Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Revolució 4.0

Niño-Becerra: "Amb la guerra pugen els preus per a tots els ciutadans del món"

L'economista avisa que les sancions internacionals imposades a Rússia perjudicaran principalment els consumidors i l'economia de butxaca

Actualitzat

La guerra de Rússia contra Ucraïna comporta la mort de persones ucraïneses i russes, civils i militars, i l'èxode de centenars de milers de refugiats a causa del conflicte. Conseqüències dramàtiques a nivell humà, però també econòmiques. Des de l'inici de l'ofensiva, la comunitat internacional ha advertit Vladímir Putin de les sancions que s'imposarien a Moscou per frenar la invasió.

La decisió de castigar l'atac del Kremlin amb importants sancions econòmiques i restriccions d'exportació tindrà un impacte global o afectarà només Rússia? El catedràtic en Economia Santiago Niño-Becerra apunta que hi haurà conseqüències globals:

"Les sancions tenen un efecte bumerang i les acabarem pagant nosaltres."

L'economista creu que Rússia serà problablement el país que més patirà les conseqüències de les sancions internacionals. Sobretot després que la Unió Europea, els Estats Units i els aliats occidentals han decidit excloure certs bancs russos del sistema de transaccions econòmiques internacionals Switf.

Les dràstiques mesures de la comunitat internacional tenen per objectiu dificultar al Kremlin obtenir finançament per a la guerra d'Ucraïna mitjançant el bloqueig d'actius del Banc Central de Rússia i la congelació dels actius financers dels oligarques russos. Becerra reconeix que Moscou pot esquivar aquesta limitació gràcies als nous vincles que es puguin establir amb la Xina:

"Per a la banca russa és una clatellada que l'expulsin del sistema Swift. Per això, Rússia intentarà aprofundir les relacions econòmiques amb la Xina."

El catedràtic en Economia afirma que Vladímir Putin pot minimitzar l'aïllament del sistema bancari internacional amb l'entrada a l'ecosistema de pagaments xinès CIPS, l'equivalent al Swift occidental.

La Xina i els especuladors, a l'expectativa

"A la Xina, me la imagino molt còmoda en una cadira i fumant-se un puro mentre mira què passa al voltant."

Santiago Niño-Becerra assegura que la Xina, com a gran potència econòmica mundial alternativa als estats occidentals més desenvolupats, és el país que més beneficis podria extreure del conflicte entre Rússia i Ucraïna:

"Econòmicament, el seu sistema CIPS té camp per córrer. A més, segons com reaccionin altres països a la invasió d'Ucraïna, això també pot tenir conseqüències en la relació entre la Xina i Taiwan."

L'economista afegeix que els altres vencedors d'aquesta guerra poden ser els especuladors de matèries primeres, com el blat de moro. Rússia i Ucraïna són grans productors de cereals i el bloqueig de les seves exportacions és positiu per als productors dels Estats Units, apunta Becerra.

"La truita francesa sortirà més cara"

Espanya rep gas d'una quinzena de països i només en compra un 8,5% a Rússia. Una situació ben diferent de la d'Alemanya o la República Txeca, que tenen una elevada dependència del gas rus. Què significa a escala internacional substituir el gas que proporciona Moscou per altres solucions energètiques? Santiago Niño-Becerra és contundent:

"Tots pagarem més car el gas, la llum i els enciams. La inflació continuarà pujant amb la guerra amb unes conseqüències negatives per a la majoria de la població"

L'economista detalla que reduir la dependència que Europa té del gas rus comporta una despesa elevada ja que cal desenvolupar infraestructures noves per importar i transformar el gas liquat que prové principalment de Qatar i els Estats Units.

Santiago Niño-Becerra assegura que no només els oligarques patiran les conseqüències de les sancions imposades a Rússia:

"Els russos patiran una davallada de l'oferta d'una sèrie de béns i serveis perquè no arribaran a Rússia."

La guerra ha comportat problemes de subministrament i moltes multinacionals han anunciat que deixen de treballar a Rússia per raons econòmiques i també en solidaritat amb Ucraïna per l'atac rus.

Entre moltes altres marques, s'hi han afegit la multinacional sueca Ikea, la catalana Mango i la nord-americana Airbnb.

Els diners de la guerra

Espanya ha enviat material militar ofensiu a Ucraïna. Una decisió que el govern espanyol justifica perquè l'exrepública soviètica pugui defensar-se de l'atac de Rússia. Què passa quan un país destina diners a una guerra? Santiago Niño-Becerra considera que l'impacte per a les arques públiques és mínim, si l'armament ja està fabricat:

"Si envien les armes fabricades, s'estan traient de sobre estocs. La despesa de transport no afecta l'economia."

Ara bé, l'economista alerta que fabricar armament nou té conseqüències econòmiques negatives perquè els estats destinen uns diners a la guerra que inicialment estaven pressupostats per al benestar dels ciutadans.

 

Becerra assegura que la guerra i la inflació que se'n deriva impliquen també un efecte psicològic que frena el consum de les famílies:

"La inflació fa que veiem que els diners de la butxaca donin per menys. Automàticament vas a cobrir les despeses més essencials i altres les posposes o les anul·les"

Becerra comparteix la previsió del Banc Central Europeu que reconeix que la invasió d'Ucraïna comportarà més inflació i menys creixement. L'economista dona per vàlides les previsions del BCE que posposen una baixada general dels preus fins al 2024.

 

 

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut