Sempre hauríem de ser conscients del que tenim a Catalunya i concretament a Barcelona. Un exemple de diversitat gastronòmica potser única al món, fins i tot en comparació amb París o Tòquio, que serien les altres capitals mundials. I això és un orgull que tenim de cara als turistes que ens visiten, i ha de ser un goig per a nosaltres mateixos. Què hi pot haver de més meravellós que arribar al pis 24 de la Torre Colom un dia de sol i descobrir tota la Ciutat Vella i el port de Barcelona amb unes vistes de 360º? Només el restaurant de la Torre Eiffel potser ho podria igualar, però mai superar. Encara que això sigui el que serveixi d'esquer per atraure el públic, almenys la primera vegada, al restaurant Marea Alta, benvingut sigui!     Tot i que, evidentment, no és suficient per garantir l'èxit. El que han aconseguit el cuiner i restaurador Enrique Valentí i el seu equip de cuina, capitanejat pel francès Arthur Sotto i el menorquí Gerard Trilles com a segon de cuina, és que la clientela torni per gaudir de la seva cuina marinera. Una gran cuina del mar basada estrictament en peixos i mariscos d'una excel·lent qualitat, que arriben de les llotges catalanes, andaluses o bé del Cantàbric. L'Enrique en sap molt de cuina, però la seva tasca al menjador és essencial per saber comunicar als clients, amb elegància i un somriure, el conjunt de la proposta gastronòmica, que és molt diversa. Primer, una cuina poc manipulada en els platets de pica-pica, com ara els fantàstics musclos escabetxats i fumats o bé l'anxova "king size", lleugerament amanida. Després venen els entrants, una mica més creatius o de "fine dining", la part potser més arriscada enmig d'una proposta general que convida més a gaudir en un ambient de taberna marinera elegant, però, sobretot informal. Els millors d'aquests plats serien el tàrtar de calmar amb vi olorós o bé el sabayó escumós de patata i sake amb garotes. Dos plats que no desentonarien en restaurants d'estrella Michelin. Però una mica més discutibles serien les favetes amb mató o els espàrrecs crus amb emulsió de còdium i escopinyes, plats que no arriben a convèncer.     On la cuina d'aquesta casa arriba a l'excel·lència és amb els seus suculents guisats mariners, cada vegada més descuidats a la nostra restauració. Les galtes de tonyina amb mongetes de Santa Pau o el fricandó de rajada amb múrgoles i arròs basmati, servit a part i cuit perfecte, són només dos exemples que demostren, amb la profunditat gustativa i aromàtica dels sucs especiats, el gran nivell de l'equip de cuina. Malauradament, ja ha desaparegut de la carta el deliciós arròs de sípia, potser pensant en projectes futurs, en la part del pis de baix del restaurant, on els arrossos seran els grans protagonistes. La part salada s'ha d'acabar amb les peces senceres de peix a la brasa, un altre pilar important de la proposta. Recomanaria l'espectacular turbot amb una emulsió avinagrada deliciosa que convida a sucar-hi pa. A pocs llocs com a aquest es dona tanta importància a les postres! Ja sigui el flam (al podi dels tres millors de Barcelona, juntament amb els d'Al Kostat i La Bodega 1900), que va acompanyat d'una galeta de mantega, rom i Chantilly, o bé el xuixo a la brasa amb crema de cafè, llimona i rom.     La versió de la poma al forn farcida de crema de vainilla al calvados es mereix una menció especial. No sempre la revisió de la tradició és un encert, però en aquest cas supera les postres de molts 3 estrelles Michelin!   També hi ha dos menús, un de 75 només a base de producte, i l'altre de 100 , que recull tots els estils.   Consulta totes les crítiques de Philippe Regol