Guerra d'Ucraïna i inflació: una bomba de rellotgeria al nostre cistell de la compra

Primer va ser la pandèmia, després la guerra d'Ucraïna i, amb la guerra, la inflació. El sistema de subministrament global d'aliments que coneixíem fins ara ha saltat pels aires. Les xifres ho diuen tot: Ucraïna és el primer exportador del món d'oli de gira-sol i el segon de cereals; proporciona més de la meitat de les importacions de blat de moro de la Unió Europea, al voltant d'una cinquena part del blat tou, i gairebé la quarta part de l'oli vegetal. Matèries primeres que estan aturades i no surten del país. Collita de blat en un camp de prop de Khàrkiv, aquest estiu (EFE / Sergey Kozlov) Rússia, com ja ha passat altres vegades a la història, està utilitzant el menjar d'Ucraïna com a arma de guerra. I no només això, també està fent servir el que es necessita per conrear els aliments: els fertilitzants. Rússia és el principal exportador mundial de fertilitzants, amb un 15% del subministrament total. Davant aquesta situació no és d'estranyar que el Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides pronostiqui que aquest any 2022 serà "un any de fam catastròfica". Johanna Mendelson és una gran experta en política internacional i resolució de conflictes. Ha estat assessora del govern dels Estats Units, de les Nacions Unides i del Banc Mundial; i se la considera una de les veus més autoritzades del moviment mundial de la gastronomia social: "Sí, serà un any de fam catastròfica. Els països que més patiran son el continent africà, el Pròxim Orient i el Líban. Al principi de la guerra el patiment era que no es produís blat, ara el problema és que el blat pugui sortir d'Ucraïna. Encara que ara acabés la guerra, has de refer totes aquestes pèrdues." De fet, molt poques companyies controlen el mercat del gra al món. Hi ha només 5 grans companyies de gra i, tal com apunta Mendelson a "Un restaurant caníbal a Berlín", és amb elles que hem d'establir un diàleg per veure com diversifiquem la cadena de subministrament. Globalització versus glocalització Quatre de cada cinc persones viuen en països que depenen de la importació per satisfer la seva demanda nacional d'aliments. Per això, el mal funcionament de les cadenes de subministrament global ho fa col·lapsar tot. El sistema és fort quan funciona, i la majoria de supòsits que s'havien fet sobre els beneficis de la globalització s'han fet miques. Una dona recull gra en un camp de refugiats a Etiòpia (Reuters / World Food Programme) Quan es pensa en solucions, Johanna Mendelson apunta a la GLOCALITZACIÓ, un concepte amb què, segons ella, hi ha un gran acord en les oficines de desenvolupament arreu del món: "La intenció és que el menjar no hagi de viatjar tan lluny i els aliments puguin ser emmagatzemats en diferents parts del món. El menjar que ve d'Ucraïna no hauria de viatjar fins a la Banya d'Àfrica. La GLOCALITZACIÓ també vol dir que hi haurà moltes inversions en agricultura, sobretot a la regió subsahariana. El repte més important que afrontem és treballar per crear un millor sistema d'agricultura local." Inflació: el mal més temut L'altra paraula maleïda d'aquesta tardor és la inflació, causada pels costos de l'energia i l'escassetat de productes bàsics en el mercat global. Els preus dels aliments s'ha encarit en conjunt un 12 per cent en un any a Catalunya. L'OCU (l'Organització de Consumidors i Usuaris) recull que el 90% dels aliments han pujat de preu aquest any, una dada reveladora que constata que tot és més car. De fet, la mateixa organització calcula que a escala familiar, hi ha un sobrecost de més de 830 euros en la despesa anual dedicada a l'alimentació. Per fer front a aquesta situació sense precedents i extraordinària, una de les solucions del govern espanyol passa per animar les grans superfícies a fer un cistell de productes bàsics a un preu assequible. Un dels primers a fer la seva proposta ha estat Carrefour, que ja ha rebut una allau de crítiques perquè el seu cistell a 30 euros inclou productes com suc i te de bric, mandonguilles precuinades, xocolata blanca... Toni Massanés és director de la Fundació Alícia i col·laborador habitual del restaurant caníbal: "Tot dependrà dels cistells que es proposin. Han d'estar basats en productes frescos i no en ultraprocessats. Potser la millor proposta seria donar directament un xec per comprar aliments." En alguns casos s'ha vist que aquests cistells responen més a una necessitat de col·locar promocions de productes de la cadena que no pas a la voluntat d'ajudar la gent a menjar millor. A l'altre costat de la balança hi ha els paradistes de mercat i els propietaris del petit i mitjà comerç, que es pregunten on queda la promoció del menjar de proximitat i de temporada o la cura pels productors i per la nostra pròpia salut.

Guerra d'Ucraïna i inflació: una bomba de rellotgeria al nostre cistell de la compra

El Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides pronostica que aquest 2022 serà "un any de fam catastròfica"