Un restaurant caníbal a Berlín

Els cargols: bavosos però saborosos!

Són un aliment ric en proteïnes d'alt valor biològic i de baix contingut calòric, ideal per a persones que volen perdre pes
Toni Massanés, Fundació Alícia Actualitzat
TEMA:
Gastronomia
Els cargols: bavosos però saborosos!

Els cargols: bavosos però saborosos!

Ara que cada vegada tenim més estones de sol, i també de pluja, és època de menjar cargols!

És estrany que ens agradin tant uns animalons que treuen mocs i s'arrosseguen. Al món hi ha molta gent que no ens entén pas la dèria. De fet, cada cultura creu que el normal és el que ella menja; la resta és curiós, rar o senzillament fastigós.

Ara que està tan de moda plantejar-se si arribarem a menjar insectes, recordeu que a casa nostra ens encanten els cargols. El nostre país és un dels més cargolívors del món. Forma part d'aquesta afició ancestral per aprofitar els recursos salvatges com si fóssim paleolítics: mores, bolets, espàrrecs, xicoies, herbes remeieres per la ratafia...

A Catalunya no som els únics bojos dels cargols!

A França se'ls mengen amb mantega fosa d'all i julivert, posats cap per amunt perquè no es vessin. Els serveixen de sis en sis o de dotze en dotze. És veritat que els seus borgonyons són més grossos que els nostres bovers, però això de comptar els cargols sempre ens semblarà una gasiveria. Per grossos, els que mengen en algunes zones de l'Àfrica negra.

Una mica més amunt, a Marràqueix, en aquella meravella dels sentits que és la placa de Djaa el Fna quan es pon el sol, n'hem tastat de boníssims bullits amb herbes, del tipus que aquí en diem monges i que agraden tant cap al sud del país.

Als valencians els agraden les vaquetes, simplement saltejades amb all i julivert o amb un sofregit de tomàquet. I a Tarragona -sobretot per festes- l'Espineta amb caragolins.

A la Catalunya Vella ens solen agradar ben purgats, nets, enganyats i bullits, i així hi hem de posar carns i amaniments perquè sinó gairebé no tenen gust. Els guisem amb all, carns i embotits, herbes i amb força pebre perquè piquin. I l'abundant salsa que ha de dur la cassola de cargols, que pot dur picada, l'haurem espessit amb farina.

S'hi pot sucar pa, però el millor és fer servir la closca com a recipient per anar bevent la salsa compulsivament. També es poden menjar els cargols bullits i amb vinagreta com a aperitiu (sempre amb pebre acabat de moldre), o en un mar i muntanya amb cranca, closca, mol·lusc amb crustaci; cargols dolços i coents i cargols amb samfaina.

Els reis dels cargols sense discussió, els que més cultura cargolera tenen, són la gent de Ponent. A Lleida se'ls poden menjar a la brutesca, a la petarrellada, però sobretot a la llauna ben salats i amb allioli i vinagreta de tomàquet, o a la gormanda!

Del 31 de maig al 2 de juny se celebra l'Aplec del cargol de Lleida.

El famós Aplec del Cargol és una Festa d'Interès Turístic Nacional i Festa Tradicional d'Interès Nacional, que des del 1980 se celebra a la riba del riu Segre. Un centenar de colles, 12 tones de caragols, música i 200.000 visitants han convertit aquesta festa en tot un referent.

D'on traiem tants cargols en cas de falta de pluja?

De la ramaderia cargolera. Diuen que un romà anomenat Fulvius Harpinius ja en va muntar una de granja fa uns mil nou-cents cinquanta anys.

Els cargols, a banda de bons, són saludables

Són un 80% aigua i la resta ens aporta bàsicament proteïnes d'alt valor biològic. El seu contingut en calories és molt baix, ideal per persones que volen perdre pes (depenent  sempre, és clar, de què els acompanyem).  

Què tenim de temporada

La primavera sol ser temps de maire, llucet de bou, pop, escamarlà de platja, moll, bonítol, sarg, escorpores, lluerna, musclo, llobarro, llises, popet i gamba. I ahir ens van arribar a Alícia una barats que hi cantaven els àngels.

A l'hort sobretot hi ha faves, pèsols, carabassó, patates, bledes, espinacs, carxofes d'interior, alls tendres, ceba tendra, espàrrecs, pastanagues, enciam, raves, remolatxa i julivert. Maduixes i cireres. I també algun bolet de primavera, múrgoles potser.

Tots els articles de Toni Massanés, director de la Fundació Alícia

ARXIVAT A:
Gastronomia