Un trosset de París enmig de l'Eixample de Barcelona

Feia un any que el cuiner d'origen francès Éric Basset, que fa 30 anys que viu a Barcelona, acaronava la idea d'obrir un bistrot al costat del seu exitós bar de copes del carrer Pau Claris. I l'acaba d'obrir acompanyat del seu soci del Speakeasy Bobby's, Dani Martín: es diu Bistrot Bilou (pronunciar Bilú). La decoració és plena de records familiars, com ara fotos i quadres antics, plaques de xemeneies i llums de principis del segle passat. També hi trobem la màquina de rostir pollastres que va comprar a la subhasta del material de cuina de Can Fabes, després de la mort de Santi Santamaria. Recordo que es va fer al Ritz, on justament l'Éric treballava com a segon de cuina de Romain Fornell, al Caelis. Es va formar a París al millors restaurants triestrellats dels Palaces (el Plaza-Athénée i Le Meurice), per tant la seva intenció és la de proposar una cuina clàssica força afrancesada amb productes d'aquí i tocs de cuina catalana. I el més interessant és que es faci en un ambient relaxat i amb preus molts suaus. Després d'un llarg ostracisme de tres dècades cap a aquest tipus de cuina, ens trobem ara, sense cap dubte, en el gran moment de la llebre a la royale, la salsa meunière i l'holandesa. A la seva carta hi trobarem unes patates braves a la seva manera (un plat que sembla ja inevitable a qualsevol restaurant informal de Barcelona) però, sobretot, salmó marinat amb anet (un clàssic de la cuina de Bistrot), pâté de campanya casolà, un impecable pâté en croûte amb foie-gras i festucs, el peix del dia amb una ratatouille espectacular o bé els lletons amb un bon puré de patata, que m'agradaria que se servís a les cassoletes de coure que també provenen de l'enyorat Can Fabes. El plat estrella de la casa, però, és el deliciós pastís de carn de porc i foie-gras amb pasta de full que es diu Pithiviers. Aquest plat de la gran cuina francesa no es troba enlloc més de Barcelona i fins i tot costa de trobar a França, ja que els francesos volen ser tan moderns que estan renegant molt sovint del seu ric patrimoni culinari. Es pot servir amb un pit de colomí o d'ànec que es mantenen rosats de dins, un farcit de carn de porc i foie-gras. El pâté en croûte (crosta de pasta trencada) se serveix fred o a temperatura ambient, en canvi el Pithiviers és un plat calent que es cou al moment per mantenir el cruixent de l'embolcall de pasta fullada. El Pithiviers d'Éric Basset només porta farcit de porc i foie i és individual. El seu preu a la carta és de 16. Un petit luxe a l'abast de tothom. Per aquesta raó és millor encarregar-lo quan es fa la reserva al restaurant, perquè s'acaba cada dia. A la meva segona visita vaig tastar també la sopa de ceba gratinada, una icona de la cuina de Bistrot que tampoc sovinteja a les nostres cartes. Per culminar l'àpat, res millor que una mousse de xocolata una mica catalanitzada amb torrades cruixents, oli i sal. El berenar de tota la vida. O també el babá al rom de massa casolana amb chantilly, per només 6'60. I em queda encara per tastar la pinya rostida a l'ast amb gelat de coco. A les nits es pot sopar en horari francès, des de les 7 de la tarda, i anar després al teatre Tívoli, situat a només 100 metres, o bé al cinema.