Una de cada dos persones reconeix estar preocupada pel benestar animal de la carn que consumeix (IStock)
Una de cada dos persones reconeix estar preocupada pel benestar animal de la carn que consumeix (IStock)
Un restaurant Caníbal a Berlín

Què s'amaga darrere les etiquetes de la indústria alimentària?

Organitzacions alimentàries alerten del "greenwashing" d'aquests segells i diuen que no tots són garantia de benestar animal

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Paula Molés

Directora i presentadora d'"Un restaurant caníbal a Berlín"

@paulamols
TEMA:
Gastronomia

Si últimament heu passejat pels lineals del supermercat, segurament us haureu adonat que cada vegada hi ha més segells i etiquetes als envasos. I potser heu topat amb aquesta:

 El certificat Welfair es pot trobar a tots aquells productes d'origen animal (Welfair)

Esta pràcticament a tot arreu i sobta veure-la associada a grans marques de la indústria càrnica. Que vol dir exactament el segell "Benestar animal"?

El Certificat Welfair està avalat i supervisat per l'IRTA, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaries de la Generalitat de Catalunya, i se centra en les principals espècies ramaderes orientades a la producció d'aliments, com són el bestiar boví, porcí, oví, aus de carn i de posta, i conills. 

Si busqueu la paraula WELFAIR al diccionari, no la trobareu. WELFARE, sí. Vol dir "benestar". El nom del segell és un joc de paraules entre ‘welfare' i ‘fair‘, ‘benestar' i ‘just' en anglès, respectivament. 

Carles Rosell, director de l'àrea de Producció i Benestar Animal de l'IRTA defensa que el segell té totes les garanties:  

"És l'únic al món que es basa en protocols científics contrastats de benestar animal i que té l'aval científic de la Unió Europea."

I ens explica que aquesta etiqueta garanteix que un producte animal ha estat ben produït seguint 4 principis bàsics i 12 criteris, que són els següents: 

1) Una bona alimentació (lliures de set i desnutrició).

2) Un bon allotjament (amb llibertat de moviments, confort a la zona de descans i confort tèrmic).

3) Un bon estat de salut (que inclou absència de dolor, lesions i malaltia).

4) Un comportament apropiat a les característiques de l'espècie (incloent una conducta social positiva, que puguin mostrar comportaments importants per a l'espècie i no hi hagi conductes anòmales, que no tinguin por de l'home i un estat emocional general positiu).

 

L'altra cara de la moneda

Però no tot és tan senzill com sembla. Hi ha aliments que estan inclosos dins l'etiqueta, però que generen controvèrsia. És el cas d'uns ous del número 3, procedents de gallines que viuen en gàbies amb a penes espai per moure's, que compten amb la marca de WELFAIR.

De fet, la Comissió Europea presentarà una proposta per a l'abolició gradual i finalment la prohibició de posar en gàbies animals de granja a partir de 2023. Com pot ser que un sistema productiu que genera tants dubtes a nivell de benestar animal tingui l'etiqueta de "WELFAIR"?

Gallines
Els ous de les gallines engabiades (número 3) tenen certificat Welfair 

L'associació Justícia Alimentària ha investigat a fons aquesta etiqueta i moltes altres al seu darrer i revelador informe "Las mentiras que comemos, en què constaten que la majoria dels segells corporatius que trobem en el món de la l'alimentació responen als interessos privats, ja que estan dissenyats i controlats per la mateixa indústria o en col·laboració amb fundacions privades.

Pel que fa al Certificat Welfair, ens expliquen que el sistema per aconseguir el segell respon a tot un sistema d'algoritmes bastant complex, en què unes puntuacions acaben compensant les altres. I conclouen:

"Al final de l'algoritme, necessàriament, hi ha d'haver una decisió binària —segell o no segell—. S'entén que, si un aliment té el segell de benestar animal, hi ha benestar animal. No que hi ha cert benestar o que hi ha aspectes en què sí que hi ha benestar i altres en què no."

Això explicaria que els polèmics ous del número 3 obtinguin el certificat Welfair.

Davant aquesta problemàtica, Javier Guzmán, director de l'organització Justícia Alimentària, reclama una regulació pública d'aquestes etiquetes: 

"El que nosaltres demanem és que hi hagi una regulació pública per part de l'administració amb debat públic. No pot ser que siguin les mateixes empreses i la mateixa indústria les que posin les seves normes per obtenir aquests segells. És normal que els consumidors ens sentim enganyats."

  Afegeix que, ara com ara, és molt senzill obtenir aquests segells i que des de l'associació tenen la sensació que "han posat el llistó molt baix". 
 

Cada cop més preocupats pel benestar animal

La sensibilitat de la gent cap al benestar animal és cada vegada més gran. Ho diuen les enquestes i les empreses ho saben. Ara no només comprem aliments, volem comprar valors.  

Per exemple, l'Eurobaròmetre del 2006 indicava que un 34% de les persones estaven molt preocupades pel benestar animal. El del 2016, el percentatge havia pujat al 57%.  I l'últim estudi de AECOC, l'Associació de Fabricants i Distribuïdors, sobre la compra i el consum de productes càrnics, diu que una de cada dues persones consumidores reconeix que el benestar animal és força o molt important quan compra o consumeix carn i embotits.

 

Medi ambient, un altre concepte que ven

Per una empresa, garantir que produeix el seus productes amb un baixa petjada en el medi ambient és tot un què. És el que es coneix com a "greenwashing", rentat verd. Una de les que té més presència és The Carbon Trust o Certificació de Neutralitat de Carboni, una distinció climàtica que certifica que un producte està compromès amb la descarbonització, però la realitat és que el consumidor és incapaç de saber si el producte ha emès molt o poc CO₂ durant l'elaboració. 

Amb tot, el consumidor rep el missatge que comprar un producte que porta un segell és millor que comprar-ne un que no en porta. Però la realitat és que tot continua igual, i és l'embolcall el que canvia.

ARXIVAT A:
Gastronomia
Anar al contingut