Un restaurant caníbal a Berlín

L'hortalissa d'estiu: l'albergínia

Tot i que la trobem durant tot l'any, des de finals de maig fins a l'octubre és quan és més bona
Toni Massanés
TEMA:
Gastronomia
L'hortalissa d'estiu: l'albergínia

L'albergínia pertany a la família de les solanàcies, com el tomàquet, la patata i el pebrot. És originària de zones tropicals i subtropicals asiàtiques i des de molt antic (2000 aC) es cultivava a l'Índia, Birmània i la Xina. A l'edat mitjana va entrar a la península Ibèrica i Turquia des d'Egipte, i posteriorment es va estendre pel Mediterrani i a la resta d'Europa. No es va popularitzar a França fins ben bé el segle XVII.

Les primeres varietats cultivades a Europa segurament eren blanques, petites i en forma d'ou; per això el seu nom anglès, "eggplant", vol dir "planta d'ou". Actualment les varietats d'albergínia tenen formes i colors diversos. N'hi ha varietats de cicle curt, que són de la mida d'un ou de gallina, i que s'adapten millor als climes freds gràcies al seu curt període de cultiu. Algunes varietats: llarga de Menorca, blanca (que es veu molt poc), de metro, llisa o ratllada, de pell fosca i morada, etc.

 

Què ens aporten nutricionalment parlant?

Són molt sanes, la major part de l'albergínia és aigua (un 94%) i la seva aportació energètica és més aviat pobra (22 kcal / 100 g). Aporta fibra, especialment si la consumim amb pell. Principalment aporta potassi, però també fòsfor, calci, magnesi, seleni i ferro. És com una esponja.

 

Com la podem cuinem?

  • Fregides (prèviament passades per farina), tot i que absorbeixen molt d'oli!
  • Farcides de carn picada, formatge, etc
  • En podem fer canelons vegetals

 

A casa nostra sovint apareix a les receptes barrejada  amb altres ingredients com ara:   

  • Escalivada
  • Samfaina
  • Tombet mallorquí (la versió mallorquina de la samfaina)

 

Pots consultar aquí altres articles de Toni Massanés

ARXIVAT A:
Gastronomia