Un restaurant caníbal a Berlín

El calamar, un mol·lusc molt versàtil

És una bona font de proteïna i àcids grassos poliinsaturats omega 3. Tot i que ens pensem que els consumim de la Mediterrània, majoritàriament provenen de la Patagònia
Toni Massanés
TEMA:
Gastronomia
Calamars a la romana. El calamar, un mol·lusc molt versàtil

El calamar és de les coses bones que tenim. Tot i que és el cefalòpode amb més contingut en colesterol i no és recomanable que en consumeixin persones que en tinguin nivells alts en sang, és font de minerals (seleni, fòsfor i iode) i vitamines (vitamina B12, vitamina E i niacina). Una ració de calamars aporta gairebé el 100% de les ingestes recomanades de vitamina B12.

Origen i mides

La majoria dels calamars que consumim no són d'aquí, de la Mediterrània, sinó de la Patagònia. Si comprem calamars a la romana congelats, fixeu-vos que la majoria de marques no hi posen la paraula "calamar", sinó "anelles a la romana" o bé "anelles marines", etc.

Es tracta d'un mol·lusc, però en comptes de tenir la closca a fora, la té a dins. És un mol·lusc cefalòpode (té els peus al cap).

 

 

N'hi ha de petits (calamarsets, calamarsons), d'una mica més grans, per fer a la planxa, i també n'hi ha de grossos, que podeu fer a la romana, amb farina i ou, i després fregir-los en oli d'oliva verge extra. El calamar es pot coure poc o molt, però no s'ha de deixar mai en un punt mitjà, perquè queda dur.

 

Com el cuinem?

Una de les maneres més laborioses però saboroses és fer calamars farcits: podem fer-ne un mar i muntanya, per exemple, i farcir-los de carn de porc, o bé farcir-los amb les seves potes, amb pebrot i ou dur, etc. Una magnífica opció també és fer-los guisats amb pèsols i patata. En arrossos i fideuades, hi dona molt bon gust. També podem posar-hi la seva pròpia tinta (crua, és tòxica; però cuita, hi dona molt bon gust). I sempre podrem recórrer a cuinar-los amb ceba, tallats a rondanxes o bé sencers.

 

Aquí pots consultar altres articles de Toni Massanés

ARXIVAT A:
Gastronomia