Els petits ramaders es planten: "El dimoni són les macrogranges, però el problema és el sistema"

El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha obert la caixa dels trons primer dient que havíem de menjar menys carn i després fent una crítica a les macrogranges. Els trons han vingut de tot arreu, sobretot de la classe política i també del mateix sector, que han criticat el ministre, encara que també n'hi ha que l'han defensat. Els petits productors també s'han volgut fer lloc en aquest debat i han aprofitat per reivindicar, un cop més, la ramaderia tradicional com a motor de canvi del sistema de producció càrnic. Macrogranja, intensiva, extensiva No existeix una definició oficial de macrogranja, no la trobarem enlloc. A nivell científic tampoc és una paraula que es faci servir. Fins ara era un concepte merament estadístic que ara ha sortit a l'esfera pública per descriure granges on hi ha molts animals. Sí que existeixen els conceptes d'intensiu (animals tancats en un interior), extensiu (animals que pasturen, que estan en llibertat) o semiintensiu, una combinació dels dos. A Catalunya tenim més de 28.000 explotacions ramaderes. Les explotacions extensives s'han anat reduint els últims anys. El model que guanya per golejada és l'intensiu, però per què? Francesc Reguant, president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes, considera que s'ha tendit a aquest tipus de ramaderia per eficiència: "No tenim terra per posar els animals a pasturar. Ens falta terra i ens falten recursos per alimentar la població. Som massa gent i mengem massa carn. El model de ramaderia intensiva és el més eficient, ja que permet produir carn sostenible, assequible i per a tothom. Amb la ramaderia extensiva no podríem tenir menjar per a tothom." De manera diferent opina Marta Guadalupe Rivera, doctora en Veterinària i Sociologia i professora de recerca a Ingenio, un centre d'investigació del CSIC: "Per entendre per què s'ha desenvolupat tant la ramaderia intensiva, hem d'anar una mica enrere. Està relacionat amb l'economia política. El 1994, amb l'aparició de l'Organització Mundial de Comerç, l'agricultura s'introdueix dins les negociacions internacionals de comerç. Això ho canvia tot! La conseqüència és que l'agricultura es converteix en una mercaderia més i són grans empreses les que controlen el que mengem. Guadalupe explica que a Europa no produïm soja, no perquè mediambientalment no puguem, sinó perquè als Acords de Bretton Woods, el 1944, es va pactar que els Estats Units donarien suport a Europa en la Política Agrària Comunitària (PAC) a canvi que la ramaderia europea depengués de la soja nord-americana. Una mostra més, segons la doctora en veterinària, que "la política intervé en la ramaderia intensiva des de l'inici". Per això, la Marta pensa que s'ha de promoure la ramaderia extensiva, perquè treballa amb races autòctones que formen part del territori i que han evolucionat amb el sistema. A la ramaderia intensiva les races s'han modificat genèticament per ser més productives. Petits productors, un model diferent Un exemple clar de ramaderia extensiva són els petits productors. Martina Marcet, amb la seva família, és al capdavant de Cal Roio, una finca ramadera al Berguedà on crien pollastre i vedella ecològica, especegen la carn que n'obtenen i la venen directament. Marcet creu que les macrogranges només afavoreixen augmentar el capital d'empreses càrnies: "Nosaltres hem de fer front al mateix nivell de burocràcia i controls que una gran empresa que integra centenars de ramaders en macrogranja. Necessitem una normativa específica, si no, la viabilitat és absolutament complicada i al final les perspectives de canvi són nul·les." De fet, la mateixa ramadera explica en un fil de Twitter que es plantejava deixar la ramaderia per la dificultat de les circumstàncies: Sabeu això de #niunpagèsmenys #niunapagesamenys ? Doncs jo fa dies que em plantejo plegar. Perquè amb les circumstàncies personals, sumades a les del sector en general, estic molt al límit. I té molt a veure amb les cures, amb no poder descansar i amb no veure sortides de futur. Martina Marcet (@MartinaMarcet) January 19, 2022 Just Serra és un veterinari que cria vedella ecològica al Mas Trullàs, al Moianès, des de fa trenta anys: "Nosaltres busquem la sostenibilitat total del producte. No hem d'oblidar que la ramaderia extensiva és l'eina més efectiva per lluitar contra els incendis forestals. Mengem massa carn, i això no pot ser. Confio que si en reduïm el consum la ramaderia intensiva anirà baixant de volum." Marta Borràs és enginyera agrònoma i màster en Sanitat i producció porcina. Després d'anys treballant en el sector porcí convencional, va decidir tirar endavant, amb el seu company, Dpagès, un projecte de producció, elaboració i comercialització de carn i embotits de porc ecològic, al Solsonès. Borràs també creu que cal un nou model de consum de carn, que deixi de banda les granges industrials: "Gran part de la carn que es produeix a Catalunya va a l'exportació, però tot el purí es queda aquí. Cal un canvi en el model de consum de carn i repensar-nos l'exportació. Si això passa no desapareixeran les granges industrials però milloraria el panorama. La burocràcia i els costos fixos són molt més elevats per als petits productors. Necessiten suport de les administracions, que podrien fer molt més del que fan!" El company de Marta Borràs a la granja de Dpagès Jordi Juanola, Toti, de Mas La Capallera de Rocabruna, és pastor de muntanya i productor de xai ecològic a l'Alta Garrotxa. En Jordi és molt conegut a Twitter, amb el perfil @xaiecològic. Des del seu compte defensa la ramaderia tradicional: "Sempre diem que el dimoni son les macrogranges, que ho són però el problema és tot el sistema. Tenim alternativa a les macrogranges i al model de ramaderia industrial? En part, sí. Quin és aquest model? El que havia funcionat sempre: la ramaderia tradicional i la pagesia vinculada a la terra. Estem motivats, però sense suport públic no ho podem fer. A aquest pas, anirem plegant!" També demana a les administracions que responguin i que no deixin morir els petits productors: Ja és hora que l'administració deixi de veure el món dels pastors i la ramaderia tradicional com una relíquia exòtica del passat. Hem de ser una decidida aposta de futur! pic.twitter.com/gGiOwWTvmS Toti (@xaiecologic) January 24, 2022 Menys carn i millor Un altre tema que entra en el debat és la quantitat de carn que hem de menjar. Hi ha consens internacional i interdisciplinari que hem de reduir el consum de carn. La terra no té els recursos per mantenir aquesta demanda de carn, però Guadalupe puntualitza: "Dir que necessitem la ramaderia intensiva per alimentar tota la població és enganyós" Menjar carn de més qualitat implica també saber com ha estat tractat l'animal, com ha viscut i com se l'ha sacrificat. Una iniciativa sorgida fa unes setmanes a CHANGE.ORG demana un etiquetatge en la carn que ens informi de la seva traçabilitat, tal com passa amb els ous, per exemple.

Els petits ramaders es planten: "El dimoni són les macrogranges, però el problema és el sistema"

Petits productors demanen suport a les institucions per seguir produint carn sostenible i de qualitat