Un cartell d'"Es necessita cambrer" penjant a la porta d'un restaurant
Un cartell d'"Es necessita cambrer" penjant a la porta d'un restaurant
Un restaurant caníbal a Berlín

Per què els restauradors catalans no troben personal?

L'hostaleria és el sector amb el salari mitjà més baix a Espanya, d'uns 14.500 euros anuals

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Paula Molés

Directora i presentadora d'"Un restaurant caníbal a Berlín"

@paulamols
Actualitzat

Treballar al sector de l'hostaleria sempre s'ha considerat una feina dura: jornades maratonianes, poc descans, sou baix i tracte no sempre agraït amb el client. No és una percepció. Segons la darrera Enquesta Anual d'Estructura Salarial, referent a l'any 2019, és el sector amb el salari mitjà més baix, de 14.561 euros, un 40% inferior a la mitjana espanyola.

Fonts d'UGT, sindicat majoritari, asseguren que bars i restaurants acumulen infraccions en les inspeccions de la Seguretat Social. "El sector ha confós temporalitat amb precarietat, i això vol dir salaris baixos, jornades llargues i poca estabilitat laboral", critica el seu secretari general, Camil Ros, que creu que la solució passa per "contractar com cal i calcular els sous en funció de quins dies de la setmana treballes".

Fer contractes a mitja tornada és sovint una norma, sobretot en locals en zones turístiques. Així ho denuncia CCOO en un informe en què apunta que la parcialitat i la temporalitat són mals "endèmics" que no fan més que pujar. Hi situa la taxa de temporalitat en un 36%, només superada per les arts i l'oci, la construcció i el sector primari, que frega el 57%.

Què s'ha fet malament?

"Les condicions no han estat ni les òptimes ni, fins i tot, les legals", lamenta Oriol Ivern, xef de l'Hisop, a Barcelona. Amb una estrella Michelin, aquest restaurador ha sabut fer bé les coses, i això vol dir pensar en els seus treballadors: 40 hores de jornada laboral, un salari de conveni, lliurar un cap de setmana de cada dos o tres i poder tenir dies lliures sovint.

Les dures condicions laborals obliguen a cada cop més cambrers a penjar el davantal

La fórmula d'Ivern és, diu, de sentit comú, i implica pagar al personal el que els correspon. "El que no podem pretendre, com a consumidors, és tenir bars i restaurants amb preus raonables a costa de l'explotació dels seus treballadors", reivindica.

En aquesta mateixa línia es posiciona Joan Roca, xef d'El Celler de Can Roca, que opina que "millor i posar al dia les condicions laborals dels nostres equips implicarà necessàriament pujar preus".

La formació i la vocació, claus

Existeix una preocupació estesa entre els companys de professió: la manca de personal i la dificultat per trobar gent que vulgui treballar. "Part del problema són nosaltres. Els hem de motivar i fins ara no hem sabut fer-ho", admet Mery Jacas, propietària i cuinera del restaurant Mery-Lou, a l'Escala.

Altres, com la pedagoga i psicòloga Ana Saura, veuen en la Formació Professional la clau per a desbloquejar la situació:

"Estem patint les conseqüències de no tenir una bona FP. La societat no ho valora, i el que fa ric un país són els oficis."

I dels cambrers, qui se'n recorda?

Durant anys, i encara ara, l'atenció mediàtica a la sala ha estat molt desigual amb relació a la cuina. Ser cambrer no ha estat mai una professió prou valorada. Una tendència que confirma Iñaki Gorostiaga, director de l'Escola Superior d'Hosteleria de Barcelona (ESHOB): aproximadament un 85% dels alumnes s'especialitzen en cuina; la resta, en servei de sala.

Qui coneix bé la professió és Jesús Soriano, cambrer i alter ego de @SoyCamarero, un compte on reivindica un bon tracte pel personal de sala, sempre des de l'humor. "Després de la pandèmia, molts s'han adonat que no volen aquesta feina que els consumeix la vida!", confessa.

Soriano, que és autor del llibre "Soy camarero. El cliente NO siempre tiene la razón", ha denunciat públicament l'abús laboral a les cambreres. Una xacra, aquesta i la del tracte intimidant dels clients cap a elles, que molts professionals del sector confirmen tant en petits bars com en grans restaurants.

ARXIVAT A:
Gastronomia
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut