L'empanada, la primera conserva de la història

Les empanades són tendència i són molt els establiments que cada cop en serveixen més. S'estan globalitzant com un dels estàndards culinaris representatius de certs països (com ho seria la pizza d'Itàlia en les grans cadenes de menjar a domicili). En el cas de les empanades, podríem trobar la representació sobretot de l'Argentina. Aquí també en sabem fer! Són molt bones, per exemple, les empanades argentines que fan els de Kuk, de pasta fresca artesana i que duen a domicili per només dos euros la unitat. Però certament d'empanades no només en fan els argentins. Hi ha panades, panadons, coques, pizzes, calzone, crestes, pies... bàsicament pasta de farina/pa amb greix i sal que embolica un farciment (d'aquí el nom, en-pa, i també paté i en crôute), podríem trobar alguna versió d'aquesta preparació arreu. L'origen de les empanades és molt antic Les empanades són d'origen molt antic i alhora són globals. Ens hem de remuntar ben bé fins a l'època medieval o inclús abans. De fet, una de les receptes més velles que es conserven, escrites amb caràcters cuneïformes en unes tauletes babilònies de fa prop de 4.000 anys, explica com fer una mena de panada farcida de colomins. Si parlem del nostre territori, ja trobem panades en els primers receptaris medievals. Fins i tot tenim testimonis, per les actes dels interrogatoris fets per la Inquisició als càtars, d'un sopar a Sant Mateu del Maestrat a començaments del segle XIV amb el famós Guillem de Belibasta, l'últim perfecte càtar condemnat per la Inquisició, on s'hi van cuinar dues panades de llobarro. Tenim un país ben empanat Les empanades són una mena de conserva avant la lettre que permetia endur-se-les i guardar-les (i després et menjaves la "llauna"). Tot ben sostenible. I en format més gran, tenim la coca de tonyina d'Alacant o les fantàstiques -quan estan ben fetes- empanades gallegues. Si voleu aprendre a fer empanades aquest cap de setmana podeu anar a Món Sant Benet, on s'hi fa la festa Alícia't, amb prop de dues-centes activitats i tallers. I a banda d'empanades, què tenim ara de temporada? De peix: maire, llucet de bou, pop, escamarlà de platja, moll, musclo, llobarro, llises, popet, gamba, galera i no oblidem el bacallà i la sardina salada. Del rebost: ous, llegum i fruits secs. I de l'hort: a més d'espinacs, faves, pèsols, tirabecs, api, all, bledes, col, bròquil, coliflor, espinacs, carxofes, alls tendres, endívies, xirivies, espàrrecs, pastanagues, enciam, raves, remolatxa, julivert. Les ultimíssimes mandarines, pomes i peres, taronges tardanes i maduixes.

L'empanada, la primera conserva de la història

Les botigues i establiments d'empanades estan proliferant cada cop més. Les més famoses són les argentines però a Catalunya ja existien a l'època medieval