Un restaurant caníbal a Berlín

Mala Hierba, un restaurant italià diferent a Barcelona

A banda de pasta, pizza i rissotto, la carta ofereix plats pensats també per a vegans, vegetarians, celíacs i intolerants a la lactosa
Philippe Regol Actualitzat
TEMA:
Gastronomia
Mala Hierba, un restaurant italià diferent a Barcelona

La carxofa fregida i estèticament oberta en flor amb crema d'all confitat del restaurant Mala Hierba de Barcelona

Per anar a Mala Hierba, s'ha de pujar fins a dalt del turó de la Creueta del Coll per poder arribar fins al restaurant Mala Hierba, justa a 50 m del metro La Teixonera. És allà on fa un parell d'anys l'italià Fabio Gambirasi i la seva dona, Roser Asensio, van voler instal·lar-se, per la possibilitat de poder disposar d'un petit hort d'on treuen les seves herbes aromàtiques.

Més enllà del seu ADN conegut de pastes, pizzes i risotto, els italians en tenen un altre, potser més potent encara, que és el seu interès pels productes ecològics, de proximitat i sostenibles. I Fabio compleix de sobres aquest segon requisit. Mala Hierba pot ser un restaurant ideal per a vegetarians i vegans, i també per a clienteles al·lèrgiques que busquen plats sense gluten o sense lactosa. Però també ho pot ser per als amants de la bona carn de Girona o de Galícia, totes dues provinents d'animals que pasten bones i males herbes dels camps. Costelles i menuts tenen protagonisme a la seva carta.

És una taverna senzilla, amb taules sense estovalles, però on se'n podrien posar unes de drap, que recorda  una trattoria slow-food italiana. Fabio, que va treballar dos anys al Trussardi de Milà, gosa fer una cuina que surt dels estereotips habituals de la cuina italiana.

Només ofereix una pasta de linguini frescos, tallats "alla chitarra" i  d'elaboració pròpia. Posa blat dur a la massa com ho fan al sud d'Itàlia i el punt de mossegada és molt més dur que "al dente". Se serveixen encara amb garotes, però la seva textura no té res a veure amb la dels linguini amb garotes del Coure, molt més elàstica. I també hi trobem els seus deliciosos tortellini de pasta, gairebé cruixents, que van farcits de galtes de porc.

Em va agradar particularment com cuinen les verdures. Un fonoll molt fondant amb un liquat de fulles tendres, de fonoll envinagrat i alga espirulina, un dels superaliments més de moda en aquest moment.

També em va agradar la carxofa fregida i estèticament oberta en flor (recordant que ella mateixa és una flor) amb crema d'all confitat. L'espàrrec, amb la seva punta a la brasa, arrebossat amb avellanes triturades se salta amb "bagna cauda", potser massa lleugera d'all i d'anxoves.

Vaig tastar tres tipus de carn. Fantàstic el lletó de vedella ecològica amb tires d'anguila fumada i un condiment d'all negre. Cocció immillorable i tocs gustatius atrevits que funcionen. Deliciós el moll de l'os amb garotes i una salsa al whisky Talisker. Se serveix també amb tàrtar de carn, que recorda una mica el del Suculent.

Em va interessar menys el colomí, passat de cocció i amb una salsa de coco una mica fora de lloc aquí, amb una fulla d'espinacs massa crua. Moltes verdures necessiten ser mínimament cuinades perquè se'n pugui potenciar el gust.

Postres interessants: sobretot la de carbassa nixtamalitzada, és a dir, passada per cal abans de posar-se a confitar, i que es manté sencera. Una tècnica tradicional mexicana que va introduir Andoni Luis Adúritz del restaurant Mugaritz. Se serveix amb una garnatxa de xocolata i un interessant gelat de pa torrat.

Per acabar, una copa de tiramisú revisitat amb cruixent d'ametlles i escuma de cafè i cacau. Boníssim!

Servei molt amable i atent per part de tot l'equip, dirigit per la Roser, que ens va xiuxiuejant pausadament i amb un etern somriure els noms dels plats. Menú degustació per 60 €, carta, i un atractiu menú del dia a 15 €.

Philippe Regol

Aquí pots trobar totes les crítiques de Philippe Regol

ARXIVAT A:
Gastronomia