Segurament recordeu una de les campanyes més sonades de la multinacional McDonald's amb la cantant Aitana com a protagonista. Gairebé tothom sap què és un McAitana, encara que no l'hagi tastat. La paradoxa ridícula del cas és que la mateixa Aitana no se'l pot menjar perquè és celíaca. McAitana (McDonald's) Ella no és l'única famosa que ha signat contracte amb la indústria alimentària a canvi d'un bon grapat de calés. Altres greatest hits són: Lay's i Messi, Pepsi i Beyoncé, Burger King i Carmen Lomana, Activia i Shakira... Segons Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, caldria fer una reflexió profunda: "Els mitjans hauríem de fer famosos els interessants i no pas interessants els famosos." Fa unes setmanes es va celebrar a Menorca el I Congrés de Periodisme Gastronòmic, organitzat per l'Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de les Illes Balears, on Massanés va poder reflexionar sobre aquesta idea: "Els famosos influeixen en el que ens agrada i en el que mengem, però no està clar que en siguem gaire conscients!" I afegia que en algun moment hem passat de fer més cas dels que més en sabien (experts, savis, autoritats) a fer cas dels famosos pel sol fet de ser-ho. Què demostren els estudis? Un estudi fet per la Universitat de Liverpool i publicat a la revista "The Journal of Pediatrics" l'any 2013 ja evidenciava que els personatges públics famosos poden influir en la qualitat de l'alimentació de la població i sobretot en els nens (els més vulnerables). Potser per això, i enmig d'un augment preocupant de l'obesitat infantil, el Ministeri de Consum regularà la publicitat en horari infantil de productes carregats de sucre i sal.   Un altre estudi, d'aquest 2022, realitzat per la Universitat de Medicina de Viena (Àustria) constata que el 75% de les publicacions d'influencers sobre aliments ho són de productes no saludables. "Com podem esperar que els nostres nens mengin de manera saludable quan el contingut de les xarxes socials està esbiaixat per promoure aliments amb alt contingut de greix, sal i sucre?", es pregunten els investigadors. (Canva) També es fan estudis de campanyes per fomentar una alimentació saludable, però... tenen el mateix impacte que les que anuncien gelats, galetes, refrescos o hamburgueses? El 2019 l'Acadèmia Americana de Pediatria va demostrar que el màrqueting per part d'influencers i famosos sobre aliments poc saludables n'augmentava la ingesta immediata per part dels nens, mentre que la promoció d'aliments saludables no tenia aquest efecte.   L'opinió dels prescriptors professionals Amb tota aquesta allau que constantment rebem via xarxes socials i plataformes, moltes vegades els mitjans convencionals tendim a donar veu a aquestes campanyes. Els periodistes gastronòmics hem de ser conscients també de la nostra influència a l'hora de decidir a què i a qui donem veu... quin és el nostre paper en la societat? Estem venuts als grans restaurants i grans empreses? Com conviu la nostra professió amb youtubers, instagramers i influencers? (Canva) Periodistes d'arreu es van trobar a Menorca en aquest I Congrés de Periodisme Gastronòmic amb el bon propòsit final d'elaborar la Declaració Ètica Menorca 2022, que recollirà els principis ètics de l'ofici. A l'espera d'aquesta declaració, aquí us deixo algunes veus que vaig poder recollir en aquesta trobada, i que no només haurien de fer reflexionar els mateixos periodistes sinó també (i sobretot) els lectors i els oients, ja que al cap i a la fi sou vosaltres els que acabeu triant a qui llegiu i a qui escolteu. Carlos G. Cano, periodista gastronòmic a la Cadena Ser: "No podem estar sempre rient les gràcies de la gastronomia. Més enllà de parlar de bons restaurants i de productes que són boníssims, el periodisme gastronòmic també ha de ser un periodisme de denúncia." Julia Pérez Lozano, de Madrid, periodista i directora del portal "Gastroactitud": "A mi m'és igual el que pensi el cuiner de torn. Ja em poden convidar als seus restaurants, que això no canviarà la meva percepció sobre el que estic menjant. Però sí que hi ha comunicadors que tenen influència de cuiners i agències de comunicació, i la seva credibilitat pot quedar en entredit." Stéphane Méjanès, periodista gastronòmic independent a França. Plume d'Or 2019: "Els periodistes gastronòmics hem de competir amb youtubers, instagramers, influencers... i moltes vegades ells són més influents que jo perquè tenen molts seguidors. No hem de rebutjar-los, hem de veure què fan perquè moltes vegades els periodistes estem desconnectats de la gent comuna!" Jose Carlos Capel, crític gastronòmic a El País: "La crítica com s'entenia fins ara està desapareixent. Molta gent fa de crític ara mateix. Això sí, val a dir que cap crític gastronòmic té la capacitat de tancar un restaurant. Els restaurants els sentencia la gent que els visita." Carmen Alcaraz del Blanco, periodista gastronòmica, directora de "Hule y mantel": "Sé que sembla que tot el dia els periodistes gastronòmics estem menjat i bevent i 'living la vida loca'. Però no, estem a les redaccions o viatjant. I la nostra és una feina mal pagada." Wendy Barrie, escriptora gastronòmica escocesa i activista del menjar, directora de Scottish Food Guide: "Hem de reconèixer que moltes vegades la pressa dels mitjans fa que acabem publicant una mena de copia-enganxa de les notes de premsa, i això es veu d'una hora lluny! Si no experimentes les coses per tu mateix, no hauries d'escriure sobre el tema." Trinitat Gilbert, periodista especialitzada en gastronomia i salut al diari Ara: "Qui es pensi que ens passem el dia menjant i bevent gratis, s'equivoca. Ara mateix tenim una funció bàsica: quan anem a comprar estem prenent una decisió ètica." Jorge Guitián, de Galícia, historiador de l'art especialitzat en crítica, escriu sobre gastronomia des del 2004: "Els mals del periodisme gastronòmic són tots els interessos que es mouen al voltant de la gastronomia com a negoci. Les condicions laborals no ajuden a generar un entorn independent, lliure, i plural."