Sembla mentida, però ja ens trobem a les portes del 2022. Fer memòria d'un any normalment implica recordar coses negatives: catàstrofes, guerres, morts... Però us proposem fer l'exercici contrari: deixar en un racó les males notícies i recordar aquelles històries que ens han ajudat a creure una mica més en la nostra societat. Aquells avenços, fites i conquestes de drets que ens fan creure que els humans podem avançar cap a un món més solidari i menys individualista.  Aquí et deixem només algunes històries, n'hi ha moltes altres, per tancar l'any amb una mica d'esperança: 1. Un transplantament únic al món per salvar la Naiara "Ha estat màgia per partida doble." Eren les paraules dels metges de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid després d'aconseguir el que semblava impossible: trasplantar a un nadó un cor que ja estava aturat abans de l'operació i provinent d'un donant, un altre infant, que era d'un grup sanguini diferent del seu. L'èxit de l'operació obre un futur esperançador per a nadons com la Naiara (Hospital Gregorio Marañón de Madrid) Es tracta doncs, d'una doble fita, perquè es va haver de recuperar el cor dues vegades (abans de l'extracció i un cop trasplantat) i perquè s'ha fet al nadó més petit operat del cor fins ara al Gregorio Marañón. La Naiara, amb el cor trasplantat, va ser donada d'alta i està evolucionant correctament. Una fita que ha servit per salvar una vida, però que pot ser el precedent per salvar-ne moltes més. 2. Avenç històric en la lluita contra la malària L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha avalat per primera vegada l'ús general d'una vacuna contra la malària. Una malaltia que es transmet per la picada d'un insecte i que cada any provoca més de 600.000 morts a tot el món, segons dades oficials. Nigèria és el país on més nens moren de malària. Aquesta vacuna és una font d'esperança per a tots ells (Abubakar Balogun / Unsplash) L'aprovació d'aquesta vacuna suposa un avenç històric perquè la malària provoca la mort de milers de nens a les regions més pobres del planeta. Concretament, segons l'OMS, la malaltia mata un nen cada dos minuts, la majoria d'ells al continent africà. El país més afectat és Nigèria, seguit de la República Democràtica del Congo, la República Unida de Tanzània i Moçambic. 3. Canvi de vida per a milers de joves extutelats El govern espanyol ha aprovat el nou reglament d'estrangeria que millora les condicions de vida dels joves extutelats. L'objectiu de la reforma és flexibilitzar els requisits exigits per obtenir els permisos de residència i de treball. Dos mil joves migrats continuen en pisos o centres de protecció assistencial Els canvis més importants del reglament són l'allargament d'1 a 2 anys del primer permís de residència, la reducció de 9 a 3 mesos del termini per obtenir-lo, la rebaixa dels ingressos exigits i l'allargament dels tràmits de residència o treball fins als 23 anys en lloc dels 21. Canvis que donen esperança a nois i noies que imaginen un futur al nostre país. 4. Futbol femení al centre de la pista Aquest any les blaugranes han fet el triplet i han conquerit el cim del futbol europeu, la Champions. A més, Alexia Putellas, la capitana, s'ha endut la Pilota d'Or i s'ha convertit així en la primera espanyola d'endur-se aquest guardó. Alexia Putellas celebra un gol amb el Barça L'equip del Barça ha aconseguit amb dedicació i esforç posar al centre de la informació l'esport femení i convertir-se en referent per a les noves generacions. 5. La primera transgènere en uns Jocs Olímpics Un dels grans esdeveniments d'aquest any han estat els Jocs Olímpics de Tòquio. Entre els rècords i novetats de la trobada, destaca la història de Laurel Hubbard, l'aixecadora de pes neozelandesa, que s'ha convertit en la primera persona transgènere de participar en uns Jocs Olímpics. Laurel Hubbard durant una de les competicions d'halterofília (EFE) Tot i que la seva participació va estar envoltada de polèmica i, finalment, no va aconseguir cap medalla, Hubbard ha obert la porta a uns jocs més inclusius en què no et defineixin pel sexe assignat al néixer.   