Sant Antoni Gloriós, molt més que un vermut!

Aquest restaurant podria tenir moltes coses per desagradar-me: taules altes, tamborets una mica incòmodes, música alta i molt de xivarri a la sala...si no fos per la cuina de Mandu Gimeno, el seu jove propietari. De fet, ell prefereix que se'n digui "celler" o bé "bar", tot i que els seus plats siguin d'un nivell excel·lent. El Mandu està compromès amb el bon producte, tot i que no sempre ecològic, i domina molt bé les tècniques de la cuina clàssica ja que es va formar al costat del Carles Gaig o del Fermí Puig al Drolma. Fins i tot va estar algun temps a les cuines de l'Hotel Crillon de París. Després va obrir el seu bistrot Bohèmic, d'aires una mica afrancesats, on era capaç des de cuinar una bona cuixa de cabrit al forn fins a despatxar les millors patates braves de Barcelona. Un intent d'alta cuina de barri que va tenir molt bona acceptació però que no va quallar com a negoci, encara que el Mandu estigués sol a la cuina. O potser justament per això. El que volia la gent del barri, que omple des de fa dos anys el seu Sant Antoni Gloriós, era la mateixa qualitat de cuina però sense sofisticacions innecessàries, i en aquest ambient de celler de tota la vida. I ara que ha reobert el flamant Mercat de Sant Antoni, el negoci ha pres un nou impuls. De fet, el Gloriós, com n'hi diuen els habituats del lloc, està obert cada dia des de les 12 del migdia fins les 11 de la nit, i ofereix durant tot el dia el mateix servei de cuina. Encara hi trobarem les famoses patates braves, amb el seu punt perfecte de picant, una excel·lent croqueta de pernil (cruixent, cremosa i saborosa), una amanida russa (potser una mica millorable) i embotits de qualitat amb les millors marques, com ara Joselito, Sendra, Cal Rovira i els fumats de Carpier. Entreteniment ideal per fer el vermut. Crec que val la pena anar una mica més enllà en el tast de la cuina del Mandu: no em perdria el caneló amb salsa de foie-gras (amb una textura de l'embolcall molt interessant), els calamars amb col fermentada i moniato, o les mandonguilles de porc ibèric amb tocs picants de xili groc. Se serveixen crues per dins, sempre després que el Leandro, un dels eficients cambrers de la casa, hagi preguntat pel punt de cocció que li agrada al client. Ara que estem en el millor moment de la tòfona, recomanaria un mena de risotto fet amb una pasta que simula la mida dels grans d'arròs, escuma de formatge Tou dels Til·lers i "melanosporum" ratllada fina per damunt. També el deliciós tàrtar de tonyina picant, degustat en cullera amb el mateix toc de tòfona. Un petit homenatge tofonaire a l'abast de tothom. És una barreja de plats de tota la vida, millor si són per compartir, amb un punt de personalitat, que fa d'aquesta casa un lloc diferent de les tavernes hispsters del barri. I a preus entre 20 i 40 . Molt bé, per cert, el vi negre Bouquet d'Alella, una monastrell de producció ecològica de només 11,5º, una prova més que molt a prop tenim aquests tipus de vins lleugers, sense haver de recórrer a altres països. I ara una petita notícia: aquest abril, el Mandu, amb l'ajuda del seu braç dret, l'Òscar Alvarez (excuiner del restaurant Tickets), obrirà al costat un petit espai de dilluns a divendres amb capacitat de fins a 10 persones (amb reserva prèvia i menú tancat) que oferirà una cuina més acurada i en un ambient més relaxat. Es dirà La Capella.

Sant Antoni Gloriós, molt més que un vermut!

Un local amb ambient de celler, que destaca en el paradís de les tavernes hipsters