Una de les solucions per a la sequera: aigües residuals per a regar conreus
Un restaurant caníbal a Berlín

Una de les solucions per a la sequera: aigües residuals per regar conreus

El 80% de l'aigua dolça del Mediterrani es fa servir per a l'agricultura

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Paula Molés

Directora i presentadora d'"Un restaurant caníbal a Berlín"

@paulamols
Actualitzat

L'aigua és el recurs més essencial que tenim. L'aigua ha d'estar disponible en prou quantitat i qualitat per viure i la producció d'aliments i la manera com mengem hi estan directament relacionats. Tal com puntualitza el darrer informe del Panell Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic de l'ONU, "els pagesos i els ramaders són particularment vulnerables a la falta d'aigua". I les xifres ho constaten: al Mediterrani, el 80% de l'aigua dolça de què disposem es fa servir per a l'agricultura.

La falta d'aigua és, doncs, un dels reptes de futur més importants que afrontem, i ho serà més, a mesura que augmentin les temperatures i la pluja disminueixi o provoqui aiguats. Al camp, les solucions passen per fugir de conreus no sostenibles, per fer-ne rotació, adaptar el reg i per utilitzar els avenços tecnològics, que ajudin a una gestió més sostenible. Els cultius que patiran mes són el blat de moro, les fruites amb molta aigua, com la síndria, i els cítrics.

Una planta d'ordi afectada per la sequera
Una planta d'ordi afectada per la sequera

Bernat Martí, pagès dels horts de Món Sant Benet, al Bages, i un savi en agricultura, és conscient que l'escenari és molt preocupant:

"Als problemes del preu i del relleu generacional, hi hem de sumar tots els derivats del canvi climàtic. El que més afecta els conreus són les calorades primerenques i sostingudes en el temps. Com més calor, més necessitat de reg; encara que cada vegada les reserves d'aigua estan més baixes."

Josep Panyella és pagès a Gavà, al Parc Agrari del Baix Llobregat, i president de l'Agropecuària de Gavà. Fa 25 anys que conrea les terres familiars. L'hem visitat i hem pogut veure com el sistema de regatge gota a gota és ara mateix el més efectiu per regar els seus conreus:

"Abans el meu avi regava a manta, obrint comportes i cobrint tot el camp d'aigua… ja fa anys que s'ha comprovat que aquest sistema no era sostenible."

A Gavà, per exemple, tenen les conegudes "correderes", que són canals d'aigües d'ús urbà que s'han tractat per poder regar i que recorren els camps. La Fundació PRIMA, una iniciativa europea que busca solucions innovadores i sostenibles per a la producció d'aliments i la gestió de l'aigua al Mediterrani, treballa en projectes que van en aquesta línia.

Un és el DSWAP, un projecte internacional que desenvolupa sistemes eficients per eliminar els agents patògens i contaminants en aigües residuals i garantir una reutilització òptima de l'aigua. Octavi Quintana, tot un expert en aigua i director de la Fundació Prima, confirma que és un canvi cultural de vital importància perquè l'ús d'aigües residuals per regar aliments sempre ha creat desconfiança. Els consumidors poden tenir por de menjar un aliment regat amb aigües que han estat contaminades. És a dir, més que un repte tècnic tenim al davant un repte cultural i social: 

"L'aigua més cara és la que no existeix. Habilitar més regadiu no sembla gaire sostenible. En un futur s'haurà de posar preu a l'aigua, el seu cost haurà d'estar reflectit en el preu final dels aliments!"

Des de PRIMA asseguren que l'agricultura intensiva no és sostenible i, encara que sigui molt important a Europa, s'haurà de substituir els pròxims anys.

Zona seca dels Aiguamolls de l'Empordà el 2016 (Foto: Joan Calvo)

De proximitat i de temporada

A la pregunta de si les nostres tries alimentàries són importants, Octavi Quintana diu que són "essencials": 

"Tot això de què parlem no serveix de res si finalment quan estem fent la compra triem tomàquets d'Holanda o taronges de Sud-àfrica. Comprar de proximitat i de temporada és bàsic!"

I la carn? Reduir-ne el consum, per descomptat. La ramaderia també té un impacte important en l'ús de l'aigua. Segons l'ONG Greenpeace, la ramaderia intensiva a Espanya consumeix 48.000 milions de metres cúbics d'aigua l'any, que equival al consum de totes les llars espanyoles durant més de 20 anys.

Agricultura versus turisme

Les nostres decisions i la dels pagesos són essencials però també les de la política. En els propers anys s'haurà de discutir en quins usos de l'aigua volem invertir més. La Fundació PRIMA és una iniciativa europea que busca solucions innovadores i sostenibles per a la producció d'aliments i la gestió de l'aigua al Mediterrani.

Ens donen una dada impactant: "Un turista gasta 10 vegades més aigua que nosaltres." El turisme és essencial per a la nostra economia, l'agricultura també ho hauria de ser. A què donem prioritat?

ARXIVAT A:
Agricultura
Anar al contingut