Pros i contres dels semàfors alimentaris

Quan anem a un supermercat sempre hi ha mil i una temptacions davant nostre. Però si agafem un producte i en mirem l'etiqueta, és una mica indesxifrable. Normalment les empreses pequen de massa informació i a sobre és poc comprensible. A Europa, a dia d'avui existeixen uns 9 tipus diferents d'etiquetatge frontal, alguns simplement són logotips d'advertència quan el producte té un alt contingut, per exemple, en sucres, greixos o sal. Però també hi ha els famosos i controvertits semàfors alimentaris. Què és un semàfor alimentari? Un semàfor alimentari dona informació, d'una manera molt visual de la qualitat nutricional dels productes que comprem. La idea és que només amb aquest dibuix es tingui una informació molt ràpida de si aquell aliment és saludable o no. L'objectiu és fer una tria més racional del menjar que es compra. La Unió Europea vol ser capdavantera en conscienciar els seus ciutadans de la importància de menjar d'una manera sana i equilibrada. Els semàfors alimentaris estan en funcionament a França i a Alemanya i Bèlgica estan en procés d'implementació. Com funciona el NutriScore? El cas és que el Ministeri de Consum espanyol va anunciar el mes de juny la implementació del NutriScore en el primer quadrimestre del 2021. Es tracta d'un sistema de classificació de 5 lletres i colors basat en un algoritme, en què la lletra A de color verd fosc és la millor opció i la lletra E vermella és la pitjor, passant per la B, la C i la D. Aquest anunci va provocar un gran ressò entre els experts, els quals aposten a favor d'aquest sistema, però també crítiques. El Ministeri de Consum ha arribat a un principi d'acord per excloure l'oli d'oliva del model d'etiquetatge Nutri-score perquè en sortia perjudicat en la valoració estàndard. Quins problemes planteja NutriScore? NutriScore vol ajudar a seleccionar productes més sans però el sistema no és perfecte. Moltes experts detallen que l'algoritme està pensat per poder comparar aliments dins d'una mateixa categoria, no aliments sense més. El sistema no és perfecte i pot generar falsos positius. És a dir, aliments que apareixen com verds, encara que contenen quantitats altes d'un o diversos ingredients crítics. Els més evidents són, per exemple, catalogar gairebé tots els refrescos "zero" amb una B, o atribuir-li a l'oli d'oliva una trista D. Després de les queixes, el Ministeri de Sanitat va dir que no s'aplicaria. L'índex Alícia, el més complet? L'índex Alícia, de la Fundació Alícia, és una eina analítica per comprendre què significa menjar millor. Amb aquesta finalitat cal considerar tant l'objecte (el que es menja) com el subjecte (qui s'ho menja) i el context, és a dir, les circumstàncies en què es menja. L'índex Alícia parteix de l'evidència que l'alimentació ha de ser sana (segura, suficient, equilibrada), sostenible (ecològica, econòmica, pràctica) i bona (ètica, significativa, estimulant), i defineix cadascuna d'aquestes tres categories amb tres adjectius, que expliciten com interpretar-les. Des de la Fundació Alícia afirmen que aquest índex és el primer semàfor alimentari total.

Pros i contres dels semàfors alimentaris

Quan vas a comprar et guies pels etiquetatges frontals que t'alerten de les bondats o defectes d'un producte?