Un restaurant caníbal a Berlín

Es pot viure sense xocolata?

És un aliment amb un gran poder antioxidant, per això els experts recomanen prendre uns 20 grams de cacau al dia
Toni Massanés, Fundació Alícia Actualitzat
TEMA:
Gastronomia
Es pot viure sense xocolata?

Es pot viure sense xocolata?

Trobaríem algú a qui no agrada la xocolata però ens costaria! Fins i tot alguns admeten que hi estan enganxats!

Des del primer moment hi va haver científics i moralistes que afirmaven que la xocolata era addictiva. Però sempre se li han atorgat valors medicinals. Cal destacar que la xocolata és tan bona que fa molt de temps que ja la considerem un medicament.

Per exemple, el 1854, quan a Catalunya es va declarar una epidèmia de còlera, una impremta de Vic va publicar un full amb el remei, anomenat Recepta meravellosa, a base de cacau, aigua, mantega de cacau i sucre... Era xocolata desfeta!

Anem als orígens: Cristòfol Colom!

El 1502, Colom, durant el quart viatge, ja va trobar uns indis que feien servir la llavor de cacau com a moneda, pràctica de fet, habitual per tota la zona -perquè veieu el valor que ja se li atribuïa-, però no en va fer massa cas.

Els que de veritat es van adonar de la importància del cacau per als mesoamericans van ser els de l'expedició mexicana.

La xocolata que prenien originalment els asteques era una beguda amargant i extremadament escumosa perquè estava molt batuda. Es preparava amb cacau, bitxo i altres aromes i espècies americanes, entre elles una que acabaria fent-se molt famosa: la vainilla.

De vegades s'espessia amb farina de blat de moro per fer una preparació de les anomenades atoles, que encara avui es prenen a Mèxic. Sovint també s'endolcia amb mel.

La xocolata és poderosa, tot i que a casa nostra no la vam començar a apreciar fins al s. XVI

A finals del s. XVI, la beguda es va començar a posar de moda, primer entre els ambients nobles i eclesiàstics, i cada cop més per a tot. Els regnes d'Espanya feien olor de xocolata desfeta, va ser una bogeria. Encara ho veiem a cavall del XVIII i XIX amb el baró de Maldà, que n'era un voraç consumidor.

 

 

Cuinem amb xocolata!

De fet, encara avui aquesta olor segueix present en alguns plats típics, per exemple, de Lloret de Mar. En aquest cas, s'afegeix a la picada. És a dir, s'hi posa una presa amb la resta d'ingredients de la picada i s'elabora.

En aquesta població el comerç amb Amèrica va ser molt important. Un dels productes amb què comerciaven i que arribava en vaixell era la xocolata. En el seu temps trobem comerciants i elaboradors d'aquest producte al mateix municipi.

Primer ens la vam menjar líquida i després solida, amb pa (potser amb oli i un polsim de sal) o amb coca. Però no deixem de fer servir la xocolata a les picades com feien els "americanos" de Lloret i tota la costa, per cuinar la llagosta o altres cuques, per als popets guisats, també per als civets de caça o per a l'aviram.

Fer servir el refinament de la xocolata en plats salats ens singularitza i agermana -a través del "mole"- amb l'extraordinària cuina mexicana, que ens la va regalar.

Què ens aporta nutricionalment la xocolata

La xocolata és un producte amb un valor energètic elevat. En funció del contingut de cacau, tindrà una proporció de sucres més o menys gran, de manera que el seu valor energètic i nutricional també variarà.

És també una font important de minerals com ara magnesi, fòsfor, ferro i zinc. Cal destacar el seu poder antioxidant, ja que conté una important quantitat de polifenols.

Els experts recomanen prendre uns 20 grams de xocolata negra a partir d'un 70% (va, posem un 80%) de cacau al dia, gràcies a les seves propietats beneficioses per a la salut.

Què hem de menjar, comprar i cuinar aquests dies  

De peix: potser trobarem maire, llucet de bou, pop, escamarlà de platja, roger/moll, oblada, bonítol, sarg, escorpores, lluerna, musclo, llobarro, llises, popet, llagosta i gamba (per fer amb xocolata).

De fruites i verdures: aquest mes tenim maduixes i maduixetes de bosc, cireres, albercocs, nectarines, les primeres prunes, nespres, síndria, cogombre, patata, espàrrecs, pastanagues, raves, remolatxa, enciam, julivert, menta...

L'apunt d'en Bernat, l'expert

El mes de juny, sobretot a la Catalunya interior, és un mes de transició on els cultius d'estiu tan esperats van arribant en comptagotes. Per una banda tenim el tomàquet, que si bé als hivernacles del litoral ja en cullen, el d'exterior a la costa acostuma a arribar pels volts de Sant Joan.

El carbassó, en canvi, ja es cull arreu, fins i tot a l'interior ja es cullen els primers. Remarco el carbassó perquè és un producte molt versàtil que trobem durant tot l'any i la majoria de persones desconeixen la seva temporalitat.

Mongeta tendra de proximitat del litoral ja se'n troba: la mongeta tendra, perquè sigui bona, ha de fer fresca, per tant, ara, del litoral, d'aquí a poc, de l'interior, i a l'estiu, del Prepirineu.

Tots els articles de Toni Massanés, director de la Fundació Alícia

ARXIVAT A:
Gastronomia