Un restaurant caníbal a Berlín

L'ambient d'un "bistrot" parisenc, en ple Raval de Barcelona

Bar Leopoldo conserva l'essència d'una casa de menjars de tota la vida
Philippe Regol
TEMA:
Gastronomia
L'ambient d'un "bistrot" parisenc, en ple Raval de Barcelona
Romain Fornell vol retrobar els temps passats

Casa Leopoldo va obrir les portes l'any 1929, però es va donar a conèixer durant més de 40 anys gràcies a la seva penúltima propietària, Rosa Gil, que va saber transformar-la en la taverna més emblemàtica de Ciutat Vella, o almenys del que es deia abans "barri xino".

Malgrat la pobresa de la zona, allà hi acudia la flor i nata de la burgesia catalana, que hi anava a sopar tot sovint, sobretot les nits de Liceu (el local és a tocar). Aquesta mítica casa del Raval va ser també el centre de reunió, als anys 70, d'una part de la intel·lectualitat representada per l'escriptor Vázquez Montalbán, i l'escenari de més d'una de les seves novel·les "carvallesques".

Però, paradoxalment, després de la remodelació de la Rambla del Raval i de l'aparició de nous hotels moderns com ara el Barceló Raval, aquest restaurant va començar a decaure, fins que van agafar les regnes del negoci els empresaris de la cuina Romain Fornell i Òscar Manresa.

Van restaurar magníficament el local respectant els salons amb les seves precioses rajoles, i fins i tot els quadres penjats, que representen personatges antics, escriptors i toreros (aquests últims una mica desfasats a la Catalunya feliçment antitaurina, però això ho hem d'entendre en el context d'un petit museu, i respectar el que va ser: un petit santuari dedicat a una antiga parella de l'anterior propietària).

Aquest estiu, Romain Fornell va pensar que potser s'havia de fer alguna cosa més per retrobar l'ambient de temps passats sense renunciar a l'ànima de la casa. Canviar, si bé no tot, almenys algunes coses, perquè tot segueixi igual, com diria Lampedusa. Va demanar ajuda a Rafa Peña, l'exitós cuiner del Bar Gresca, que ha aconseguit transmetre al seu negoci del carrer Provença un ambient de taverna actual de debò, però amb tradició.

L'altra nit ja era la tercera visita que feia al Bar Leopoldo i es pot dir que s'hi respirava un aire de bulliciós "bistrot" parisenc concorregut. Ara hi trobem taules de marbre, però amb tovalló de drap! I es pot gaudir d'una petita barra amb seients confortables, per a la gent que vol més informalitat encara. Un bar, com el seu nom indica ara.

Es conserven la cua de bou, l'arròs del senyoret i l'esqueixada, però en Rafa hi va afegir bolets de temporada, un plat de porros fondants amb un deliciós i untuós brou de pollastre, una esplèndida bullabessa de rogers i escórpora (gairebé un suquet), uns calamars farcits perfectes amb un sofregit de campionat, o bé un garrí cruixent i melós per fer salivar a totes hores. Recomano també les mongetes del ganxet amb botifarró: només 9 € de suculència.

Com a postres hi trobem unes creps Suzette que l'Olivier, el maître del lloc, prepara directament davant la taula, i això no té preu! Bé, sí, 9 €. Però a París en valdria 15 i segur que no serien millors. 

I un flam extraordinari

Una preparació que es remunta a l'edat mitjana, que es va escampar arreu del món i que ara, de cop, s'ha tornat tendència. Es pot dir que abans els flams es feien d'una manera tradicional, amb ous sencers, llet, sucre i poca cosa més. Ara potser es busca posar-hi més ous, per donar més untuositat, també nata i fins i tot llet concentrada. Això fa que els flams ara no tinguin aquesta textura de gelatina. Per exemple, aquest flam del Bar Leopoldo porta una mica de llet condensada que fa que tingui una textura extraordinària. Penso que aquest any deixarem de parlar una mica de pastissos de formatge per exaltar els flams més cremosos.

Les racions del Bar Leopoldo no són enormes i cal demanar almenys 3 o 4 plats per quedar satisfet, però tant la qualitat dels productes com la impecable execució s'ho mereixen. L'excel·lència té un preu, i ara, sí o sí, caldrà mantenir aquest bon nivell!

Un altre avantatge: està obert cada dia!

ARXIVAT A:
Gastronomia