Un restaurant caníbal a Berlín

La xirimoia, la fruita de la controvèrsia

Una fruita amb forma de cor, que té seguidors molt fidels però que també genera grans reticències. O agrada o no, no hi ha terme mitjà
Toni Massanés
TEMA:
Gastronomia
La xirimoia, la fruita de la controvèrsia

La xirimoia és una fruita curiosa. Té forma de cor i la seva pell, de color verd i dura, recorda la d'un rèptil. A l'interior conté una carn blanquinosa, amb diversos pinyols de color negre. Es consumeix justament la polpa blanca, dolça i molt aromàtica.

Una explosió d'aromes

La xirimoia és especialment valorada a Xile. El gust de la polpa és una mica semblant al del plàtan, però molt més suau, i la textura pot fer pensar en la pera. Es pren sobretot crua, encara que algunes persones se la mengen partint-la per la meitat i amb ajuda d'una cullera. També s'utilitza en melmelades, batuts o gelats.

Podem trobar-ne de diferents varietats: Fino de Jete, Campas, Pacica, Bonita, Impresa, Mammillata, Tuberculata, Umbonata. La seva temporada oscil·la entre setembre i gener. El català 'xirimoia' prové d'una paraula de l'idioma quítxua que significa "llavors fredes", una referència al fet que la planta creixia en llocs elevats i freds on altres plantes tropicals ja no es podien conrear.

 

El menjar blanc de les Amèriques

La xirimoia és una de les fruites exòtiques que fa més temps que està entre nosaltres, però no té la fama, per exemple, del mango i l'alvocat. La xirimoia ha estat més discreta... i de moment no hi ha hagut la moda de menjar xirimoia. El xirimoier o pomera d'Índies (Annona cherimola) és un petit arbre conreat pel seu fruit.

La xirimoia és originària de l'Amèrica tropical, els Andes peruans i les muntanyes de l'Equador, encara que alguns autors hi inclouen també la zona andina de Xile i Colòmbia. Des de la seva zona d'origen es va estendre per l'Amèrica Central i després pel Carib, les Açores, les Canàries, Madeira, Àfrica i diferents països Mediterranis i asiàtics. Els colonitzadors espanyols la van anomenar menjar blanc.

La delicadesa de la xirimoia

La xirimoia és molt dolça. El que sí que és veritat és que s'ha de menjar al punt, ni massa madura ni massa dura... És una fruita molt delicada. Trobar-li el punt just de maduresa no és fàcil. Fixeu-vos en el tacte i l'aparença: que no sigui massa tova i que el verd no tingui gaires tasques negres. I davant el dubte pregunteu al vostre botiguer de referència.

La xirimoia és molt interessant perquè és molt completa. Per exemple, ajuda a tenir una millor digestió. Però també com la majoria de fruites és rica en sucres simples, vitamina C i potassi. A més a més conté fòsfor, calci i molta fibra. La seva riquesa en potassi pot ser interessant per persones amb retenció de líquids i el seu contingut en fibra pot afavorir el moviment intestinal.

 

Què hi ha al mercat?

A la llista de compra d'aquests dies de novembre no hi pot faltar la pera, la poma, el codony, la mandarina, la taronja, la llimona i el caqui. De verdures és un bon moment per comprar bledes, carbassa, enciam, tomàquet, porro, espinacs, pastanaga, escarola, col, bròquil, carxofa, xampinyó i nap.

I si passem davant una peixateria podem buscar besuc, orada, llobarro, mero o anfós, palomida, salmó, moll, truita, escopinyes, gambot, escamarlà i gamba vermella.

I el Bernat des del mon Sant Benet ens recorda que és el moment dels espinacs, les bledes, les cols i els enciams. I també de l'escarola, que comença a créixer a finals d'estiu i principis de tardor per quedar-se quieta a l'hivern i espigar-se a la primavera.

ARXIVAT A:
Gastronomia