qual cosa és molt problemàtica per a les famílies i per al mercat laboral. El curs ha començat amb previsions pèssimes de Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas) i el Banc d'Espanya. Caixes i bancs dissenyen dos escenaris: El primer, de rebrots limitats i mesures de contenció limitades, en què el PIB cauria un 10,5 %. I el segon panorama que plantegen és de rebrots intensos i increment de les mesures de distanciament, i en aquest el PIB cauria 12,6 %. "Segons Funcas, el 2024 encara estarem patint els efectes d'aquestes crisis." La conclusió dels analistes d'estudis de les caixes lligaria amb les afirmacions de Bill Gates, que apunta que no recuperarem la nova normalitat fins a mitjans de 2022. Per si fos poc, el catedràtic d'Estructura Econòmica, a més, afegeix que l'economia espanyola s'està despenjant de l'evolució a Europa.   Quin paper té la confiança en tot això "La confiança és l'eix que ho sustenta absolutament tot." Santiago Niño-Becerra assegura que la confiança és la clau, però el cert és que la situació hi ajuda ben poc. Es constata l'alentiment de la situació econòmica després dels múltiples rebrots i la caiguda turisme. "L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) veu moltes ombres en l'evolució de l'economia mundial. Publica un informe de 15 pàgines on la paraula 'incertesa' hi surt 22 vegades."   Ser pessimista és ser realista? Fins i tot amb el millor escenari que estableixen les previsions del Banc d'Espanya i Funcas, és a dir, que no hi hagi una segona onada de pandèmia, i que les mesures restrictives siguin suaus, és dolent. "Així i tot, el PIB cauria un 10, 5 %. I l'any vinent la recuperació de l'economia serà només del 3, 5%, ni de lluny podria compensar la caiguda d'aquest any". Si hi afegim que el deute públic s'estanca en 15 i 120%, Espanya va tancar el 2019 amb un deute públic del 90-95 %. En conclusió, en un any Espanya haurà augmentat el seu deute en més de 200 mi milions euros: "Estem parlant de xifres marejants."   CaixaBank i Bankia És una absorció lògica des del punt de vista econòmic, assegura Santiago Niño-Becerra. "Les fusions no existeixen, tot són absorcions. La Caixa està absorbint Bankia." El catedràtic sempre evita parlar de política, però assegura que els components polítics en l'operació estan clars. "L'Estat s'està traient un mort de sobre que és Bankia, ni de lluny es recuperaran els milions que l'Estat, és a dir, tots nosaltres, vam injectar a Bankia, i la Caixa farà una retallada de despesa brutal." La pregunta, per Niño-Becerra, és si serà absorbida per algú d'aquí uns mesos.   "Un banc alemany o francès absorbirà l'ens CaixaBank? El BCE diu que a tot Europa hem d'anar a bancs més grans i transnacionals." Està convençut que quan acabin les fusions dels bancs veurem fusions entre bancs de diferents països. "Segur, hi haurà bancs que seran intereuropeus."   Amazon El gegant ha anunciat que arribarà aviat a tenir 1 milió de treballadors a tot el món, una xifra descomunal a l'abast de molt poques empreses. El catedràtic d'Estructura Econòmica en fa una lectura diferent de la que s'ha donat. "L'objectiu d'Amazon no és donar feina a molta gent, és abaratir costos." Becerra considera que Amazon tindrà aquesta gran xifra d'empleats perquè no hi ha tecnologia prou barata per substituir aquests treballadors. Quan la tecnologia que pot fer aquesta feina baixi de preu faran fora les persones.