És temps de cireres!

La cirera: la fruita per excel·lència dels pícnics Com diu la popular cançó francesa J'aimerai toujours le temps des cerises. Aquesta fruita ja és maca abans de néixer, quan encara, essent una flor, aconsegueix vestir l'arbre de núvia. Sakura en japonès: una de les cultures d'estètica més sàvia, la japonesa, dedica tota una festa a contemplar-la així: el Hanami. A Catalunya hi ha festes dedicades a aquest producte Les festes que hi dediquem els catalans, sobretot al Baix Llobregat i al Vallespir, són més tardanes que al Japó, quan els cirerers ja estan tacats amb mil gotes de sang. Quan el color i la dolçor i l'acidesa s'alien per crear perles de plaer gastronòmic. Són gairebé un vici... no us ha passat mai de voler tastar-les just quan comença la temporada i potser encara no està en la seva total esplendor de dolçor? Cal saber esperar. La paciència és sàvia! El conreu de cireres es concentra principalment al Baix Llobregat, però no és l'única zona on se'n fan Segons la Gastroteca a Catalunya la principal comarca productora d'aquests robins de fruita és el Baix Llobregat, on produeixen la meitat de cireres de Catalunya. Amb un bon grapat de famílies que es dedica al cultiu d'aquesta fruita, sobretot a les zones muntanyoses de la comarca. La població de Sant Climent de Llobregat, fins i tot, va rebre el nom de Cirerer del Llobregat durant la primera meitat del segle XX. Alguns productors han apostat per un cultiu ecològic per donar resposta al consumidor que cerca productes diferenciats i produïts amb la garantia i qualitat controlada. A banda de les del Baix Llobregat també tenim les cireres d'en Roca, conreu típic de tot el terme d'Arenys de Munt, i amb una varietat introduïda al municipi a finals del segle XIX des de l'Empordà per dos germans minaires que es deien Roca de cognom i que hi havien anat a treballar. I no podem deixar-nos tampoc les cireres de la Ribera de l'Ebre, amb una important presència a les zones de conreu de la comarca, concretament prop de 500 hectàrees cultivades. Durant la dècada del 1960, i amb la modernització de l'agricultura, es van desenvolupar grans plantacions de cirerers, anteriorment associades a la fructicultura de subsistència, i es va convertir en un conreu molt dinàmic a la zona. La cirera, crua és com més bona és Hem d'acostumar-nos a menjar la fruita tal com és, perquè és de les poques coses que podem menjar tal com la collim de l'arbre i sense cuinar-la gens. Però se'n poden fer fins i tot licors, com el Kirsch, un destil·lat (Kirsche vol dir cirera en alemany). Pot ser que encara en tingueu alguna ampolla a casa perquè abans aquí s'aromatitzava la pinya natural amb Kirsch, però el licor és típic de cap a la zona de Suïssa, Alsàcia i Alemanya, per això se'n pot posar a la fondue i en du el pastís de la Selva Negra, que també du melmelada de cireres i cireres. Un altre pastís famós amb cireres és el clafotís occità, que és com un flam amb una mica de farina. Aquí, cap al Camp de Tarragona i al baix Maestrat, fem coques de cirera, amb base de pa o brioix, o bé cocs. També se'n pot fer gaspatxo, de les cireres... boníssim i molt refrescant. Hi podeu afegir una mica de formatge fresc i cireres desossades i queda molt bo. De fet, formatge amb cireres hi diu d'allò tant. I si es comencen a passar, en podem fer salsa, coulis, o melmelada, o vinagre per les amanides. Què ens aporten, nutricionalment parlant Són riques en fructosa i aporten quantitats significatives de fibra que ajuden el trànsit intestinal. El que realment en destaca són els polifenols, excel·lents antioxidants, i els nivells de potassi, mineral necessari per a la transmissió de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular així com també regula l'aigua dins i fora de les cèl·lules del nostre organisme. En menor proporció destacar la vitamina C, també antioxidant. Boníssimes i plenes de minerals! Aquest cap de setmana podeu visitar diverses fires del Baix Llobregat: a Santa Coloma de Cervelló, a Torrelles de Llobregat i al Papiol, dedicades a aquest producte: la cirera Què hem de comprar i cuinar de temporada De les nostres costes: rogers, musclos, sardina, llenguados, algun llobregant, peix de roca i cargols punxencs, gamba vermella, escamarlans i tonyina, si mal no recordo. També hi havien orades, llobarros i remols empetxinats de piscifactoria, no recordo d'on venien. A l'hort, maduixes, albercocs, nespres, bledes, encara alguna darrera carxofa d'interior, all tendre, carabassó, endívia, mongeta tendra, patates primerenques, pastanagues delicioses, ceba tendra, espàrrecs, raves, menta, julivert, enciam i cargols que se'l mengen. Plantes silvestres, si la collim ben protegits amb guants podem recollir l'ortiga per cuinar-la com els espinacs. Ara és quan és més tendre i també més saludable que a la tardor. Consulta tots els articles de Toni Massanés, director de la Fundació Alícia

És temps de cireres!

A més de bones, estan plenes de minerals. Són excel·lents antioxidants i aporten quantitats significatives de fibra que ajuden el trànsit intestinal