6. Tornar a viure al camp o al poble El 2021 ha sigut un any en què moltes persones han decidit fer un canvi de vida i deixar la ciutat. Els petits pobles també han fet un gran esforç per recuperar habitants. Amb el seu projecte, Marta Lloret vol recuper el patrimoni rural de Catalunya (ACN) Un exemple claríssim el veiem en el projecte de la divulgadora del patrimoni rural Marta Lloret (@martamasies), que ha fet que masies buides tornin a tenir habitants. La Marta ha posat en contacte propietaris de masos amb gent interessada a fer de masovers i el resultat ha sigut un èxit. En només quatre dies, el projecte ha rebut un centenar de propostes, sobretot de gent que es planteja anar a viure a pagès en masies de comarques de la Catalunya central. Una iniciativa que mostra que cada cop són més persones les que estan interessades a recuperar el patrimoni rural del nostre país. 7. Xile guanya drets per als homosexuals Després de quatre anys de debat en el Parlament del país, Xile es va converir aquest desembre en el vuitè estat de l'Amèrica del Sud d'aprovar el matrimoni igualitari. Una decisió reivindicada com "un pas històric" pels col·lectius LGTBIQ+. La norma permet anomenar "matrimoni" les unions entre persones del mateix sexe i habilita l'adopció i la filiació de fills a tots dos pares o mares, un dels punts clau de la discussió. Una família xilena celebra la nova llei (Alberto Valdés / EFE) Es tracta d'un país més que es suma a la llista. Encara en queden molts per entrar-hi. Tot i això, en un any en què s'han multiplicat les agressions homòfobes, que els paisos reconeguin legalment l'opció de relacionar-te sexoafectivament amb qui vulguis és un gran pas endavant dels molts que queden per fer.  8. Vacuna catalana contra la sida Fa més de 30 anys que s'investiga una vacuna contra la sida i encara se n'està ben lluny. Contrasta amb la rapidesa amb què s'han obtingut no una, sinó diverses vacunes contra la covid. Una mostra de la nova vacuna contra la sida Una vacuna catalana contra la malaltia, però, ha tingut resultats positius aquest 2021. Es tracta de la vacuna terapèutica desenvolupada per AELIX Therapeutics, una "spin-off" biotecnològica catalana. En l'assaig clínic que es va fer, el 40% dels vacunats va aconseguir controlar el virus sense tractament durant 6 mesos. Un èxit sense precedents, segons els investigadors: "Fins a dia d'avui, cap estratègia en la cura del VIH ha aconseguit contenir el virus sota control durant tant temps i en tantes persones". 9.  Mart, més conegut que mai Aquest any hi ha hagut tantes missions amb èxit a Mart com en tota la dècada anterior, quan n'hi van arribar cinc. Aprofitant les condicions favorables de les òrbites de la Terra i de Mart, els Emirats Àrabs, la Xina i els Estats Units hi han fet arribar diverses naus. Treballadors de la Nasa en el moment de la confirmació de l'aterratge del Perseverance a Mart (Bill Ingalls / NASA / via Reuters) La més coneguda és la Perseverance, la sonda espacial que ha fet arribar la Nasa, encarregada de buscar indicis de vida microbiana. Un dels experiments que ha resultat exitós és el primer vol d'un aparell de fabricació i control humà en un altre planeta. Va ser l'helicòpter Ingenuity, que es va enlairar només uns segons, però el seu vol es va convertir en una fita històrica. 10.  La cineasta Chloé Zhao fa història als Oscars Chloé Zhao s'ha convertit en la primera dona asiàtica -i només la segona dona en termes absoluts- de guanyar el premi a millor direcció als Oscars. Nascuda a la Xina, educada al Regne Unit i radicada als Estats Units, Zhao també va guanyar en la categoria de millor pel·lícula amb "Nomadland", la seva tercera cinta. Chloé Zhao, amb el seus companys de "Nomadland", recull el guardó als Oscars (EuropaPress) Aquest cas és un exemple de com, aquest any, les dones han recuperat terreny en el món de la cultura i per fi comencen a ser reconegudes.