La sopa, l'invent mil·lenari que mai hauria de passar de moda

No sé quin és l'últim cop que vau cuinar una sopa, que la vau posar enmig de la taula i la vau servir en plat fondo als vostres convidats o als de casa. La sopa és un plat en majúscules, és una elaboració que conté milers de receptes diferents. La majoria ens porten records de mares o àvies, i per això la sopa fa caliu, fa casa, convida al recolliment i és tan reconfortant. I també potser per això la sopa té tots els números de convertir-se en una de les elaboracions tendència aquest hivern. Si fos així, quina gran notícia!! "Sopes", un llibre que en reivindica el valor Un dels responsables que això passi (creuem dits!) és "Sopes", publicat fa poc i editat per la Fundació Alícia i l'editorial Planeta Gastro. És un llibre majúscul que tinc la sensació que es convertirà en un clàssic i que ja d'entrada té una virtut innegable: en fullejar-lo t'agafen unes ganes boges de cuinar una sopa. Marc Puig-Pey, la ment pensant darrere el llibre "Sopes" i el cuiner titular de la Fundació Alícia, després d'haver passat per elBulli Conté 80 receptes, però és molt més que un receptari: hi trobareu la història de la sopa, fareu la volta al món en diferents sopes, i tindreu les normes bàsiques per cuinar-les amb èxit: ingredients, processos, estris, errades i com posar-hi remei. Sopa torrada amb pilotilles, del llibre 'Sopes' de la Fundació Alícia i Planeta Gastro (Becky Lawton) Sobretot a l'hivern, busquem plats reconstituents que ens facin sentir bé, que ens escalfin el cos i l'ànima i que siguin nutritius alhora que econòmics. El teletreball també aporta un punt a favor: l'olla bull durant el matí i a l'hora de dinar tenim llesta la sopa, que menjarem a la taula de casa i no l'haurem de posar en cap tàper. Sopa cremosa de llenties, del llibre "Sopes" de la Fundació Alícia i Planeta Gastro (Becky Lawton ) De què depèn que es converteixi en tendència? A la Fundació Alícia tenen el seu Observatori Permanent de Tendències Alimentàries (OPTAlícia) per entendre per què han estat de moda el gintònic, la quinoa, l'all negre, el kale, la xia, els sucs verds, el guacamole i potser, en un futur, les sopes! Ens expliquen des de la Fundació Alícia que és tot un cicle: "Al principi només uns pocs, els 'coolhunters' de la manduca, descobreixen en les zones més calentes del planeta aquelles novetats que seran referents. De seguida els batejats com a 'early adopters' i els més 'trendies' els imiten. "Amb el temps la influència s'expandirà descendint del vèrtex a la base i, anys després, quan els pioners ja estaran descobrint la següent novetat, serà el moment en què tindrà més presència a tot el mon." Llegint "Sopes" te n'adones de com de meravellós és aquest invent: una olla i uns elements sòlids que es cuinen a dins d'un líquid. Llegim que la primera, al paleolític, va ser una sopa de pedres. I des de llavors fins avui les comptem per centenars. Sopa agrepicant amb gambetes, del llibre "Sopes" de la Fundació Alícia i Planeta Gastro (Becky Lawton ) Fins i tot elBulli es va fer famós per la seva "The soup", una sopa de lletres freda i calenta. Precisament a elBulli va treballar durant 17 anys Marc Puig-Pey, la ment pensant darrere el llibre "Sopes" i cuiner titular de la Fundació Alícia. El Marc m'explica que la grandesa de la sopa és que "és un calaix de sastre i és molt polivalent". "Pot ser freda o calenta, pot contenir tots els grups d'aliments: carn, peix, arròs, pasta, lleguma. Pot ser barata i no per això menys saborosa". Sembla que en la sopa tot son beneficis i que, amb permís de la Mafalda, ve de gust a tothom. Algú potser parlarà de l'inconvenient del temps, perquè s'associa aquest xup-xup a llargues coccions. En aquest món ràpid on vivim no hi ha temps per cuinar un plat de cullera. Marc Puig-Pey s'encarrega de desmentir-ho: "Es poden fer sopes boníssimes, senzilles i ràpides en 20 minuts o mitja hora. I si alguna vegada, per falta de temps, necessiten comprar un brou ja fet, doncs no passa res!" Cada cultura, una sopa Sopa cremosa de pollastre amb curri, del llibre "Sopes" de la Fundació Alícia i Planeta Gastro (Becky Lawton ) Totes les cultures tenen les seves sopes, i totes són significatives culturalment parlant: la harira del Marroc, la sopa de ceba francesa, el gaspatxo andalús, el miso japonès, el minestrone italià, el pho tailandès, la nostra escudella. I fins i tot un, el ramen, s'ha convertit en tendència a casa nostra. La gent fins i tot fa cues per menjar-ne i xarrupar! Poc fotogèniques Si les sopes s'acaben convertint en la tendència de moda aquest hivern, hauran de lluitar contra la tirania de les xarxes socials. Si les heu de fotografiar i penjar a les xarxes, tindreu problemes per fer una bona foto. Generalment són poc fotogèniques. Les del llibre les ha fet l'excel·lent fotògrafa Becky Lawton, per això surten totes meravelloses. Sopa de xocolata amarga, del llibre "Sopes" de la Fundació Alícia i Planeta Gastro (Becky Lawton) Com reconeix el Marc Puig-Pey, "les sopes sempre hi han estat però no han tingut el protagonisme que es mereixen". Esperem que ara els arribi el reconeixement merescut. Això voldrà dir que les tornem a cuinar i que ens fan sentir millor, més a prop dels nostres i més reconfortats. Benvinguda sigui la revolució sopera!

La sopa, l'invent mil·lenari que mai hauria de passar de moda

Reivindiquem el valor d'aquest plat ancestral que àvies, besàvies i mares ens han cuinat des de petits i que ens ha escalfat no només el cos sinó també l'ànima